Un pingüí prehistòric de mida humana

Un equip d'investigadors ha descobert en l'actual Nova Zelanda les restes fòssils d'un pingüí de dimensions humanes, amb una altura estimada pròxima a 1,80 metres i un pes d'uns 100 quilos, que va viure fa entre 56 i 59 milions d'anys, un període posterior a l'extinció dels dinosaures. "No és precisament una au que poguessis atrapar. Hauria sigut considerablement més poderós que una persona", diuen els autors de la troballa.

La nova espècie, batejada com a Kumimanu biceae,Kumimanu biceae empetiteix el pingüí més gran que existeix actualment, l'emperador, que com a molt arriba a 1,20 metres i pesa al voltant dels 40 quilos. El descobriment, que s'ha publicat a la revista Nature Communications, és una sòlida evidència que el gegantisme "no va ser una excepció en l'evolució dels primers pingüins", escriu a la revista el coordinador dels treballs, Gerald Mayr, de l'Institut d'Investigacions Senckenberg a Frankfurt.

Nom maori: ocell monstre

La nova espècie de pingüí gegant, les restes del qual van aparèixer a prop de Hampdem Beach (Otago, a l'Illa Sud de Nova Zelanda), ha sigut batejada com a Kumimanu, una combinació de dos termes d'origen maori: Kumi, que significa monstre, i Manu, ocell. El nom concret de l'espècie, K. biceae, ret homenatge a Beatrice, nom de la mare de Gerald Mayr.

"Les datacions revelen que l'au va viure durant el Paleocè tardà", informa Mayr. A més de gran és, doncs, un dels pingüins fòssils més antics coneguts fins ara. Malgrat això, Kumimanu ja havia desenvolupat característiques típiques de pingüins, incloent ales similars a aletes i una postura dreta. Es creu que els pingüins van evolucionar a partir d'un ancestre volador que potser s'assemblava als corbs marins.

No s'han localitzat restes del crani, però els autors del treball estan convençuts que tenien becs molt més llargs que els seus parents moderns. A més, els estudis suggereixen que els primers pingüins eren de color marró, no els característics blanc i negre de les espècies actuals, afirma Mayr.

Gran pescador

"Hauria sigut molt impressionant: tan alt com moltes persones, a més de sòlid i musculós, fet que li permetria realitzar freqüents immersions profundes per atrapar les seves preses", afirma el coautor Alan Tennyson, responsable de vertebrats del Museu de Nova Zelanda Te Papa Tongarewa.

En l'estudi, Mayr i els seus col·legues neozelandesos demostren a més que, filogenèticament, el nou descobriment representa una espècie bastant arcaica, que està clarament diferenciada dels pingüins gegants coneguts fins ara de les èpoques geològicament més joves de l'Eocè i l'Oligocè.

Absència de vol

Els científics suposen que el gegantisme es va desenvolupar com a resultat de l'absència de vol de les aus marines. No obstant, això planteja la pregunta de per què no hi ha pingüins gegants vius en l'actualitat. Per això, els investigadors ofereixen la següent hipòtesi: "Els pingüins gegants es van desenvolupar poc després de l'extinció massiva a prop del final del Cretàcic, fa aproximadament 66 milions d'anys".

"És possible que la desaparició de grans rèptils marins permetés als pingüins explorar nous nínxols ecològics -argumenta el científic-. No obstant, amb l'aparició posterior d'altres grans depredadors marins, com les foques i les balenes dentades, els pingüins es van enfrontar a una nova competència i depredació, fet que els pot haver portat a l'extinció".

Notícies relacionades

Aquestes són les feines que porten més infelicitat

La intel·ligència artificial revoluciona el sector del llibre

L'asteroide que va condemnar els dinosaures fa 66 milions d'anys també va eliminar els grans rèptils marins que dominaven els mars, netejant el camí per als bussejadors que mengen peixos com els pingüins.

Mars càlids

Kumimanu va viure molt abans de la glaciació de l'Antàrtida. En aquell moment, Nova Zelanda i l'Antàrtida eren subtropicals. "És un mite comú que els pingüins només viuen en ambients molt freds", conclou Tennyson. Avui, per exemple, hi ha pingüins a les Galápagos, a l'Equador, i diversos fòssils mostren que també n'hi havia en altres mars càlids.