El pavelló nazi de l'Hospital del Mar

L'Hospital del Mar té el seu origen en uns pavellons provisionals que es van instal·lar davant l'emergència de combatre l'epidèmia de febre tifoidea que va devastar Barcelona el 1914. Fins al 14 de juliol, el Museu d'Història de Catalunya rememora el passat d'un modern equipament mèdic que avui compta amb 400 llits i 10 quiròfans, a través d'una documentada exposició que aporta dades inèdites, com els plànols d'un pavelló dissenyat per enginyers nazis, que no va arribar a construir-se.

Hospital del Mar: 100 anys amb el batec de Barcelona relata les tres vides del centre mèdic on Pedro Almodóvar el 1998 va rodar escenes de la pel·lícula Todo sobre mi madre. «La primera comprèn fins al final de la guerra civil el 1939, quan es va dir Hospital Municipal d'Infecciosos. Durant la dictadura franquista va ser rebatejat com a Hospital de Nostra Senyora del Mar. I des de la transició és conegut com l'Hospital del Mar», assenyala Daniel Venteo, comissari d'aquesta mostra, organitzada amb motiu del centenari.

ARXIUS 

La investigació ha portat l'historiador a explorar l'Arxiu Municipal Contemporani i l'Arxiu Fotogràfic de Barcelona, i també la British Library de Londres, on es conserven els dietaris del premi Nobel de Medicina Alexander Fleming que, convidat per l'hospital de la platja de Somorrostro, va visitar el 1948 Barcelona per fer-hi unes conferències. «Són reveladors perquè mostren la incomoditat que va experimentar el científic escocès durant la seva estada a l'Espanya de Franco», declara l'historiador.

Als seus escrits, Fleming va ser, segons Venteo, molt prudent. «Va evitar qualsevol comentari polític, exceptuant una conversa amb el doctor Dionís Monton sobre un ministre de Franco allotjat al Ritz, com Fleming, a qui van qualificar de feixista. Si hagués arribat a mans de les autoritats, podria haver tingut greus conseqüències».

L'ajuntament va obsequiar el descobridor de la penicil·lina amb tot tipus d'atencions i luxes, però Fleming, que no s'ha d'oblidar que «era pacifista i maçó», va agrair l'estima que els barcelonins li havien demostrat a la Rambla, a les portes de l'hotel i als toros. «De rebudes solemnes amb polítics i àpats i hotels de luxe, deia Fleming, n'havia tingut en altres ciutats, però no aquella mostra tan apassionada d'admiració. Per a molts barcelonins, el descobriment de la penicil·lina, que Fleming no va voler patentar mai per garantir-ne una difusió més gran i un preu econòmic, els havia salvat la vida», explica Venteo.

L'exposició mostra projectes inèdits «de gran valor», d'abans i després de la guerra civil. El primer és d'Antoni de Falguera, que el 1920 va dissenyar un hospital a Horta que mai es va arribar a construir per l'oposició veïnal. I el segon també és un projecte no realitzat, el pavelló ideat a principis dels anys 40 des de l'Alemanya nazi.

ALIANCES MALÈFIQUES 

Notícies relacionades

Esnòrquel científic

Montserrat sedueix el turista

«Una mostra més de l'aliança de l'Espanya franquista amb Hitler i en especial entre l'Ajuntament de Barcelona i l'Hospital del Mar de la postguerra i l'Institut de Malalties Infeccioses d'Hamburg. El que és dramàtic, però, és que els màxims responsables d'aquest hospital alemany, el doctor Mühlens i el doctor Nauck, van estar directament implicats en experiments mèdics tant al gueto de Varsòvia com en diversos camps de concentració i extermini com el de Neuengamme, a Hamburg mateix, on van deportar uns 750 republicans espanyols, la majoria dels quals no van sobreviure», afegeix.

S'exposen documents originals i es reprodueixen un centenar de fotografies i premsa com per exemple L'Esquella de la Torratxa amb la seva visió satírica de l'epidèmia del 1914, que va propiciar el naixement de l'hospital.