'A relaxing' classe d'anglès

Amb «a beer», «a glass of wine» o «a relaxing cup of cafè amb llet» pel mig, l’anglès sembla fluir millor a Barcelona. Amb el 80% d’ofertes d’ocupació per a llocs mitjans i alts exigint l’idioma de moda, amb un pes cada vegada més gran del turisme en l’economia barcelonina i una creixent fam viatgera dels catalans... sembla lògic que finalment existeixi conscienciació d’aprendre tant sí com no la llengua estrella per tirar endavant laboralment i moure’s bé a l’estranger. 

    Més enllà de la febre de cursos intensius i low cost, de l’aprenentatge digital i de nous mètodes més o menys efectius, els aprenents –tinguin el nivell que tinguin– s’han adonat que el més important és deixar-se anar a nivell de conversa, cosa que ha propiciat un autèntic boom de grups de conversa en bars de tota la ciutat i en activitats de tota mena executades ara en anglès de la mà de les xarxes socials.

    Dues han sigut claus per a l’èxit d’aquesta fórmula: el desembarcament d’estudiants estrangers i de professionals que vénen temporalment a Barcelona, i l’aparició de les webs que permeten crear grups oberts. Els primers han multiplicat les quedades per a l’intercanvi d’anglès-espanyol que afavoreix l’ensenyament mutu i gratuït; els segons han ampliat infinitament les possibilitats de reunir-se qualsevol dia de la setmana i en diferents àmbits per practicar la llengua de Shakespeare.

EL FACTOR CRISI / La crisi ha sigut el factor definitiu per a l’impuls dels grups de conversa d’idiomes: ha animat a l’aprenentatge els que no tenen pressupost per a un mètode reglat o els que ara disposen de més temps lliure. Les taules i també les barres de bars i restaurants de Barcelona exerceixen tant de plataforma per als que sí que tenen formació prèvia acadèmica però no s’atreveixen a deixar-se anar en el cara a cara o desconeixen els girs col·loquials, com per als que tenen al·lèrgia a les escoles i els seus mètodes més o menys ortodoxos i el que pretenen és desenvolupar-se en el dia a dia o relacionalment per viatjar o tractar el turista a Barcelona.

    Aquest mètode no és nou. Fa anys que alguns professors intenten portar l’ensenyament al ring de la conversa quotidiana, buscant espais de relació. Gary Walker en va ser el pioner o un d’ells a la ciutat, quan ara fa 22 anys es va adonar que els alumnes necessitaven deixar anar la llengua més enllà de l’aula. Va començar amb sopars en anglès i va continuar amb grups de conversa en un bar, o esmorzars. El seu English Speaking Club ha recorregut diversos locals, mirant sempre de fidelitzar les ubicacions perquè les convocatòries siguin més senzilles. Ara assisteix a una efervescència que el deixa perplex.

    «La crisi ha portat molts professors sense feina o gent que parla anglès sense títol a ensenyar d’aquesta manera, perquè per parlar no s’exigeix preparació», al contrari que en un centre d’ensenyament reglat, explica. Internet ha fet la resta, i en l’últim any floreixen grups de la xarxa de la web relacional Meetup per aprendre idiomes de forma desenfadada. Tanta competència, que Walker està vehiculant les seves activitats per altres vies per evitar ser clonat pels que acaben d’arribar.

TARIFES / En aquest cas, quan hi ha un esmorzar es paguen 7 euros, i els sopars en anglès van de 16 a 25 euros. Quan es tracta de grups de conversa sense obligació de consumir res, el club cobra 4 euros per 1,5 hores i un màxim de vuit integrants, on el professor corregeix. Una trobada així es produeix cada dimecres al matí a Cal Ministre, a Sagrada Família. Les classes d’intercanvi lingüístic són gratuïtes, però en opinió d’aquest especialista es corre el risc que n’hi hagi que tinguin més ganes de lligar que d’aprendre.

    Les fórmules amb docents titulats són mínimes. També les imparteix Suzanne Fennely des d’Inglés Activa, on en paral·lel a les seves classes formals s’acostumen a organitzar activitats, des de caminades fins a esmorzars o trobades en bars per aprofundir en l’expressió oral. «Fer servir l’idioma que s’està aprenent és clau», proclama.

