CONSEQÜÈNCIES DE LA CRISI

Espanya és el segon país on més va créixer la concentració bancària durant la crisi

Goirigolzarri adverteix que almenys han de sobreviure cinc grans entitats després de la desaparició del Popular

El banc va descartar licitar per l'entitat intervinguda perquè era una operació "massa gran"

2
Es llegeix en minuts
PABLO ALLENDESALAZAR / SANTANDER

Espanya és el segon país de la Unió Europea on més ha crescut la concentració en el sector bancari durant la crisi, amb el risc d'oligopoli financer que això suposa. La quota de mercat de les cinc principals entitats ha crescut en 19,4 punts percentuals entre el 2008 i el 2012, fins al 61,8%, només al darrere de Grècia (27,7 punts) i molt per sobre d'Itàlia (11,8) i Alemanya (8,7).

El poder de mercat dels cinc grans del negoci bancari espanyol (Santander, CaixaBank, BBVA, Bankia i Sabadell) ha crescut 5,8 vegades més que la mitjana europea (3,3 punts) en aquest període. La crisi, de fet, no ha provocat un procés de concentració bancària a tot Europa. En 10 països ha pujat, però en altres 10 ha baixat, entre ells alguns de tan rellevants com França (-5,2 punts), el Regne Unit (-2,1) i Holanda (-2). 

Això ha provocat que Espanya hagi passat en aquest rànquing de concentració bancària del lloc 15 al 12 sobre 20 en aquests vuit anys. A més, amb la compra del Popular pel Santander i l'absorció del BMN per Bankia passarà a la vuitena posició (la quota dels grans saltarà al 70,4%). Les fusions addicionals que s'esperen empitjoraran encara més la situació.

Les dades les ha esgrimit aquest dimecres el president de Bankia, José Ignacio Goirigolzarri. L'executiu ha advertit que a Espanya s'ha registrat un procés de concentració bancària "molt fort" i que tenir menys de "quatre o cinc grans bancs" seria perjudicial per al finançament de l'economia (empreses i famílies) i suposaria una concentració de risc excessiva. S'ha desmarcat així de les declaracions habituals d'altres representants del seu sector que neguen que hi hagi risc d'oligopoli, com va defensar aquest dilluns el conseller delegat del BBVA, Carlos Torres Vela.

Notícies relacionades

En unes jornades de l'APIE i el BBVA, Goirigolzarri s'ha mostrat contrari a la possibilitat que els cinc grans bancs del país protagonitzin fusions entre si. En canvi, ha considerat inevitable que la resta d'entitats rellevants (unes vuit) caiguin en mans de les grans. "Les obligacions d'emissió del MREL (nous requisits de solvència europeus) implicaran concentracions per a les entitats petites", ha sostingut.

L'executiu ha defensat que la competència entre els bancs és “extraordinària” i ha assegurat que hi ha menys pressió perquè es produeixin fusions que fa dos o tres anys perquè els tipus començaran a pujar l'any que ve i milloraran els ingressos de les entitats. No obstant, ha ressaltat que el finançament de les empreses a Espanya depèn més dels bancs que a la resta d'Europa i els Estats Units, perquè la seva mida reduïda els impedeix accedir al mercat, i una concentració bancària excessiva seria perjudicial ja que reduiria les “alternatives” per obtenir crèdit.

El Popular era massa gran per a Bankia

A més, no ha negat que li oferissin la presidència del banc en substitució d'Ángel Ron i abans de la contractació d'Emilio Saracho. "Amb independència que me l'oferissin o no, estic completament compromès amb Bankia", ha afirmat.

Temes:

Bankia