El restaurant Madrid-Barcelona mor i reneix

El cartell d’una companyia immobiliària al carrer d’Aragó, tocant al passeig de Gràcia, ha despertat aquests dies un cert ressentiment: el restaurant Madrid-Barcelona, que va ser inaugurat el 1929, està tancat. L’establiment va obrir les portes coincidint amb l’exposició universal que fa 88 anys va tenir lloc a la ciutat comtal, tot i que la seva verdadera raó de ser, de ser allà, era una altra: al davant, al centre del que avui és asfalt per a cotxes al carrer d’Aragó, hi havia el baixador del tren. Hi va ser des del 1902 fins al 1960. Era el punt d’arribada dels viatgers que venien de Madrid, i el de sortida dels ciutadans barcelonins que anaven a la capital d’Espanya. I molts d’ells es van convertir en usuaris de la fonda que els esperava només a uns quants metres de distància.

Quan es va soterrar la via, el restaurant va continuar allà. A finals del segle passat, el local va passar a dependre durant un breu espai de temps de Ramon Parellada: quan va afegir al seu restaurant Senyor Parellada l’Hotel Banys Orientals, que hi ha a sobre –abans era la pensió La Paz, en què, recorda Parellada, es venien bitllets per als vapors que anaven a Amèrica–, es van trobar a l’edifici danys estructurals que van obligar a una reforma conscienciosa.

Davant d’aquesta situació, Parellada va adquirir diversos establiments perquè el personal seguís treballant. Hi va situar encarregats, als quals no solament va entregar un salari: diu que per norma, en situacions com aquesta, és partidari que l’encarregat tingui el 20% del negoci: «Un estímul». Va ser el cas del restaurant Madrid-Barcelona. El seu antic propietari es va retirar. Les seves filles van seguir altres rutes professionals.

Allò funcionava bé, diu Parellada. Passat l’any 2000, l’activitat al migdia era molt considerable: «A la nit estava mort. No és com ara. Ara allò no és el carrer d’Aragó, ja és passeig de Gràcia», resumeix, al·ludint a la gran afluència de visitants en general i turistes en particular que coneix ara la zona. Llavors, ell pagava 1.800 euros de lloguer mensual.

Una fonda i no un hotel

Acabada la reforma del que seria el Banys Orientals, Parellada va optar per tornar als seus quarters d’hivern, un model que associa a la Fonda Europa, potser la joia de la seva corona: «No volia tenir tants restaurants». Per cert, per explicar els seu model fa una diferenciació clara del que considera un hotel i del que creu que és una fonda: «Nosaltres som fondistes, Una fonda és un lloc al qual vas a menjar i on a més  a més pots dormir. Un hotel és un lloc al qual vas a dormir i on a més a més menges».

El cas és que Parellada va proposar a l’encarregat del Madrid-Barcelona, Juan Reina, que es quedés el seu 80%. I fins ara, quan ha començat a rebre trucades que l’alertaven que el local estava tancat i amb el cartell d’una immobiliària a la porta. En vista de com estan els temps a la ciutat, semblava possible que el restaurant hagués mort de lloguer, en concret de renovació del lloguer, com ha passat en tants casos recents: establiment històric tanca les portes per no poder afrontar la pujada del preu.

Els visitants

Notícies relacionades

BCN invertirà 32 milions per triplicar la potència fotovoltaica

Dimiteix el president del PP d’Esplugues per colar despeses personals a l’ajuntament

No sembla que això sigui així. Contactat per aquest diari, Reina explica que s’estima més no parlar del tema, més enllà de precisar que ha traspassat el restaurant. La immobiliària de l’anunci informa que ja està llogat, i que la nova propietat mantindrà el nom històric. Així que el Madrid-Barcelona mor per renéixer ben aviat.

Ja no hi haurà mai més estació de tren al mig del carrer d’Aragó (com no sigui una ramificació del tramvia de l’avinguda de la Diagonal, que tot és possible), però la fonda seguirà allà, esperant viatgers, la presència dels quals és absolutament massiva a la cruïlla  del carrer d’Aragó amb el passeig de Gràcia, tot i que ara ja no venen de Madrid i estan molt més bronzejats.