La UE obliga a elevar la prestació d'atur en contractes parcials

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) considera que la prestació d’atur dels treballadors amb contracte parcial la jornada dels quals es concentra en només uns determinats dies de la setmana ha de ser exactament igual que la dels que reparteixen la seva jornada al llarg de tota la setmana, ja sigui a temps parcial o a jornada completa.

El tribunal europeu dona així la raó a una treballadora espanyola que va treballar com a netejadora durant més de 12 anys i mig de manera ininterrompuda, tot i que la seva jornada laboral es concentrava en els dilluns, dimecres i dijous de cada setmana. Això és el que es considera una modalitat de treball parcial «de tipus vertical» (hores de treball concentrades en uns dies determinats) per contraposició al que seria una modalitat «horitzontal» (les mateixes hores de treball repartides al llarg de la setmana). En la pràctica, la sentència europea implica reconèixer el dret de la treballadora a una prestació per desocupació de 720 dies i no només els 120 dies que li havien sigut assignats inicialment pel servei públic d’ocupació.

El nou càlcul que imposa la sentència europea implica que s’han tingut en compte tots els dies cotitzats per la treballadora (la totalitat dels anys treballats) i no només els dies treballats, com havia fet l’Administració espanyola. De totes maneres, el més curiós de la sentència europea és que el reconeixement del Tribunal Europeu d’una prestació més gran per desocupació en aquest cas no es fonamenta en raons econòmiques, sinó d’igualtat de tracte entre homes i dones.

Dies cotitzats 

Segons el criteri de l’administració espanyola, donat que el dret a la prestació per desocupació i la durada d’aquesta prestació estan únicament en funció del període durant el qual un treballador ha treballat o ha estat inscrit en el sistema de seguretat social, per respectar el principi de proporcionalitat és necessari tenir en compte només els dies realment treballats.

De la legislació espanyola en resulta que un treballador a temps parcial vertical que ha cotitzat per cada dia de tots els mesos de l’any rebrà una prestació per desocupació d’una durada inferior a la d’un treballador a jornada completa que hagi abonat les mateixes cotitzacions. Segons aquest criteri, li va ser reconeguda a la treballadora una prestació per desocupació de 120 dies, que després va ser elevada a 420 dies arran de la resolució d’un recurs.

Perjudica les dones

L’afectada va presentar una demanda contra aquella decisió davant un jutjat de Barcelona, reclamant el reconeixement dels dies cotitzats (la totalitat dels 12,5 anys) i no només dels dies treballats (tres dies a la setmana). Aquella instància es va dirigir al seu torn als jutges europeus perquè determinessin si la directiva sobre la igualtat de tracte entre homes i dones en matèria de seguretat social s’oposa a la legislació espanyola, quan és un fet fefaent que la majoria dels treballadors a temps parcial «vertical» són dones que resulten perjudicades per aquesta normativa.

El Tribunal de Justícia ha considerat que, donat que entre el 70 % i el 80 % dels treballadors a temps parcial vertical són dones, és evident que la mesura nacional controvertida afecta un nombre molt més elevat de dones que no pas d’homes. «S’ha comprovat que la majoria dels treballadors a temps parcial vertical són dones que resulten perjudicades per aquesta legislació», subratlla. Així, el tribunal dedueix que aquesta mesura constitueix una diferència de tracte en perjudici de les dones.

Notícies relacionades

La UE obre un nou front contra la Xina per les traves a material sanitari europeu

Iberdrola accelera cap a un altre any rècord al duplicar el benefici

Mitjançant la sentència dictada, el Tribunal de Justícia declara que la directiva s’oposa a una legislació que, en el cas del treball a temps parcial vertical, exclou els dies no treballats del càlcul dels dies cotitzats i redueix d’aquesta manera el període de pagament de la prestació per desocupació.

CCOO va exigir ahir reforçar el sistema de protecció per desocupació després de conèixer la sentència, que posa de manifest la necessitat de revisar  el sistema de protecció de la desocupació a Espanya.