A la recerca dels difunts de Montjuïc

A uns metres munt de runa i restes de cadàvers que, barrejats, estan custodiats per una lona verda i un agent de seguretat a prova de curiosos, i de familiars que volen veure com estan els seus morts, les dues antropòlogues que han començat a analitzar el resultat de l'ensorrament de 140 nínxols al cementiri de Montjuïc expliquen quina és la tasca que desenvolupen des d'aquest dimecres al cementiri.

Dominika Nociarová, eslovaca de 33 anys, i Aida Gutiérrez, basca de 25, tenen per endavant setmanes o mesos de feina. El seu objectiu, per al qual les ha contractat Cementiris de Barcelona, és identificar les restes dels que estaven en un centenar de nínxols, després que en 41 casos, els de sepultura més recent, se’n pogués determinar la identitat ràpidament.

Nociarová va fer la seva tesi doctoral a la UAB sobre la descomposició de les restes en el context cementirial, comparant els casos del de Montjuïc, el de Collserola i el de Terrassa. També a la UAB Gutiérrez està fent la seva tesi doctoral, en el seu cas sobre tafonomia: els processos que es produeixen al cos d’algú des que ha mort fins que se’n descobreix el cos.

És difícil aventurar quan acabaran les antropòlogues la seva feina. La primera fase de la seva tasca durarà aproximadament una setmana. Consistirà en la separació de les restes humanes i la seva individualització, fins on sigui possible. El càlcul mínim de persones que hi ha a la zona. Les especialistes reuniran les restes en bosses que identificaran amb un codi. Les bosses seran guardades provisionalment als mateixos nínxols que han servit per acollir temporalment els que ja s’han identificat. Nínxols que estan a uns 200 metres de la zona de l’enfonsament: les làpides blanques delaten que han sigut tancades fa poc.

En aquests primers dies, les antropòlogues faran fotos del que s’han trobat. Passada aquesta primera fase en vindrà una segona, que tindrà lloc en un laboratori, si bé queda clar que aquest s’habilitarà en algun emplaçament del mateix cementiri: la idea de treure les restes de Montjuïc no sembla gaire aconsellable, sobretot en vista de la inquietud que viuen els familiars dels difunts que estaven als nínxols afectats.

La segona fase inclou l’elaboració del perfil biològic de les restes: mascle, femella, edat. I tant com sigui possible, el procés s’acabarà en la identificació dels cossos.

D’entrada, totes dues expliquen el que sembla obvi: com més antigues siguin les restes més complicat pot resultar identificar-les. Nociarová diferencia ossos: el que és més il·lustratiu, afirma, és trobar un crani, un fèmur. En canvi, veient l’enfonsament, creu que mans i peus hauran quedat molt malmesos per resultar útils.

Sembla una missió impossible identificar perfectament les restes dels difunts que, sols o en companyia, estaven en una sepultura i tornar a reunir-los sense que es produeixi cap disfunció.

La col·laboració dels familiars resultarà clau. Les antropòlogues elaboraran una fitxa post mortem dels difunts i també una ante mortem. Aquesta segona es farà amb les dades que aportin els familiars: si el difunt tenia una pròtesi de maluc, si portava dents d’or. «Tenir una fitxa dental et permet comparar», subratlla Gutiérrez.

 La via de les proves d’ADN és una porta a obrir. «No sé si seran necessàries», afirma Nociarová. Dependrà, en gran part, del que demanin les famílies. Per a l’anàlisi només serveixen pares, germans i fills del difunt. Als familiars que vulguin col·laborar se’ls demanarà una mostra de saliva. «És possible que en alguns casos no hi hagi restes suficients per fer les proves», adverteix l’antropòloga eslovaca sobre els ossos que van separant: «Alguns estan debilitats i trencadissos per la humitat i la salinitat». Tant ella com Gutiérrez han treballat en fosses de la guerra civil, l’última va ser la de Figuerola d’Orcau (Pallars Jussà), al juny.

Notícies relacionades

BCN invertirà 32 milions per triplicar la potència fotovoltaica

Dimiteix el president del PP d’Esplugues per colar despeses personals a l’ajuntament

És probable que en alguns casos no hi hagi familiars prou pròxims per comparar. I també es dona per fet que hi ha difunts que a més a més d’haver estat diverses dècades al seu nínxol ja no compten amb cap familiar viu. Ningú per a la prova d’ADN, ningú per reclamar les seves restes. Almenys ningú que pugui patir per l’ensorrament.

D’entrada, el dubte principal és com trobar els parents que figuren amb números de telèfon i adreces que ja no els corresponen o que ja no existeixen. De les 140 famílies vinculades amb els nínxols sinistrats, 70 encara no han sigut localitzades. Aquest dimecres, Cementiris de Barcelona els ha enviat cartes certificades. No és fàcil trobar els vius i no serà fàcil trobar els morts.