MEGACONVOCATÒRIES  / Però el que desborda els portals de trobades i Facebook són les quedades més informals. S’obre una megaconvocatòria (rere una altra) i hi van els interessats. En general, un promotor amb domini d’idiomes exerceix d’organitzador per canalitzar la interacció dels assistents. Escullen diferents establiments segons els acords a què arriben amb els locals, una comissió per assistent o per facturació en begudes o àpats... No hi ha una única recepta.

    Un cas especial és el del Bar Berenjenal (Diputació, 215), fundat no fa gaire més d’un any pel català Dysart Aymerich i la ucraïnesa Nataliia Komashko. Van voler crear un espai que exercís de punt de trobada social, «com el Propaganda de Moscou», i van trobar en els grups d’intercanvi d’idiomes un vehicle per fidelitzar el públic. L’idioma és el pilar, però «molta gent necessita un espai de relació», diuen, envoltats d’uns 70 participants aquella nit. Tant qui busca amistats a Barcelona, com la tromba d’estrangers que arriben perduts a la ciutat i busquen barcelonins que els integrin una mica en la cultura local.

    Per articular les vetllades, que comencen a les vuit i arriben a durar quatre hores, ara compten amb Sue, de Languages & Friends, amb llarga experiència en les sessions que durant anys va acollir el bar The Philarmonic, molt a prop. La noia fa 5 anys que treballa amb grups, tot i que ara ha vist com el fenomen es disparava. «Molts volen grups per poder omplir els seus locals entre setmana», relata. El seu sistema s’estructura en taules on durant un parell d’hores s’alternen 15 minuts d’anglès i 15 de castellà amb un gong que va acompanyat d’una rotació de cadires cada mitja hora perquè la gent canviï d’interlocutors.

CONSUMICIÓ OBLIGATÒRIA / És comú que el 60% de públic sigui espanyol i la resta sigui de fora. En l’intercanvi tant hi fa si hi ha alemanys o suecs, per exemple, perquè dominen l’anglès. Els hotels són un altre punt de trobada. Sue ha articulat grups els dilluns al Renaissance, i ben aviat torna a orquestrar-ne a l’Hotel Gallery. En aquests casos, amb consumició mínima obligatòria.

    Un divendres a la nit, la interacció està assegurada al bar de l’Estació de França, on Aina Posa vertebrava fa una setmana un grup de 85 persones amb The Fridays International Exchange Barcelona, creat ara fa un any i mig. Aquesta professora d’espanyol va viure anys a fora i al tornar va buscar intercanvis per practicar anglès. Per Facebook va acabar muntant les trobades, i en uns mesos va arribar a moure fins a 200 persones per cita. Les convocatòries són gratis, amb majoria de joves a la trentena i possibilitat de seguir la vetllada amb discjòqueis. No imposa regles. Es conversa dret, assegut, amb qui es vol, o només s’escolta per agafar confiança. «Es milloren els idiomes però també es fan amics». De cara a l’estiu prepara activitats de padle en anglès.

Notícies relacionades

Només un de cada cinc espanyols parla anglès amb fluïdesa

La restitució del Tramvia Blau viu l’enèsim retard

    No és l’única cosa que es pot fer mentre es domestica l’anhelat accent british. Per internet és fàcil contactar amb grups de running, de cuina, de rutes de cerveses, de sortides de tapes, de nits de festa… tot bilingüe i obert. I també amb creixents opcions en francès o italià, de menys ganxo.

TAPEIG BILINGÜE / A Barcelona hi ha plans diaris per poder practicar llengües. International Meeting of Bar-celona és una de les opcions del dijous al bar Polaroid del carrer dels Còdols, i Language Exchange Bar-celona-Tandem ofereix variades convocatòries uns quants dies a la setmana, al Bar7 del carrer de n’Aglà, amb desenes d’inscrits a Facebook, o al Monkey Factory (Còrsega), o al resataurant Pasa Tapas, entre una infinitat de possibilitats, grups i locals organitzadors. En format tancat, també n’hi ha fins i tot amb components solidaris, com per exemple al Cafè Just, al carrer del Sotstinent Na-varro, on hi ha una sessió matutina els dimarts per a aquells que van al menjador social i volen aprendre anglès bàsic i, sobretot, busquen el caliu d’una conversa.