Carlos Leonardo: «La música metal és com la 'Perla Negra' de Jack Sparrow"

El heavy metal i els seus subgèneres més extrems són un dels estils de música més populars, i no obstant fins ara no hi havia on estudiar-los. Carlos Leonardo i María Tormo dirigeixen la Metal Academy (www.metalacademyofmusic.com), un centre situat al barri de Sants de Barcelona que aspira a ser el focus mundial del metal.

–¡Ai si iniciéssim els adolescents en la música amb guitarres canyeres en lloc de la sempiterna flauta dolça!

–El metal és una manera d’entrar en la música amb més energia. M’encanten la seva brutalitat i potència. Aquesta música ha sigut un antiestrès tota la meva vida, m’ha servit per desfogar-me. De tots els guetos que  conec, els metalers són els més pacífics i feliços.

–El metal no sol associar-se a l’acadèmia.

–Està una mica estigmatitzat. Es veu com una cosa underground, segurament per la imatge dels nois amb tatuatges i cabells llargs. Però dins del metal hi ha molt bons músics.

–¿Com definiria aquest estil?

–¡Uf! El metal és llibertat, per mi és com la Perla Negra de Jack Sparrow.

–¿I per què tancar un estil tan lliure entre les parets d’una escola?

–Es tracta de dignificar-lo i donar-li visibilitat. En el seu moment la música clàssica es va formalitzar amb uns estudis reglats, després va ser el torn de la música moderna i ara li toca al metal, que està en aquest món des dels anys 70. Ja és hora que es formalitzi.

–Les partitures deuen ser endimoniades...

–A vegades sembla una competició de velocitat, però Bach també Déu n’hi do. De fet, el subgènere del power metal és música clàssica amb doble pedal i les escales són gairebé totes neoclàssiques.

–¿Com es va iniciar en aquest estil, vostè?

–Jo vaig néixer a Xile i als 8 anys vaig anar a viure a Itàlia. Al tornar a Xile amb 13 anys em vaig trobar els meus amics tocant Metallica al garatge de casa seva. Vaig flipar. Em van posar un baix a les mans i vaig començar a tocar. No parava fins que em sagnaven els dits.

–¿És metafòric o literal?

–Literal. Vaig començar escoltant Metallica, Megadeth i Sepultura, després, grups més extrems i vaig començar a polir la meva tècnica. Es tracta d’anar afinant l’orella i tolerant més coses. Encara que et xiulin les orelles, cada vegada en vols més.

–El 2005 es va instal·lar a Barcelona.

–Vam formar un grup i vam començar a tocar en llocs molt underground. Després em va fitxar Aggression, que és un grup de trash metal, i amb ells vaig girar per Espanya i Portugal. Vaig tocar amb el guitarrista Timo Tolkki i he gravat un disc amb Steve Di Giorgio, que és el déu del baix per a mi. Ara toco a Tales of Gaia, Human Carnage i SMRT.

–¿Com se li va acudir obrir una escola?

–Jo volia estudiar música, però no existia una acadèmia de metal, així que vaig pensar que se n’havia de crear una. Vaig estar anys donant voltes a la idea d’un centre que no fos només escola, sinó un espai de trobada per a tots els metalers del món, on es fes promoció i divulgació d’aquesta música. Va ser la meva dona, María Tormo, qui va aconseguir fer realitat aquesta idea. 

–¿La Metal Academy és un centre únic?

–Ni a Europa, ni als EUA existeix un centre musical que, a part de l’ensenyament del metal, tingui estudi de gravació i ofereixi masterclasses, clinics, firmes de discos...Volem crear un segell discogràfic i estem en procés de poder oferir una titulació reglada.

Notícies relacionades

¿Quant viuen els gats?

L’encaix constitucional de la llei d’amnistia

–¿Quin títol obtindrien els alumnes?

–Per exemple, el de titulat en música moderna amb menció en brutal death metal. Crec que tenim l’únic professor del món amb un contracte que diu «professor de cant gutural». La normalització de la música metal és això.