03 des 2020

Anar al contingut

ENTREVISTA YOTELE

Rafa ('OT 2020'): «A les gales notem que hi ha concursants que tenen més recolzament a fora»

Parlem amb l'últim concursant expulsat de l'Acadèmia sobre el seu pas pel 'talent show'

Rafa ('OT 2020'): «A les gales notem que hi ha concursants que tenen més recolzament a fora»

NOTÍCIA EN ELABORACIÓ.

Rafa, un dels concursants més carismàtics d’‘OT 2020’, va posar aquest diumenge punt final a la seva etapa pel ‘talent show’ de TVE. El cordovès es va convertir en el sisè expulsat de l’actual edició del concurs musical, en el qual sí que continuen els altres dos alumnes que es trobaven a la corda fluixa: Hugo i Bruno

Després de la seva sortida de l’Acadèmia, Rafa ha xerrat amb els mitjans de comunicació, entre els quals hi havia YOTELE, sobre el seu pas pel concurs i sobre els seus pròxims passos en la indústria musical després de la publicació de ‘Díselo a la vida’, el seu primer single que també s’ha convertit en l’himne d’‘OT 2020’.

¿Com et sents després de l’expulsió?

Bé, aquesta setmana he tingut els meus moments de davallada, però només l’oportunitat d’haver entrat al programa és increïble, soc feliç. També trobava a faltar la meva família i el carrer. 

¿T’esperaves aquest resultat?

En part sí. Sabia que l’Hugo es quedaria. Després del recolzament en la firma de Barcelona vaig pensar que jo també em podia quedar, però d’altra banda sabia que Bruno era una màquina amb la seva actuació, amb la percussió i cantant.   

¿Com vas viure ahir la teva actuació? ¿Te n’has anat satisfet?

Sí, tot i que després, veient-la, ja em fixo en altres cosetes més tècniques i començo a veure coses per tot arreu, però estic content. La vaig fer tranquil, a gust i em quedo amb aquest sabor de boca.

¿Quina creus que ha sigut la teva evolució a l’Acadèmia?

Crec que he millorat en la projecció de la veu, tot i que de constricció segueix havent-n’hi. Mai deixaré el meu estil ni el que jo defenso, però està bé controlar la veu. Encara no la tinc controlada al 100% perquè queda molta feina fora. 

Veient el teu perfil, ¿creus que els problemes d’afinació és en el que s’havia de centrar el jurat?

Crec que he entrat jo mateix una mica en bucle, perquè en els càstings afinava. És veritat que tinc un estil que no té uns girs gaires complicats, tampoc té falsets com poden fer els meus companys. Però al cap i a la fi, una cançó té moltes coses. Calia fixar-se en alguna cosa i si hi ha una cosa que he de recalcar és l’afinació i el control de la veu.

¿A què es deu aquest problema d’afinació?

Jo crec que per la pressió, vaig entrar en bucle. Quan vaig entrar a OT vaig arribar amb tota la meva emoció, però quan ets allà dins sota pressió estàs tota l’estona pensant. Si quan estàs cantant estàs pensant en el que ve després, se te’n va sempre. Abans d’entrar al càsting jo no pensava, cantava i sortia. Allà hi ha un moment que ni escoltes la melodia. T’escoltes a tu, el que has de fer, i quan no escoltes, és difícil afinar.

¿No et molestava que el jurat repetís sempre el mateix argument al dir que no tenies la mateixa veu que els teus companys? 

Sí, en part sí. D’una banda està bé perquè cal ser exigents, estem en un programa de televisió i cal buscar la perfecció. Però d’altra banda tot és molt subjectiu, perquè a mi m’emociona un tipus de cançó, i a una altra persona li emocionen un altre tipus de cançons. És tot molt relatiu, aquí ningú té la veritat absoluta. Respecto molt l’opinió del jurat i el que em deien.

S’ha comentat que et donaven temes molt del teu estil. ¿Creus que això t’ha pogut perjudicar?

Sí, pot ser. Em donaven temes del meu estil, però temes que no havia cantat mai. En els concerts amb el meu grup no havia cantat ‘Tu calorro’. És veritat que a mi m’agrada aquest rotllo, però m’agrada per exemple més Marío Díez, un compositor cordovès, o El Canijo... Era una mica com un caramel enverinat, perquè jo m’invento la melodia en les cançons. I si em dones una cançó d’una persona que també se la inventa... 

¿T’hauria agradat que t’haguessin posat alguna cançó més diferent? Per exemple, alguna cosa en anglès perquè el repte fos més gran

Ho hauran fet pel meu bé, però m’hauria agradat veure’m en altres estils com el pop. 

‘Díselo a la vida’ s’ha convertit en l’himne oficial de l’edició, ¿t’esperaves això?

Van anar passant les setmanes i no ens posàvem d’acord per compondre l’himne. Un deia una cosa, un altre en deia una altra... Al final hem decidit deixar ‘Díselo a la vida’ arran de la firma de discos perquè la gent ho cantava, per a mi és un orgull. 

En la cançó hi ha una frase que diu: «La teva ideologia va fer patir tant». ¿A què et refereixes?

Em refereixo que estem molt centrats en la ideologia i no ens centrem en els valors de l’ésser humà. Crec que l’amor als altres és més important que la ideologia. Jo mateix moltes vegades reivindico alguna cosa, penso que està molt bé reivindicar sempre que es faci de manera sana i sense perdre mai l’amor als altres. A l’intentar que una persona no faci alguna cosa, l’estàs privant i és contraproduent. 

¿L’hi dediques a Estrella Morente?

D’aquest tema no en vull parlar [rialles]. Cadascú que faci el que vulgui amb la seva vida. 

¿No vols opinar perquè la teva opinió podria fer que t’arribessin crítiques?

Els toros, a mi, ni fred ni calor. Mai he tingut relació amb el món del toro, i la meva família tampoc. 

¿Com vau viure aquell moment des de dins?

Per a mi va ser estrany, perquè havia vist els assajos i em vaig quedar una mica pillat. Ens vam quedar amb cara de pòquer. 

¿Nia us va comentar després com va viure ella aquell moment sobre l’escenari?

No ens va dir res, per a nosaltres no va ser ofensiu i per a la Nia tampoc. Va passar així i ja està. 

¿A les gales noteu que uns concursants tenen més recolzament que d’altres? Ahir quan els companys salvaven Flavio o Gèrard el públic aplaudia i hi havia una reacció molt diferent de quan salvaven Jesús... 

Sí, nosaltres ens n’adonem, d’això. Després no ho pensem tant, perquè en el públic hi ha unes 800 persones i pensem que és només un sector. A fora hi ha milions de persones i no sabem què passarà, però és veritat que és un indicatiu de si ets més o menys estimat. Però al final no crec que hi tingui gaire a veure.