Anar al contingut

EUROBASKET-2017

Ricky Rubio: "Un es malacostuma amb les finals. I no és fàcil arribar-hi"

El base dels Jazz confia a acomiadar l'Eurobasket penjant-se el bronze amb la selecció contra Rússia

Luis Mendiola / Istanbul (Enviat especial)

ricky-rubio-foto1

OZAN KOSE (AFP)

El temps de reflexió i autocritica en l'Eurobasket ha sigut curt per a Espanya. La selecció intentarà arrencar avui una medalla en el partit pel bronze contra Rússia i acomiadar-se amb bon regust de boca del torneig. Ricky Rubio (el Masnou, 1990) assegura que el revés de semifinals contra Eslovènia ha de servir per aprendre’n. Ho diu amb aquell to reflexiu que fa servir el base català, ja lluny d’aquella imatge de nen prodigi del seu debut amb 14 anys a l’ACB, definit ara per la barba, la llarga melena i una lleona amb el seu cadell i una rosa tatuats al braç, i la frase: ‘Amb tu se n’ha anat tant de mi’.

–¿Han donat moltes voltes a la derrota contra Eslovènia? És difícil no fer-ho. Et pares a pensar i buscar mil excuses, com l’alt percentatge de triples que van anotar. Però la realitat és que van ser millors. Van jugar molt bé. Hem d’acceptar-ho i centrar-nos en el partit pel bronze. Seria una bona manera d’acomiadar el campionat.

–¿Els ha sigut més difícil poder-la pair perquè vivien instal·lats en l’èxit esportiu? No, simplement valores molt més tot el que has aconseguit fins ara. És veritat que un es malacostuma i pensa que és fàcil arribar a les finals. I no ho és. Aquesta generació fa 10 anys que arriba a les semifinals i això és una fita. Moltes les hem guanyat. Algunes altres no. Però hem de ser capaços de refer-nos i anar a buscar la medalla.

–¿Estan motivats per lluitar per aquest bronze? Sabem que és difícil, però som exigents. Hem d’estar al 100% per aconseguir aquesta medalla. No la menysprearem. Amb el temps hi dones molt valor.

–Navarro ha anunciat que serà el seu comiat de la selecció. ¿És una motivació addicional? I tant. El Juan Carlos és un jugador únic, que no es tornarà a repetir i li hem de donar l’adeu que es mereix pujant al podi.

–¿Com valora el seu torneig? M’he trobat molt còmode, amb molta confiança. Estic tranquil. He aconseguit un equilibri de tot, l’experiència, les ganes. També l’aspecte mental. Si equilibres la balança, les coses surten millor.

Ricky, en acció, en la semifinal contra Eslovènia / JUAN CARLOS HIDALGO (EFE)

–Ha canviat d’imatge, comença una nova etapa als Jazz. ¿Estem davant un nou Ricky? Jo diria que un Ricky diferent, millorat. És una etapa nova que ha coincidit amb molts aspectes de la meva vida, tant personals com també esportius, com el canvi a Utah. Confio que sigui també un punt i part en la meva trajectòria per arribar a on vull.

–¿El treball físic l’ha ajudat en aquesta millora? La NBA està a un altre nivell físic i si no aconsegueixes estar a aquest nivell és molt difícil mantenir-s’hi, sobretot després de la lesió de genoll que vaig tenir. Així que he hagut de fer un pas endavant per arribar al nivell que volia. Ara em sento capaç de jugar contra qualsevol, de defensar-lo. Però he intentat mantenir un equilibri. La idea és estar fort físicament, però seguir sent àgil.
–En aquest campionat està a prop del 40% d’encert en els triples. ¿S’ha desfet de l’etiqueta de mal tirador de sobre?
–No. Sempre m’acompanyarà. Però sí que he après de l’experiència a conviure amb ella. Moltes vegades ens oblidem del que som. I hi has de ser fidel i valorar també el que t’ha portat on ets.

–¿Li ha dolgut la seva manera de sortir de Minnesota? Fa ràbia en certa forma que després de ser-hi sis anys no se’t valori, perquè des que vaig arribar em vaig involucrar molt en tot. Però sí que al final arriba un moment en el qual et pots cansar. Així és el negoci. També he après molt dels errors per no tornar-hi a caure.

–¿I quins objectius es marca per a la seva nova etapa a Utah? Per descomptat, m’agradaria poder jugar uns play-off. Però he deixat de tenir objectius numèrics i me n’he marcat d’altres com disfrutar i passar-ho bé a la pista.

–¿No ho feia? Ara torno a disfrutar. Però sí, ho havia perdut una mica a l’enfocar objectius erronis. Tot arriba a ser molt metòdic i al final els números no ho són tot. Crec que el més important és passar-ho bé, una cosa que no s’ha d’oblidar mai. 

0 Comentaris
cargando