Avinyó, sense teatre i sense turistes

«Només hem tingut ocupades un 20% de les habitacions durant el mes de juliol. Normalment estan totes reservades un any abans». Grazia Scarcelli, que treballa a l’hotel del Palais a Avinyó, la famosa localitat del sud-est de França, lamenta les dificultats d’aquest estiu sense turistes per la Covid-19 i l’anul·lació del seu famós festival de teatre. La cancel·lació del certamen va privar l’anomenada ‘ciutat dels papes’ (va ser el lloc de residència dels bisbes de Roma durant el segle XIV) de més de 150.000 visitants només el mes passat.

El Festival d’Avinyó, un dels més prestigiosos del món, atrau els turistes a aquesta regió, igual com ocorre amb el certamen de fotografia d’Arles o el d’art líric d’Ais de Provença. Aquesta regió de Provença-Alps-Costa Blava, molt apreciada per les seves platges i clima calorós, és la segona zona més turística de França després de París. En circumstàncies normals, el 40% dels seus visitants són estrangers. Però la pandèmia del nou coronavirus va alterar els viatges internacionals i va provocar una pluja de cancel·lacions de festivals.

A la plaça del Palau dels Papes, al cor d’Avinyó, sí que es veuen terrasses amb turistes que busquen hidratar-se davant la calor sufocant d’aquest agost. «Encara ens van bastant bé les coses, però els nostres companys dels petits carrers de darrere han patit. Alguns fins i tot van haver de tancar», reconeix un dels cambrers que treballa en un dels cafès.

«Als carrers on solien anar els espectadors del festival, els restaurants van tenir una caiguda de la clientela del 80%», explica a l’agència AFP Patrice Mounier, president de la Unió d’Oficis i Indústries de l’Hostaleria del Vaucluse. Alguns hotels fins i tot «no han tornat a obrir, una cosa mai vista a Avinyó». Segons Carine Mériaux, directora de comunicació de l’oficina de turisme d’Avinyó, s’ha registrat una mitjana de 2.500 visitants diaris al Palau dels Papes, patrimoni mundial de la Unesco. Per comparar, el 13 d’agost de l’any passat es va arribar als 6.000.

Després de l’inici del confinament, es van anul·lar també centenars de creuers fluvials pel Roine, i això va provocar una caiguda del nombre de turistes alemanys i nord-americans, així com una pèrdua «al voltant d’1,5 milions d’euros en les visites de monuments d’Avinyó».

Els pobles intenten resistir

«Tots aquells llocs amb un turisme de festivals i cultural són els que més han patit per l’absència de clients estrangers», explica Christian Mourisard, president de l’ADN Tourisme, la federació d’actors institucionals d’aquest sector a França. Una mica més al sud d’Avinyó, a Arles, on també es van anul·lar les Trobades Internacionals de Fotografia, la caiguda del nombre de turistes estrangers resulta «enorme», lamenta Mourisard.

Unes 145.000 persones van visitar aquest festival l’any passat, on es van exposar grans noms de la fotografia com Martin Parr, Raymond Depardon o Annie Leibovitz.

En canvi, aquells que millor estan resistint la caiguda del turisme són «els petits pobles pintorescos del Luberon, sobretot els més luxosos» d’aquesta zona muntanyosa entre la Provença i els Alps, segons Mounier.

Notícies relacionades

La recepta de Jordi Cruz, jutge de Masterchef, per a un tiramisú de deu: pocs ingredients i un truc clau

Pocs ho sabien: les patates fregides queden més cruixents si utilitzes aquest ingredient que tens a casa

A la petita localitat de L’isle-sur-la-Sorgue, nombrosos turistes es passegen pels seus carrers estrets, entre els canals i les botigues d’antiguitats. En una botiga gurmet, Michelle Colomina presumeix que la seva xifra de negocis va augmentar un 40% el juliol gràcies als «alemanys, holandesos i suïssos», els països que no van restringir els seus viatges a Europa i que no sotmeten a quarantena els que arriben des de França, com sí que fa el Regne Unit.

També els turistes francesos, que «consumeixen igual» que els estrangers, segons Colomina, van permetre compensar «l’absència de nord-americans i asiàtics», que solien omplir les platges i bonics racons de la Provença.