Només un de cada cinc espanyols parla anglès amb fluïdesa

El problema no és nou, però d’un temps ençà, amb un món més globalitzat i més interconnectat que mai, qui no sap anglès es queda també més endarrerit que mai. I a Espanya, mal que ens pesi, hem pujat una mica tard al tren dels idiomes. Tant que, encara que els avanços en el transcurs de l’última dècada han sigut importants, les llengües estrangeres segueixen sent el taló d’Aquil·les dels espanyols. Segons xifres recents del Consell d’Europa el nivell d’idiomes a Espanya és només lleugerament superior al de francesos i britànics. Només un de cada cinc ciutadans espanyols domina amb certa fluïdesa l’anglès.

En el transcurs dels últims anys, els canvis són tan ràpids que el domini d’aquesta lingua franca s’ha convertit gairebé en obligació. «Les transformacions del mercat laboral, la mobilitat més gran de les persones, els nous consums culturals… estan fent que mai acabem d’estudiar anglès», constata Meritxell Ruiz, consellera d’Ensenyament i responsable no només de la formació lingüística dels escolars, sinó també dels serveis públics d’ensenyament d’idiomes per a adults.

¿QUAN S’HA DE COMENÇAR?

¿Com s’ha d’estudiar anglès? ¿I quan s’ha d’iniciar? «Hem de començar com més aviat millor i de la manera més entretinguda possible», advoca la lingüista Helen Doron, que ha desenvolupat un mètode d’èxit per a l’ensenyament de l’idioma. Com més aviat millor, perquè «s’ha d’aprofitar la plasticitat del cervell infantil, la seva flexibilitat i la seva capacitat d’absorció, que són extraordinàries abans dels set anys», prossegueix Doron. «Això no significa que després d’aquesta edat no valgui la pena començar, però llavors hem de mirar que l’alumne aprengui de la manera més amena possible i amb constants reforços positius», prossegueix la professora, que regenta una empresa amb més de 800 col·legis d’anglès per tot el món.

Hi ha estudis, però, que no ho tenen tan clar. «No hi ha un consens científic sobre això. Hi ha investigacions que han detectat que quan el nen és tan petit, quan encara no ha aconseguit dominar la seva llengua materna, no és capaç de retenir l’estructura d’una llengua estrangera. Sí que és efectiu per a la fonètica, per a la pronunciació, però tampoc no és clar», va subratllar la consellera Ruiz, que precisament va comparèixer la setmana passada al Parlament per parlar sobre l’aprenentatge d’idiomes a

Catalunya.

L’ANGLÈS DELS PROFESSORS

Per al com, la resposta és més complicada. «És molt important que l’anglès entri a formar part de la vida quotidiana, de les pel·lícules que veiem, de la música que escoltem, dels llibres», apunta Doron. I és fonamental, insisteix, «que el professorat estigui preparat».

Notícies relacionades

'A relaxing' classe d'anglès

Esplugues estudia prendre accions legals contra el president del PP

«Som conscients que aquí hi ha un marge de millora important», admetia la consellera en el transcurs de la seva intervenció parlamentària, després d’anunciar que «3.155 professors catalans han estudiat anglès els últims cinc anys per poder fer classes en aquesta llengua. El curs 2011-2012, van ser 97 els docents que van fer aquesta formació, i la previsió per a aquest 2015-2016 és que siguin 1.100». De totes maneres, quan el Govern de la Generalitat va presentar fa tres anys el seu pla perquè les escoles incorporessin l’anglès com a llengua amb la qual impartir també classes, només dos de cada 10 docents en actiu (uns 72.000) comptaven en aquell moment amb prou nivell. Per a això, l’Administració estima un nivell B-2 (o l’equivalent al First Certificate), segons la llei d’educació de Catalunya, en vigor des del 2010.

Els progressos són lents, però tot i així, aquest any per primera vegada, en les proves externes d’avaluació que porten a terme els alumnes catalans de 15 anys, «en Anglès han obtingut una nota mitjana de 70 punts, que és el nivell de domini considerat bàsic». Lamentablement, hi segueix havent una bretxa profunda entre els estudiants amb recursos econòmics (els que poden pagar-se classes fora del col·legi o estades estiuenques a l’estranger) i els que no en tenen.  H