Aranyes, coneixent el seu genoma

Les aranyes es compten entre els animals que el nostre subconscient associa amb el perill: gairebé totes són carnívores, per caçar salten, s’amaguen o usen unes fibres resistents i poden picar i produir fins i tot la mort. Fins ara sabíem poc del seu ADN. A la revista Science ens han cridat l’atenció sobre resultats recents que poden corregir una mica la situació i s’han fixat sobretot en els seus verins i en les fibres amb les quals fan les teranyines.

    

Hi ha potser fins a 90.000 espècies d’aranyes entre tots els continents, excepte l’Antàrtida, i sabem que existien fa uns 300 milions d’anys perquè algunes les hem trobat dins d’ambres antics. N’hi ha de minúscules i també n’hi ha prou grans per menjar-se ocells petits. Els seus ­genomes són complexos, en alguns casos més grans que l’humà. El seu estudi està permetent classificar-les en tres grans grups i estudiar les relacions entre elles.

    

De la biologia de les aranyes en poden interessar moltes coses, per exemple el seu comportament i la seva evolució, però hi ha dos aspectes que destaquen. Els seus verins són molt complexos i poden permetre’ls caçar animals que a vegades són més grans que elles mateixes. També interessen les fibres amb què fan xarxes i cobertes per als seus caus. La seva resistència ha atret companyies que voldrien ­aprofitar les seves propietats tal com es fa amb la seda d’insectes. Són també materials complexos i fins ara només ha sigut possible comercialitzar-los en quantitat suficient per produir prototips.

Notícies relacionades

La sonda espacial soviètica cau a l'oceà Índic després de mig segle en l'òrbita terrestre

Els creadors dels llops gegants de Joc de Trons afirmen que són a prop de «tornar a la vida» els tigres de Tasmània

    

De dos, quatre, sis, vuit peus o més, els animals es van diversificar des del moment en què van anar habitant la terra ferma. Alguns mengen les plantes que transformen l’energia solar i altres s’alimenten d’altres animals. Entre aquests últims, les aranyes ocupen un lloc especial. Les associem amb verins i trampes per capturar preses. El seu aspecte i els seus costums no les fan els animals més estimats del nostre entorn.