L'auge dels hotels de luxe rellança la figura del conserge

Acostumen a ocupar taulells diferents. A un costat els recepcionistes, que s’encarreguen de tramitar l’arribada i sortida del client; a l’altre, els conserges, que tenen com a missió gestionar la vivència d’aquell hoste, mirar d’aconseguir-li –gairebé sempre– el que demani: des d’una entrada per veure el Barça quan estan esgotades fins a tancar durant una hora per a un únic client una botiga de superluxe del passeig de Gràcia. Però els conserges, que atresoren agendes de contactes infinites, només estan –tret d’excepcions– en hotels per sobre de quatre estrelles superior, un segment que ha crescut tant en els últims anys que ha rellançat una professió abanderada per noves generacions a Barcelona, on els nous establiments els atorguen taulell (o tron) propi.

Fa tan sols tres anys, la ciutat comptava amb 26 hotels de cinc estrelles i de cinc estrelles gran luxe (GL), mentre que ara ja en són 35, als quals aquest any se n’hi sumaran tres més en construcció i en un curt futur se n’incorporaran diversos més (tramitats abans de l’aprovació del PEUAT). Això sense comptar amb la gairebé trentena de quatre estrelles superior, que en alguns casos també compten amb aquest servei.

L’eclosió d’allotjaments de gran categoria ha comportat un creixement sense pausa de viatgers d’alt nivell adquisitiu, que a més d’un bon hotel exigeixen molts serveis paral·lels. I és en aquest moment en què entra en joc la figura del conserge com a gestor de bona part del que els 18.000 llits d’aquestes categories exigeixen diàriament. Milions de receptes a la carta al llarg de l’any perquè el viatger conegui la ciutat sense titubejos. Una lliga en la qual Barcelona juga fort, com demostra el recent concurs al millor conserge de menys de 36 anys de l’associació Les Clefs d’Or, en què Christian Fons, de l’Hotel Fairmont Rey Juan Carlos I, va ser finalista.

La pel·lícula El Gran Hotel Budapest (2014) il·lustrava sobre el poder que podia arribar a tenir el conserge d’hotel d’elit. Amb el temps, la política de recursos humans basada en els números i els ajustos van portar molts hotels a perdre aquest taulell. Però l’auge dels superhotels i la necessitat de marcar la diferència han convertit aquests professionals en imprescindibles a Barcelona. Per a mostra, recents obertures de luxe, com Monument o The One, o la reforma del Fairmont Rey Juan Carlos I, on les consergeries tenen espai privilegiat.

FER POSSIBLE L’IMPOSSIBLE 

La majoria d’aquests professionals a la ciutat formen part d’aquella entitat històrica i gairebé mítica, Les Claus d’Or, on l’exèrcit d’aconseguidors professionals d’arreu del món està agermanat per fer possible l’impossible. A Catalunya, el seu delegat és Marc Schmid, que amb 30 anys ha passat per les taules de l’Arts, Miramar i La Florida, en pràctiques, i després per Casa Fuster, Claris i Majestic, fins a acabar desenvolupant la conselleria del nou The One.

Va estudiar Direcció Hotelera, Turisme i un màster, però és amb el seu uniforme com se sent més a gust, creant experiències personalitzades de la ciutat. «Som conserges les 24 hores, sempre atents a noves tendències, activitats a la ciutat, oci i restaurants», explica. La seva feina comença abans que el client aterri, quan arriba un e-mail o una trucada que demana «nedar entre tonyines» –aconseguit– o una petició de mà en helicòpter. Quan el viatger arriba, tot acostuma a estar a punt, sempre que sigui legal.

PIN DE PRESTIGI 

La vida social d’aquests treballadors és intensa. Per recomanar amb garanties han d’haver-ho «provat tot». I el seu perfil, qüestió d’«actitud i ganes», ja que no hi ha formació específica, però és habitual que parlin de quatre a sis idiomes i tinguin contactes estratosfèrics. Només amb experiència acreditada i taulell poden lluir el brillant pin de Les Claus d’Or a la solapa, que és una garantia de professionalitat, encara que els recepcionistes que fan algunes tasques de consergeria també poden ser membres d’aquest clan amb 115 membres a Catalunya.

Notícies relacionades

BCN invertirà 32 milions per triplicar la potència fotovoltaica

Dimiteix el president del PP d’Esplugues per colar despeses personals a l’ajuntament

Del seu poder en va donar fe la gala anual que van celebrar divendres passat a l’Hotel Pullman, amb més de 400 convidats entre les consergeries locals i proveïdors relacionats.

¿Anècdotes al tinter? El més aparentment simple («un client volia assistir a la subhasta de peix a la llotja») pot ser complex de tramitar. I el més sibarita (una avioneta amb un cartell amb una declaració d’amor o un jet privat «per anar a l’òpera de Milà i tornar»), és senzill. També hi ha peticions que no es compleixen per diners («una petició matrimonial des de la pantalla del Camp Nou») o per política del local («un senyor de més de 90 anys va demanar Viagra i dues prostitutes»).