María Esther Rubio, gairebé quaranta anys conreant la terra: "Mentre estàs amb el mòbil podries ser a l’hort, a més fas esport"

María Esther Rubio Menéndez parla de pressa, somriu molt i coneix mitja clientela pel nom. Fa 37 anys que treballa la terra a Barcia, al concejo de Valdés, i encara que ara la seva parada és plena de tomàquets, pèsols, cols, cebes i verdures de temporada, encara recorda perfectament com va començar tot: "Amb sota, cavall i rei", diu entre rialles.

Aleshores amb prou feines tenia unes poques collites i l’hort era només un entreteniment. "Vaig començar com a hobby perquè m’agradava molt", recorda. Mai no va imaginar que acabaria convertint-se en el seu mode de vida. Encara menys que arribaria a aixecar una petita empresa familiar basada únicament en el que ella mateixa conrea.

Durant gairebé quatre dècades ha vist canviar el camp, el clima i també la gent. Va començar venent al mercat de Luarca, quan s’instal·lava a l’avinguda del Pilarín i, a poc a poc, va anar ampliant cultius i clientela. "Abans es venia molt bé", destaca. Avui continua treballant sense parar, tot i que reconeix que "res no és igual".

El clima, "diferent"

Un dels canvis més durs ha arribat des del cel. María Esther assegura que el temps ja no s’assembla al d’abans. Les estacions semblen "desordenades" i cada vegada resulta més difícil tirar endavant les collites a l’aire lliure. Per això va decidir instal·lar un hivernacle. "Amb les boires i la calor ja no hi ha manera", explica. El canvi climàtic, diu, es nota especialment en productes que abans creixien gairebé en qualsevol terreny.

Així i tot, continua llevant-se cada dia per treballar una terra que coneix de memòria. I ho fa perquè li agrada. Perquè gaudeix del contacte amb la gent, de les converses al mercat i de veure com els clients tornen any rere any buscant el gust de sempre. "Soc molt de parlar", admet. Potser per això ha creat una relació tan propera amb els qui compren a la seva parada, de Valdés, però també d’altres punts d’Astúries.

Els pèsols, els més buscats

Ara mateix, amb el maig a tocar, els pèsols són el producte més buscat. "No n’hi ha", resumeix. Entre el clima "i els ocells" —diu amb un somriure—, tirar endavant una collita resulta cada vegada més complicat. Després arriba el tomàquet, un d’aquells productes en què, assegura, més es nota la diferència entre el que es conrea a casa i el que es compra en grans superfícies.

I aquí és on el gest se li endureix una mica. Perquè María Esther creu que no es pot comparar la feina artesanal del camp amb el supermercat. "Nosaltres 'som' a base d’hores", explica. Hores que moltes vegades no s’acaben mai. "No són vuit hores. Pot ser el dia sencer".

El que més la preocupa, tanmateix, no és el cansament. És el futur. Diu que cada vegada queda menys gent treballant la terra i que els pobles es buiden a poc a poc. Ho nota especialment quan arriba la temporada de planta. Abans venia moltíssim; ara la majoria dels qui compren són persones grans. Per això s’alegra especialment quan apareix algú jove davant la parada. "Sempre dic: que bé, algú jove", explica. Perquè, en el fons, tem que tot això desaparegui algun dia.

Salut i qualitat de vida

Notícies relacionades

Confirmat per la Fundació Espanyola del Cor: hi ha aliments el consum dels quals cal limitar perquè poden repercutir negativament en la salut cardiovascular

Eric Topol, expert en longevitat: “Hi ha moltíssims influencers que venen suplements cars i els atribueixen propietats que no s’han demostrat”

Als qui estiguin pensant a dedicar-se al camp, els anima a fer-ho. No només per feina, sinó també per salut i qualitat de vida. Creu que conrear un hort ajuda a desconnectar, a moure’s i a recuperar un ritme diferent. "Mentre estàs amb el mòbil, podries ser a l’hort, on, a més, fas esport", diu amb naturalitat.

Després de 37 anys entre collites, mercats i matinades, María Esther continua parlant de la terra amb el mateix afecte que quan va començar. Només que ara, darrere d’aquell hobby, hi ha tota una vida sembrada.