Un japonès contra les hosts de Genguis Khan

Dues dècades ha necessitat el Japó per trobar un guerrer contra les hosts de Genguis Khan. Kisenosato Yutaka ha sigut ungit com a 'yokozuka' o gran campió de sumo, una categoria que fins ahir només tenien tres mongols. Els seus 178 quilos repartits en 187 centímetres d’altura suporten ara la pressió de repuntar l’afició a l’esport nacional japonès i de dignificar-lo després d’anys foscos.

  

  L’Associació de Sumo (JSA, per les seves sigles angleses) ha proposat finalment elevar el 'rikishi' o lluitador de la categoria d’'ozeki' a la de 'yokozuka'. En aquest penúltim esglaó s’havia eternitzat Kisenosato, suportant crítiques sobre la seva falta de fortalesa mental. El seu nomenament és doblement històric: cap japonès l’havia aconseguit des de l’any 1998 i ningú des de 1926 havia necessitat participar en 73 tornejos.

RANCI PROTAGONISME

La glòria li ha arribat complerta la trentena. La premsa nacional, que l’ha saludat amb la pompa que es mereixen els herois nacionals, detalla aquests dies el seu trànsit des de la seva infància rural a la prefectura d’Ibaraki fins als neons toquiotes. Per al Japó, feliçment al marge de la globalització i gelós de les seves tradicions i identitat, és dur suportar el domini estranger en el dohyo o anell circular. Els últims cinc lluitadors nomenats yokozuka van néixer lluny del país del Sol Naixent: quatre mongols i un hawaià. El mongol Hakuho va superar l’any passat el mític japonès Takuho com el lluitador amb més títols de la història.

   

 I seguint la línia vigent, contra la competència va recórrer al ranci proteccionisme: va limitar el nombre d’estrangers a dos en cada estable o centre d’entrenament i després a només un. El proteccionisme també és inútil en el sumo. Encara que els estrangers només representaven el 7% dels 600 lluitadors professionals al Japó el 2013, copaven el 30% de les classificacions.

El sumo ha perdut molt terreny enfront del futbol, el bàsquet i altres esports occidentals.

   

 Diverses raons expliquen l’auge de la presència estrangera. La monacal vida del lluitador de sumo se li fa insuportable a la joventut tecnificada japonesa. Els 'rikishi' són captats en l’adolescència i els esperen molts anys de sacrificat entrenament en pro d’una glòria que només disfrutaran uns quants. Dormen, mengen i s’entrenen junts als estables amb un rigor marcial. No hi va ajudar la mort d’un lluitador de 17 anys després de rebre cops al cap amb una ampolla de vidre del seu entrenador. 

    

I després hi ha la decreixent aura de respectabilitat. Aquelles arroves en tapanaps, ancestrals dipositàries d’honor, dignitat i rectitud, encarnen en els últims anys totes les flaqueses humanes. Els 'rikishis' sancionats en els últims anys no són pocs: borratxos busca-raons, fumadors de marihuana, ludòpates...

LA MÀFIA PEL MIG

La cadena de televisió pública va renunciar a emetre cinc anys enrere el cèlebre torneig de Nagoya al·legant la seva mala imatge. Un torneig anterior havia certificat la imbricació de màfia i sumo quan 55 membres de la 'yakuza' van ocupar les primeres files. És sabut que molts lluitadors de sumo jubilats es reciclen com a cobradors de deutes o sicaris. 

Notícies relacionades

Nadal esclafa el jove Blanch i es regala un dia més a Madrid

El Barça es fa trampes

  

 Va ser Asashoryu el que va obrir el 2003 la via mongola. El gran campió, que freqüentava tant les pàgines esportives com les de successos, va haver de renunciar després d’atonyinar passat de copes un client en un bar de Tòquio. Potser en tot això pensava Kisenosato aquesta setmana quan subratllava la seva voluntat de ser «digne del respecte de la gent» i «no deshonrar el títol de 'yokozuka'».