El bloc resistent

Quan d'aquí dos mesos -setmana més, setmana menys- neixi Leire, la vida dels seus pares, els seus germans grans i la seva àvia segurament serà bastant menys complexa del que ho ha estat fins ara. Leire arriba amb alguna cosa més que amb un pa sota el braç: portarà, si tot va segons el que s'espera, les claus d'un pis. «Serà la primera nena no okupa de tot l'edifici», diu Laura Galindo, la futura mare, mentre fa un mig somriure.

Amb l'escombra a la mà, a petits passos, això sí, Galindo acompanya una desena de veïns en les tasques de neteja de l'edifici, un modern bloc de quatre plantes, qualificat d'alt estànding pel seu constructor i situat al número 109 del carrer de Sant Ferran de Sabadell. La família de la noia -composta per l'àvia, tres nens més i la seva parella, Miguel- va ser una de les primeres que es van instal·lar a l'immoble, gestionat des de fa un any i mig per l'Obra Social de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH).

Al llarg d'aquests mesos, tant l'edifici com els seus inquilins s'han fet famosos per haver plantat cara als bancs i per haver resistit, indemnes, els repetits intents de desnonament dels Mossos d'Esquadra. La setmana passada, a més a més, el bloc de Sant Ferran es va convertir en un emblema.

«PRIMERA GRAN VICTÒRIA» / «Hem aconseguit que, per fi, la Generalitat reconegui que aquests pisos són vivendes socials. És la nostra primera gran victòria», proclama Glòria Santín, una altra de les inquilines. El 9 de setembre passat, els veïns van rebre la confirmació que l'immoble, on ara resideixen 40 famílies, passarà a ser gestionat per l'Agència de l'Habitatge de Catalunya i que aquesta els autoritzarà a seguir a les seves cases, fins ara ocupades, a canvi d'un lloguer. «Això ha sigut millor que un premi de loteria», exclama Arturo Rosero, un altre dels residents del bloc resistent.

«És lògic que entre els residents hi hagi en aquests moments certa eufòria, i molt alleujament també, però ara toca organitzar tot això. Ja tenim cita amb la Generalitat per abans de finals de mes per determinar quant haurà de pagar finalment cada família en concepte de lloguer», avisa Albert Jiménez, un dels portaveus de la PAH de Sabadell. Segons la seva opinió, el que ha passat a la capital vallesana «ratifica una cosa que la plataforma fa anys que reclama: és possible fer efectiu un dret, el de la vivenda, que fins ara no estava garantit».

«El que és més important és que aquest cas pot convertir-se en exemple per als molts altres edificis i pisos ocupats que l'obra social de la PAH té a tot Espanya», subratlla l'activista. Són algunes desenes -només a Sabadell hi ha dos immobles més- i estan repartits per diferents comunitats autònomes. Entre tots, en aquests moments s'està donant allotjament, segons dades de la PAH, a més de mil persones.

FINS A 400 EUROS / Els 40 pisos de l'immoble del carrer de Sant Ferran de Sabadell, on viuen 146 veïns (dels quals 58 són nens), són els primers del paquet de 600 vivendes que la Societat de Gestió d'Actius Procedents de la Reestructuració Bancària (Sareb), o el banc dolent, entregarà durant els pròxims mesos a l'Agència de l'Habitatge perquè, al seu torn, les destini a lloguer social, d'acord amb el conveni firmat el juliol passat entre les dues institucions.

És per aquest conveni, que preveu uns lloguers d'entre 150 i 400 euros, pel que el portaveu de la PAH mira de rebaixar l'eufòria dels veïns. No és clar encara, adverteix, «quant s'haurà de pagar pels pisos i és possible que algunes persones no puguin assumir ni tan sols els imports proposats». Per això, la plataforma intentarà que, «com a molt, cada família pagui per la seva vivenda un terç dels seus ingressos», defensa.

Notícies relacionades

«En aquesta comuna, les veïnes són nétes»

«Aquí, la porta de casa sempre està oberta»

Aquesta nova fase de les negociacions amb Habitatge, apunta Jiménez, «no s'hauria de demorar gaire temps, perquè, en els últims mesos, mentre es resolia el litigi, la PAH va anar posant al dia la documentació de totes les persones instal·lades al bloc, de manera que totes ja poden demostrar ara que el seu risc d'exclusió és elevat», segons indica el portaveu.

Per arribar aquí han estat necessaris mesos i mesos de negociacions i tràmits judicials contra la Sareb, propietària de l'edifici després que la Caixa Penedès l'hi traspassés. Quan els veïns actuals (i, previsiblement, per un temps definitiu) van entrar al bloc, l'abril del 2013, feia quatre anys que estava buit.