DIA MUNDIAL CONTRA LA CENSURA A INTERNET
Snowden: "Et vigilen i et graven encara que no facis res dolent"
L'exempleat de la CIA apareix en una campanya d'Amnistia Internacional contra la censura dels governs a la xarxa

snowdenok
Edward Snowden-l'exempleat de la CIA més buscat pels EUA després de publicar la filtració més gran de la història d'informació confidencial del país amb Wikileaks- és una de les cares estrella de la campanya que ha començat aquest dissabte Amnistia Internacional amb motiu del Dia Mundial contra la Censura a Internet. "Et vigilen i et graven encara que no facis res dolent", adverteix Snowden.
La iniciativa també compta amb la participació d'altres activistes. "Sense llibertat d'expressió el món modern no existeix; només existeix la barbàrie", afirma l'artista xinès Ai Weiwei en el seu missatge per a l'oenagé. "Les autoritats no només emmanillen i detenen persones, també ataquen els mitjans de comunicació", assegura per la seva part el grup de punk-rock rus Pussy Riot.
Amnistia Internacional -que també transmet missatges de víctimes de la censura d'internet a Corea del Nord- aprofita per denunciar que els governs "busquen amb avidesa el poder de controlar més que mai importants aspectes de la comunicació 'on line".
"Mentre uns governs intenten aprovar lleis que facultin les autoritats per vigilar massivament i censurar el que la gent veu a internet, altres intenten aconseguir tecnologies que els permetin espiar la gent, manipular il·legalment els seus equips o censurar la llibertat d'expressió a la xarxa", denuncia l'oenagé.
VIGILÀNCIA ORWEL·LIANA
Segons dades d'Amnistia Internacional, el 2015, Dinamarca, Finlàndia, França, els Països Baixos, el Pakistan, Polònia i Suïssa van intentar aprovar legislació sobre els serveis d'intel·ligència per espiar les comunicacions dins i fora dels seus territoris. La Xina i Kuwait van aprovar lleis que penalitzaven o restringien certes formes d'expressió a internet.
A més, en més de 16 països es van fer detencions de persones per expressar-se a la xarxa: des d'activistes polítics kazakhs que van ser condemnats per publicacions a Facebook fins a periodistes i activistes marroquins jutjats per ensenyar a utilitzar una aplicació sobre periodisme ciutadà per a telèfons intel·ligents.
Notícies relacionades"Alguns estats arriben a nivells orwel·lians en les seves pràctiques de vigilància, i se centren especialment en la vida i la feina de les persones que defensen drets humans: advocats, periodistes i activistes pacífics. La innovació constant dels mètodes de repressió en resposta a una connectivitat cada vegada més gran és una greu amenaça per a la nostra llibertat d'expressió", afirma Salil Shetty, secretari general d'Amnistia Internacional.
L'organització, per últim, demana a les empreses relacionades amb internet que resisteixin la pressió dels governs per debilitar la privacitat i la llibertat d'expressió en línia, i que en canvi desenvolupin i adoptin tecnologies, com l'encriptació de dades, dirigides a reforçar els drets en el món digital.
- Els bars de Gràcia, en peu de guerra per un veto i un error de l’Ajuntament
- El mirador de la Torre de Collserola ofereix vistes gratis
- El metro retirarà més de 700 màquines de venda de targetes per evitar ciberdelictes
- L’esborrament del mòbil del fiscal
- Xoc entre Vox i l’Església a Catalunya pel cas de Jumella
- Lacra social Toc de queda, llei més severa i pares responsables: França busca tallar d’arrel la creixent violència juvenil
- Catàstrofe natural Les pluges torrencials deixen més de 230 morts i centenars de desapareguts al Pakistan i l’Índia
- Successos Protecció Civil posa en alerta el pla Infocat per risc d’incendi a les Terres de l’Ebre, Ponent i l’Empordà
- Mort Mor l’expresident d’Aragó Javier Lambán
- Afganistan: un any de la victòria talibana