La banca farà una aplicació de mínims del decret de clàusules terra

La banca es proposa portar a terme una aplicació de mínims del reial decret de mesures urgents sobre clàusules terra indegudes que crea un sistema extrajudicial per buscar acords en aquest conflicte. Algunes entitats ja han donat la raó a les associacions de consumidors que critiquen el contingut de la proposta de negociació extrajudicial aprovada pel Govern perquè permet als bancs actuar amb discrecionalitat. De fet, el Banc Sabadell ha sigut el primer d’anunciar que no aplicarà aquest decret, ja que  considera que les seves clàusules terra «són transparents». En un comunicat, l’entitat «es reafirma» en el convenciment que les seves clàusules terra «són vàlides» i que va actuar d’acord amb la doctrina del Tribunal Suprem en el sentit d’«informar-ne degudament» els clients.

Malgrat que el ministre d’Economia, Luis de Guindos, va destacar –després del Consell de Ministres d’ahir que va aprovar el decret– que els bancs hauran de comunicar a tots els clients amb clàusula terra –fins i tot als que tenen crèdits vençuts– que s’obre el procediment extrajudicial, el banc català ha decidit no aplicar-lo. Altres bancs –BBVA, Popular, Cajamar, Abanca– amb clàusules terra no transparents, apel·laran al fet que han tornat els diners d’acord amb la sentència del Suprem de maig del 2013 i una altra posterior del 2015. Per tant, esperaran que els tribunals els obliguin a tornar el que van cobrar de més abans del 2013 argumentant que 'causa jutjada' no es pot jutjar dues vegades.

EL BANC POT DIR ‘NO’

Segons fonts d’E­conomia, les entitats financeres, finalment, no hauran d’oferir al client una valoració econòmica de les quantitats que li correspondrien si el banc rebutja la seva sol·licitud d’anar al sistema extrajudicial. «Rotundament», no s’haurà de realitzar aquest càlcul de quantitats cobrades indegudament als clients si la seva entitat no admet la reclamació, van expressar aquestes fonts.

Notícies relacionades

Ametller entra en el sector del menjador escolar amb Saned

Borges ven a un fons el seu negoci agrícola de fruita seca

No estranya, per tant, que les entitats de consumidors i despatxos d’advocats que segueixen el cas considerin que el decret «té com a principal objectiu establir límits a favor del sector financer als efectes restitutoris», segons posa de manifest el despatx d’advocats Col·lectiu Ronda. Així mateix, recorden que «el reial decret no obliga la banca a tornar tot el que ha cobrat de més», segons destaquen Arriaga y Asociados.

Però sí que deixa al seu criteri actuar de forma favorable al client. En el sector es dona per fet que hi haurà bancs que ho facin i s’esmenta Bankia, una entitat que ja acumula experiència per la reclamació judicial per les preferents. Aquesta entitat ja va donar a conèixer que les costes judicials que va haver de pagar van incrementar entre el 30% i el 40% el cost de les devolucions. El Govern espera que la possibilitat d’haver de pagar les costes farà que les entitats s’avinguin a negociar.