Els fills de Georgie Dann debuten amb un disc de pop melancòlic

Es fan dir Calle París i firmen totes les seves composicions com a Patricia D. i Paul D. ¿Deuen haver titulat per això el seu primer disc Palabras secretas? Per més que hagin intentat mantenir l'anonimat personal, al final la notícia ha saltat inevitablement. Sí, aquest jove duo de pop melancòlic que tant sona a la ràdio amb la cançó Te esperaré són els fills del francès Georgie Dann.

Ella, de 26 anys, és llicenciada en Comunicació Audiovisual, i ell, de 21, cursa la mateixa carrera a la mateixa universitat de Madrid, on han viscut sempre encara que tinguin doble nacionalitat i parlin amb la mateixa facilitat el castellà i el francès. Des de petits feien música però no havien pensat dedicar-s'hi professionalment fins que s'hi van trobar. La seva passió ha estat sempre el cine i, de fet, van decidir formar el grup un dia, ara fa cinc anys, després de veure una pel.lícula.

DE CINE

"Tenim gustos molt clàssics, ens atipem de veure cine i a vegades fins i tot fem doblet en dues sales diferents, com en les sessions antigues", explica Patricia. No recorden la pel.lícula que van veure aquell dia en concret. "Però sí la cançó que sonava al cotxe quan tornàvem", afegeix Paul. "Una calle de París, de Duncan Dhu". Sovint tam-

bé els han comparat amb una altra llegenda del pop donostiarra, La Oreja de Van Gogh. "Ens agraden molt però el que fem no creiem que s'hi assembli", asseguren. I admeten de més bon grat la comparació en l'estètica amb el duo dels anys 80 Alex y Christina.

Notícies relacionades

Silvia Bronchalo: ¿qui és la mare biològica de Daniel Sancho?

Què és el neuroma de Morton, la malaltia que pateix Letizia: símptomes i causes

Al preguntar-los si els agradaria que alguna melodia seva acabés convertint-se per una pirueta del destí en la cançó de l'estiu responen: "¿I per què no de l'hivern?". Per més clar que hagi quedat que el seu estil musical no té res a veure amb el del seu mític progenitor, sembla que els incomodi parlar d'aquest tema. "Mai hem volgut pregonar-ho. Creiem massa en el que fem per buscar aquesta mena de dreceres a l'èxit", manifesten.

"Quan tocàvem de bar en bar el nostre pare ens deia que estàvem bojos, però ara és el que està més orgu- llós que hàgim preferit partir de zero". Ells componen, toquen i arreglen el seu debut discogràfic, Palabras secretas, que ha produït Carlos Jean i amb un títol que, definitivament, no té res a veure amb els seus cognoms. "Parla sobre la nostra mú- sica, que per a nosaltres era una cosa molt íntima. Ara tot sembla adquirir una altra dimensió, ja és per a tot aquell que vulgui sentir-la i això també fa una mica de por".