El passatge on ja no es passeja

Anant cap a la plaça de Sant Jaume em desvio cap a un carreró sense sortida. En el text original del seu pregó periodístic,Joaquim Maria Puyal parla de les caminades amb el seu pare, quan sortien de casa al Gòtic, tots dos agafats de la mà. El seu pare, al trobar un paperet a terra, sempre el recollia per dipositar-lo en alguna paperera, però és possible que no en trobés fins més enllà del Raval. IPuyalcita els carrers del seu recorregut, des del del Pi, passant per Portaferrissa, el passatge de Magarola, Bot, Canuda, la Rambla, Bonsuccés, Elisabets, la plaça dels Àngels (encara que aquesta plaça, molt diferent aleshores, només va ser batejada amb aquest nom el 1962, així que el petitQuimja devia tenir almenys 13 anys quan anava agafat de la mà del seu pare per aquest camí), el carrer de Ferlandina, del Lleó i Valldonzella fins a la ronda de Sant Antoni.

Em quedo amb el passatge de Magarola. No l'havia sentit mai, i això que desemboca en un dels carrers més concorreguts de la ciutat, Portaferrissa. Magarola, nom de la família que hi va construir el seu palau, és un bon reflex de la Barcelona canviant de la qual parlaPuyal: poca gent deu conèixer aquest carreró, perquè ja no es pot trepitjar si no es té la clau d'una de les portes de ferro que el tanquen als dos extrems. A dins, hi ha una coneguda escola de teatre, Timbal, diversos portals amb vivendes -n'hi ha tres en venda, una és unloftde 70 metres quadrats per un preu 289.000 euros i, és clar, en «magnífic estat»-, un parell de fanals antics i molt de silenci. A l'altre extrem, on transcorren el carrer d'en Bot i la plaça de la Vila de Madrid, només uns 20 metres sense portes ni finestres del passatge són accessibles per a gent sense clau.

Gràcies als subtítols

Notícies relacionades

BCN invertirà 32 milions per triplicar la potència fotovoltaica

Dimiteix el president del PP d’Esplugues per colar despeses personals a l’ajuntament

3 Mitja hora més tard, el mestre radiofònic decideix suprimir aquest paràgraf sobre el passeig amb el seu pare del text del pregó, per escurçar una mica els 41 folis que té entre mans i que aconsegueix despatxar en just una hora molt amena. Però mentre que a dins de l'edifici de l'ajuntament, al Saló de Cent, la gent escolta atentament el pregoner, a la plaça de Sant Jaume se'l sent pitjor que, abans en la introducció,Xavier Trias, que és tot un mèrit. Després d'uns minuts, s'intenta apujar una mica el volum de la megafonia, però la majoria dels assistents només aconsegueixen seguir la lectura dePuyal a través de la subtitulació; durant una hora, tots som una mica sords també, i ens adonem de l'enorme importància d'aquesta subtitulació.

I això que la plaça de Sant Jaume està bastant tranquil·la. La gent forma petits grups de tertulians, els turistes s'estranyen que hi hagi tantes persones aturades mirant una pantalla gegant on surt un paio mudat parlant, però no hi ha cap manifestant. Ni bombers, ni veïns del Raval, molt presents fa un any amb la seva protesta sonora, han volgut aigualir la primera Mercè del nou alcalde. Només al carrer de Ferran, on s'amunteguen els cotxes oficials aparcats, uns joves emmascarats d'Esquerra Republicana han improvisat un tall molt parcial de la vorera per cridar l'atenció sobre les retallades del govern municipal. Potser podrien demanar la reobertura del passatge de Magarola.