Les Dones Sàvies de Sant Cosme apedreguen les injustícies del món

Pagarien el que no està escrit per veure la cara dels principals mandataris del món quan desemboliquen el paquet que els arribarà aquest Nadal des del Prat de Llobregat i trobin la contundent i inesperada presència d'una pedra. Obama, Merkel, Putin, el Papa... Potser que tinguin la temptació de mirar el mapa per ubicar al remitent de tan inquietant obsequi, temorosos potser d'una nova amenaça d'algun grup radical. I, bé, una certa radicalitat sí que hi ha en la intenció de les Dones Sàvies del barri de Sant Cosme. Però que els polítics no temin per la seva integritat. Aquesta vintena de veteranes activistes sols pretenen apedregar simbòlicament la (¿mala?) consciència dels que tenen molt a dir sobre el frustrat benestar de milions de persones. 

La càrrega metafòrica de la campanya Primera pedra s'enriquirà a més quan els peixos grossos coneguin la denominació d'origen dels pedrots i font d'inspiració de les sàvies: les ruïnes de la localitat saragossana de Belchite, escenari paradigmàtic de la infàmia de la guerra civil espanyola, que encara avui es manté semiderruïda per impedir que la memòria històrica flaquegi més del compte. “Les pedres poden usar-se per llançar-les i fer mal, però també per construir ponts i fer renéixer l'esperança compartida per un altre món possible”, exposen a la carta que acompanya a la caixa. 

“Va ser Belchite com ara és la sala Bataclan [objecte dels atemptats gihadistes de París], o la situació dels palestins a Gaza, o el mar que engoleix els que travessen el Mediterrani desesperats”, explica Óscar Rando, coordinador de Grups Associats pel Treball Sociocultural (GATS), que dóna cobertura a tots els projectes de les Dones Sàvies. “Nosaltres mateixes sabem què és ser immigrant, que dur que és deixar casa teva per buscar un futur incert en un altre lloc", explica María Godoy, als seus 78 anys.

LES ABUELAS DE LA PLAZA DE MAYO

Les activistes prenen com a referent “l'actitud exemplar” de les Abuelas de la Paza de Mayo per tractar de commoure el món i reparar les injustícies que s'hi van acumulant, explica Conchita Castell. Una campanya per sacsejar consciències sobre el que no funciona bé: “el medi ambient, la fam, les guerres i la bogeria humana”, enumera Conchita. Saben de què parlen i tenen tota l'autoritat moral per fer-ho els que fa quatre dècades que es deixen la pell per superar les amenaces que atemptaven contra les seves famílies: pobresa, drogues, desesperança... Canvien els handicaps, però sempre hi ha pedres pel camí. “Veig amb tristesa que el meu nét té dues carreres i només pot fer de punxadiscos”, es lamenta Emilia Lafuente. 

Notícies relacionades

El miracle de Sant Cosme

El festival del canvi

Rando apel·la al ‘Yes, we can’ (Sí que es pot) d'Obama i ho tamisa pel filtre de l'experiència de Sant Cosme i de les seves àvies sàvies, d'entre 60 i 85 anys. “Elles han sigut clau per transformar un barri pel qual ningú donava un cèntim fa anys. Si un grapat de dones gairebé sense recursos han canviat el seu entorn, ¿què no podran fer els més poderosos del món?”, exposa el component de GATS. Amb aquest exemple s'ha enviat la missiva a unes 150 personalitats polítiques, així com a personatges d'interès públic i líders d'opinió de tot el món.

El que calgui per recompondre un horitzó que les sàvies tornen a mirar amb inquietud. “Fa uns anys pensàvem que els nostres fills tindrien un futur millor que el nostre. Avui tinc el cor encongit per la por d'anar-me'n a l'altra vida sense deixar un món millor per als meus néts”, es lamenta María. Han parlat les Dones Sàvies. Ara la pedra és a la teulada dels mandataris. D'ells depèn que sigui arma llancívola o fonament d'un demà esperançador.