La tendència de sortir al carrer amb pijama conquista les grans ciutats: ¿moda, esnobisme o desídia?

Les modes venen i van, i una que persegueix aquesta constant és la de sortir al carrer amb pijama. Pijames, ‘pajamas’, ‘pyjamas’, ‘PJs’... les famoses i ‘influencers’ van triomfar fa una dècada al presentar-se als esdeveniments, ‘photocalls’ i programes de televisió amb aquesta peça de roba. Això sí, d’etiqueta. Amb teixits superiors i ben planxats, fins i tot amb la ratlla als pantalons. A més, anaven com un pinzell, maquillades i pentinades, com a dives i divines. Aquesta tendència ha tingut alts i baixos, però continua apareixent de tant en tant. A més, ha evolucionat i ara està de moda sortir a passejar, literalment, amb el pijama posat o el seu succedani, el ‘loungewear’. I si pot ser amb sabatilles d’anar per casa, amb la cara acabada de rentar i un monyo qualsevol, molt millor.

No és res extraordinari. Al contrari, és una cosa molt natural, còmoda i casual. El cas més recent del panorama nacional és el de presentadora Lara Álvarez, que va ser enxampada així pels paparazzis. Però aquesta moda ha nascut en l’anonimat, concretament aquest hivern als carrers de París. Fins i tot ja té el seu propi nom: NBN, les sigles de Netflix-Baguet-Netflix.

Una moda entre la «mandra», l’«esnobisme» i el «tot val»

La corresponsal d’EiTB a París, Olatz Simón, se’n va adonar. «Cada vegada veig més a París això de sortir amb pijama a buscar el pa o fer petits encàrrecs el cap de setmana. En diuen NBN. Segur que no és només aquí», va assenyalar. Després va afegir que «aquesta noia, després de passejar una estona, s’ha assegut en una terrassa a esmorzar». És cert, aquest fenomen ja s’ha estès i es veu a grans ciutats com Londres, Toronto, Hèlsinki, Nova York, Pequín, Xangai, Miami i Barcelona. Com que ha calat fort, a l’alça, els experts es pronuncien: és una moda entre la «mandra», l’«esnobisme» i el «tant me fa el que pensin de mi» i el «tot val», asseguren.

«Un reflex de la indiferència»

El que sembla una cosa còmoda i trivial «és un indicador de mandra, del cansament i l’esgotament que mostra la societat», explica a Efe el professor de protocol i etiqueta social Miguel del Amo. «Et posis el que et posis ningú se n’assabentarà. La gent no mira pel carrer i a les grans ciutats menys, no ens analitzem», afegeix del Amo per qui aquesta tendència no és una moda, sinó «un reflex de la indiferència».

En la societat actual «val tot», diu l’expert en etiqueta social, que considera que esmorzar en una cafeteria amb pijama pot resultar per alguns «supermodern» i per a d’altres, «poc higiènic». En aquest sentit, una oficina municipal del poble de Dos Hermanas (Sevilla) es va oposar a aquesta comoditat el 2021 penjant un cartell a la porta que deia: «No s’atendrà cap usuari/a que vingui vestit amb pijama o bata d’estar per casa». Uns anys abans, el 2017, la cafeteria Los Monaguillos de Màlaga, també prohibia l’entrada amb pijama o bata per «higiene i respecte» dels clients.

Un efecte secundari de la pandèmia

D’altra banda, Del Amo creu que aquesta moda és un efecte secundari de la pandèmia, que no va portar només una febre per la rebosteria. El confinament va dinamitar qualsevol regla que encara pogués dictar com s’ha de vestir. A falta d’oci i viatges, es va posar de moda penjar a Instagram els ‘outfits’ de pijames i tota mena de roba confortable, el ja famós ‘loungewear’.

A més, les marques van capitalitzar ràpidament aquesta necessitat de comoditat amb ideals conjunts de punt de colors amb què, indistintament, dormir, ser a casa o sortir a fer encàrrecs sense remordiments. De fet, el filó segueix present i les grans empreses llancen una col·lecció de peces per passar l’estona a casa cada temporada. «Ens hem acostumat a treballar a casa, amb pijama i sabatilles», admet Del Amo, tot i que creu que «no serà una moda de gaire recorregut».

«Falsa desídia»

Notícies relacionades

L’ingredient de la cuina que ajuda a eixamplar les nostres sabates noves sense que es deformin

Com adormir-vos en cinc minuts

Per al dissenyador Juan Duyos no es tracta d’un costum actual. «Això de sortir al carrer amb pijama tota la vida ha sigut de gent mandrosa o excèntrica», considera, alhora que recorda que el seu avi sempre anava als toros amb pijama perquè li feia mandra canviar-se. «La plaça era seva, pensava que era com ser a casa».

L’experta en comunicació de moda Blanca Zurita opina que aquesta tendència denota «una falsa desídia» amb un punt d’«esnobisme» i «provocació». Tot i que reconeix que alguna vegada ha sortit al carrer amb pijama de matinada per anar a buscar els seus fills, buscar una farmàcia de guàrdia o fer l’últim passeig al gos després d’una pel·lícula, una confessió més popular del que un podria creure.