Anar al contingut

Al Jazira, un dels motors del canvi

JOSÉ A. SOROLLA

Dos mesos després de l¿esclat de les revoltes àrabs, les causes profundes de les quals i el seu destí final encara és massa aviat per analitzar, hi ha una coincidència general en el paper fonamental que han jugat les xarxes socials d¿internet en la coordinació dels joves que majoritàriament han protagonitzat les protestes. Però hi ha un altre factor, potser no prou destacat, que també ha tingut una contribució capital perquè passi el que està passant. Es tracta de la cadena de televisió per satèl·lit Al-Jazira. Si Facebook i Twitter representen l¿engranatge immediat perquè la revolta rodi com una bola de neu, Al-Jazira és el motor que ha fet possible que el vehicle circuli.

Fa gairebé set anys, el juny del 2004, es va celebrar a Istanbul l¿11è Fòrum Mundial d¿Editors (WEF, en les sigles en anglès), paral·lel a la reunió anual de l¿Associació Mundial de Diaris (WAN). Una de les sessions del WEF es va dedicar a l¿emergència de les televisions àrabs. Hazem Saghieh, editor d¿Al Hayat, diari àrab editat a Londres, hi va dir que Al-Jazira s¿havia convertit en pocs anys ¿va néixer l¿any 1996¿ en el «partit polític més popular al món àrab».
Va dir «partit polític», no mitjà de comunicació, i ho va dir bé perquè Al-Jazira ha representat efectivament al món àrab el paper dels partits polítics a les democràcies occidentals. Ha fet pedagogia democràtica en societats tancades per la censura del poder, ha demostrat a la població dels diferents països àrabs que el debat és possible i necessari (un dels seus programes de debat tenia ja llavors una audiència de 30 milions), i ha canalitzat el pluralisme, les opinions diverses que s¿expressen en la societat i que estaven reprimides per les dictadures dominants.

Saghieh atribuïa aquest rellevant paper d¿Al-Jazira i d¿altres televisions àrabs d¿informació contínua a tres factors: els canvis en la tecnologia audiovisual, el declivi de la causa nacionalista àrab i la desintegració dels mediadors institucionals, és a dir, la crisi dels partits polítics àrabs.

Al-Jazira va ser acusada primer, després de l¿11-S i durant la guerra de l¿Iraq, d¿afavorir el terrorisme, i després de recolzar els moviments islamistes. Els seus representants es defensen amb una comparació: si el Washington Post publica fotos de les tortures de l¿Exèrcit dels Estats Units a l¿Iraq, es diu que exerceix una funció informativa; si ho fa Al-Jazira, es diu que serveix un dels bàndols.

El més qüestionable d¿Al-Jazira és, en qualsevol cas, el seu origen. Creada per l¿emir de Qatar, no es pot afirmar que sorgeixi de la societat civil o d¿empresaris independents. No obstant, els resultats obtinguts compensen de sobres aquest vici d¿origen. Com s¿està veient 15 anys després de la seva sortida a l¿aire¿sempre en àrab i des de fa 10 anys també en anglès--, Al-Jazira ha impregnat les societats àrabs d¿un pòsit democràtic, d¿una visió crítica dels règims governants, i ha cobert de manera independent els grans conflictes internacionals. Va néixer d¿un despotisme il·lustrat, però benvingut sigui.

0 Comentaris
cargando