Una cortina de fum sobre la LOMCE

Amb gestos més suaus i una mà dreta bastant més destra que la del seu antecessor (el sempre controvertit José Ignacio Wert), l'actual ministre d'Educació, Íñigo Méndez de Vigo, ha fet en les últimes setmanes un parell d'anuncis que han portat a pensar que potser, només potser, s'estigui descomponent el nucli dur de la LOMCE. Méndez ha convocat per a aquest divendres les comunitats autònomes per explicar-los quin serà el seu paper en l'elaboració de les revàlides de final de secundària i batxillerat, dues de les pedres angulars de la reforma educativa imposada pel Govern del PP.

Els avantprojectes coneguts en l'últim mes cedeixen a les autonomies el disseny de les preguntes que hauran de respondre els estudiants en cada una d'aquestes proves externes. Una rectificació en tota regla, si es té en compte que, en les primeres versions del decret de revàlides que havia preparat Wert, es parlava d'uns exàmens tipus test de 350 preguntes confeccionats íntegrament des del ministeri. “En certa manera, el Govern està donant a entendre que els que ens oposàvem al seu sistema d'avaluacions teníem part de raó, encara que segueixen sent mesures insuficients”, valorava fa uns dies Meritxell Ruiz, consellera d'Ensenyament.

¿Significa el gir ministerial que el PP està començant a cedir? ¿Què queda d'aquella declaració d'intencions d'"espanyolitzar els estudiants catalans" i d'acabar amb una Espanya amb 17 sistemes educatius diferents? ¿Realment s'està diluint la LOMCE? “No oblidem que la posició política del PP en aquests moments no és en absolut còmoda i això explicaria els últims canvis”, apunta Montse Milán, exsecretària de Política Educativa de la Federació d'Ensenyament de CCOO. Per una part, els populars han perdut, des de les eleccions autonòmiques de fa un any, l'aclaparadora majoria territorial que havien tingut en l'etapa de Wert, quan les comunitats governades pel PP aprovaven tots i cada un dels decrets de desplegament de la LOMCE sense dir ni piu.

Ara, les coses han canviat i són més les comunitats (que són, en definitiva, les que han d'aplicar la nova llei) contràries a la reforma que les partidàries. D'altra banda, a les portes d'unes noves eleccions generals, qualsevol gest a favor del diàleg al voltant d'una de les lleis més discutides de la passada legislatura no deixa de tenir cert tuf a precampanya.

TEMARIS CONTROLATS PER L'ESTAT

Ni Méndez de Vigo ha corregit el rumb de la LOMCE, ni aquesta ha perdut l'esperit recentralitzador i homogeneïtzador amb què va ser creada, insisteixen els experts. "Encara que el ministeri intenti dissimular-ho, aquestes proves segueixen sent revàlides", assenyala Milán. Els estudiants que se sotmetin a aquests exàmens els hauran d'aprovar, sí o sí, per obtenir el títol d'ESO o el de batxillerat, encara que ja hagin aprovat totes les assignatures d'aquestes etapes educatives als seus respectius instituts.

"El Govern segueix decidint el que vol avaluar, perquè, no ho oblidem, és el Govern el que fixa el 60% dels continguts de les assignatures que estudiaran els alumnes", assenyala Milán. "Segueixen entestats a condicionar-ho tot a un únic examen i això és, en la nostra opinió, una orientació equivocada", subratlla la consellera Ruiz, que recorda que la Generalitat seguirà aplicant les proves de competències bàsiques que ha fet en els últims anys.

ITINERARIS QUE ETIQUETEN ELS ALUMNES

Malgrat els intents de Méndez de Vigo per suavitzar algunes de les arestes de la LOMCE, la reforma manté mesures tan qüestionades pels pedagogs com la separació d'alumnes a quart curs d'ESO en funció dels estudis que els joves vulguin seguir quan acabin l'educació obligatòria: batxillerat o formació professional. L'efecte immediat d'aquesta segregació, que en teoria s'ha d'aplicar ja el pròxim curs 2016-2017 (encara que Catalunya ja ha anunciat que no ho farà), és que "els alumnes amb pitjors resultats seran separats dels que tenen un bon rendiment i això es traduirà en una ensenyament de qualitat inferior", lamenta Francesc Imbernón, catedràtic de Didàctica i Organització Educativa de la Universitat de Barcelona.

Notícies relacionades

Activista i pensador

Un institut sense incidències per mal ús de l’ordinador

A més, denuncia Imbernón, sota la creació de dues vies o itineraris (el d'ensenyances acadèmiques i el d'ensenyances no acadèmiques) “que encarrila els alumnes dins de l'etapa obligatòria, subjau la idea de dividir els estudiants per fer feines de desigual nivell i de desigual estatus social".

Tampoc s'han modificat qüestions més de fons o ideològiques, com que l'assignatura de Religió sigui una matèria avaluable i, per tant, puntuable a l'hora d'obtenir una beca d'estudis o la potestat que atorga la LOMCE a les administracions de cedir sòl públic per a la possible construcció d'escoles de titularitat privada.