Les paparres ja picaven els dinosaures fa 100 milions d'anys

Una peça d’ambre de fa 99 milions d’anys en què es pot apreciar una paparra enganxada a la ploma d’un dinosaure teròpode és la primera evidència que els molestos àcars ja vivien com a paràsits i s’alimentaven de la sang dels grans éssers del cretaci. La peça va ser localitzada en una mina de Myanmar, l’antiga Birmània.

L’anàlisi de la peça, juntament a les característiques de diverses paparres trobades al mateix jaciment ambarí, a prop de la localitat de Maingkhwan, formen part d’un estudi internacional liderat per Enrique Peñalver, investigador de l’Institut Geològic i Miner d’Espanya (IGME), i Ricardo Pérez de la Fuente, del Museu d’Història Natural de la Universitat d’Oxford (Regne Unit). També hi ha participat Xavier Delclòs, de la Universitat de Barcelona (UB), entre d’altres. Els detalls del treball s’han publicat a la revista Nature Communications.

Evidències directes

«Trobar paparres aïllades en el registre fòssil és rar però no excepcional. De fet, ja s’havien descrit d’altres exemplars del cretaci, el període d’extinció dels dinosaures, en el mateix jaciment birmà», explica Pérez de la Fuente. Tot i això, no s’havia conservat mai en una mateixa peça d’ambre la relació directa entre els paràsits i els seus hostes.

Notícies relacionades

Els creadors dels llops gegants de Joc de Trons afirmen que són a prop de «tornar a la vida» els tigres de Tasmània

Fumata blanca i fumata negra: ¿com aconsegueix el Vaticà canviar el color del fum per anunciar l’elecció del nou Papa?

«L’ambre és resina fossilitzada. La seva principal característica és que és capaç de capturar organismes de manera ràpida, i això permet preservar les relacions entre éssers vius, com ara dos insectes en còpula o un insecte amb pol·len adherit, etcètera», assegura.

En el mateix estudi, els investigadors van analitzar quatre exemplars de paparra, però totes elles d’un grup nou no descrit fins ara.