Shannen Doherty: «No estic preparada per morir. Tinc molta vida dins meu»

Shannen Doherty va anunciar el febrer passat que tornava a la lluita. «El meu càncer ha tornat. Està en estadi 4», va confessar en el matinal nord-americà ‘Good Morning America’ sobre la seva terrible malaltia: «És un tràngol molt amarg en tots els sentits. Tinc dies en què em pregunto: ‘¿per què jo?’ Però després penso: ‘¿si no, qui? ¿qui es mereix això? Ningú’», diu l’actriu, que va saltar a la fama amb el seu paper de Brenda a la sèrie juvenil dels 90 ‘Sensación de vivir’.

Quan va ser diagnosticada per primera vegada el 2015, l’artista, de 49 anys, es va sotmetre a una masectomia, quimioteràpia i radioteràpia. Des d’aleshores, continua lluitant, però la malaltia s’ha estès a la columna i els metges temen que vagi a més, probablement al cervell, els pulmons o el fetge. 

Aquesta setmana ha concedit una entrevista des de casa seva, a Malibú (Los Angeles), a l’edició nord-americana de la revista ‘Elle’, en què explica com el càncer l’ha fet més forta emocionalment. «Intent atresorar tots els petits moments que la majoria de la gent no veu o dona per descomptats», va dir. «Les coses petites es magnifiquen per mi. Tenim aquest pou sense fi dins nostre, i es tracta de seguir cavant per buscar la força per afrontar l’adversitat, i perquè també puguem veure tota la bellesa».

Mentre passa els dies bolcada en la seva família i a l’hort que ella i el seu marit, el productor de cine Kurt Iswarienko, van crear durant la pandèmia, Doherty assegura que encara té forces per continuar lluitant: «No estic preparada per morir. Tinc molta vida dins meu».

Confessa que té previst escriure cartes a tots els seus familiars i amics per quan ella ja no hi sigui. «Hi ha coses que necessito dir-li a la meva mare. Vull que el meu marit sàpiga el que significa per mi. Però cada vegada que arriba el moment de fer-ho, sembla tot tan definitiu... Sents com si estiguessis tancant alguna cosa, rendint-te, i jo no em sento així», reconeix i afegeix: «Sento que soc un ésser humà molt, molt sa. És difícil acabar amb els meus afers quan noto que viuré uns altres 10 o 15 anys».

Bon karma

Notícies relacionades

La realitat dels autònoms davant la jornada de 37,5 hores: “Treballo 14 hores al dia i encara em falta temps”

El SEPE paga 600 euros a qui completi cursos gratuïts el 2025: requisits i com sol·licitar-los

«El revés que li ha donat la vida l’ha fet reflexionar sobre el karma. «Jo estava com ‘OK, ¿tinc bon karma? ¿Tinc mal karma?’ ¿Per què hauria de tenir un mal karma?», es pregunta i afirma que ha fet tot el possible per tenir «un bon karma» i «ha sigut un ésser humà realment bo». «Vaig començar a fer un balanç de la meva vida i les coses que havia fet, i les coses que no havia fet. Com estava amb la gent», recorda.