Julian Barnes, cronista del dol i la memòria, Princesa de les Lletres

El guardó arriba en un moment crucial de la seva carrera, després que el 20 de gener passat, un dia després de complir 80 anys, publiqués Comiats (Departure(s)), la novel·la que ell mateix va presentar com el seu últim llibre després de 27 títols en 44 anys de carrera: "Aquest és el meu comiat oficial, la meva última conversa amb vosaltres". El jurat distingeix, així, una obra completa, la d’un dels grans narradors europeus de la memòria, el dol i la ironia, guanyador del Booker el 2011 amb El sentit d’un final.

"Visió lúcida"

L’acta remarca que Barnes "ofereix una visió lúcida, càlida i compassiva del gènere humà, i fa servir la memòria com a configuradora d’identitat sense renunciar a la imaginació, amb l’amor com a principi essencial", i afegeix que la seva obra "reelabora, amb mirada europeista, la història de la literatura, l’art, la música i fins i tot la gastronomia, fins a arribar a un estil únic, que el singularitza dins d’una generació d’autors britànics especialment brillants, que ha marcat la literatura contemporània".

El jurat, presidit per Santiago Muñoz Machado i amb l’escriptora asturiana Berta Piñán entre els seus membres, va examinar 37 candidatures de 24 nacionalitats; la de Barnes va ser proposada per Socorro Suárez Lafuente, catedràtica emèrita de la Universitat d’Oviedo.

Fill d’una família de professors de Francès, Barnes va passar la seva infància i joventut als afores de Londres, a Northwood (Middlesex), aquesta perifèria coneguda com a Metroland que va marcar el seu imaginari i va donar títol a la seva primera novel·la. Després de formar-se a la City of London School i haver-se llicenciat en Llengües Modernes –francès i rus– al Magdalen College d’Oxford, va iniciar la seva etapa professional enganxat a les paraules: va treballar tres anys com a lexicògraf per a l’Oxford English Dictionary i va fer després d’editor literari i crític de televisió i literatura en capçaleres com New Statesman, The New Review i The Observer.

Va debutar en la novel·la el 1980 amb Metroland i va continuar amb Antes de conocernos (1982), però va ser El lloro de Flaubert (1984) –homenatge juganer i erudit a l’autor de Madame Bovary, el seu gran mestre francès–, l’obra que el va consagrar internacionalment. Amb ella va ser finalista per primera vegada del Booker, una fita que va repetir el 1998 amb Anglaterra, Anglaterra i el 2005 amb Arthur & George, fins a alçar-se finalment amb el guardó el 2011 gràcies a El sentit d’un final.

La crítica anglosaxona ha celebrat sempre la seva audàcia formal, el seu afilat enginy i la complicitat que els seus textos traslladen al lector, i l’ha assenyalat com el més francès dels escriptors anglesos. A més de l’obra firmada amb el seu nom, també va cultivar amb èxit la novel·la policíaca sota el pseudònim de Dan Kavanagh, cognom de la seva primera dona.

Notícies relacionades

‘Lunas rotas’ amb esperit de festa major

Valentín Roma torna al Macba, ara com a director

La literatura de Barnes no s’entén sense les seves obsessions. Agnòstic confés –seva és la cèlebre frase d’obertura de Res a témer: "No crec en Déu, però el trobo a faltar"–, conviu obertament amb la tanatofòbia, un temor existencial de la mort que ha canalitzat a través de l’escriptura. El cop definitiu va arribar el 2008 amb la mort de la seva dona i agent literària, Pat Kavanagh, un duel que va vertebrar les seves memòries i que reapareix, depurat, a Comiats. "Va ser, amb diferència, el més terrible que m’ha passat en la vida", recordava recentment.

El premi coincideix, a més, amb un moment singular en la biografia de l’escriptor, germà del filòsof i historiador Jonathan Barnes, i que va ser diagnosticat el 2020 d’una rara forma de càncer de la sang pel qual segueix en tractament. En aquell moment vital, Barnes va decidir casar-se amb l’editora Rachel Cugnoni, la seva antiga responsable al segell Vintage, a qui coneixia des de feia tres dècades. Va ser l’agost del 2025, en una cerimònia secreta amb tot just vuit convidats. La notícia només es va revelar a la festa del seu 80è aniversari. "No recordo uns mesos amb tantes coses alhora", confessava al gener, dies abans de la publicació del seu comiat.