DIA MUNDIAL CONTRA LA CENSURA A INTERNET
Snowden: "Et vigilen i et graven encara que no facis res dolent"
L'exempleat de la CIA apareix en una campanya d'Amnistia Internacional contra la censura dels governs a la xarxa

snowdenok
Edward Snowden-l'exempleat de la CIA més buscat pels EUA després de publicar la filtració més gran de la història d'informació confidencial del país amb Wikileaks- és una de les cares estrella de la campanya que ha començat aquest dissabte Amnistia Internacional amb motiu del Dia Mundial contra la Censura a Internet. "Et vigilen i et graven encara que no facis res dolent", adverteix Snowden.
La iniciativa també compta amb la participació d'altres activistes. "Sense llibertat d'expressió el món modern no existeix; només existeix la barbàrie", afirma l'artista xinès Ai Weiwei en el seu missatge per a l'oenagé. "Les autoritats no només emmanillen i detenen persones, també ataquen els mitjans de comunicació", assegura per la seva part el grup de punk-rock rus Pussy Riot.
Amnistia Internacional -que també transmet missatges de víctimes de la censura d'internet a Corea del Nord- aprofita per denunciar que els governs "busquen amb avidesa el poder de controlar més que mai importants aspectes de la comunicació 'on line".
"Mentre uns governs intenten aprovar lleis que facultin les autoritats per vigilar massivament i censurar el que la gent veu a internet, altres intenten aconseguir tecnologies que els permetin espiar la gent, manipular il·legalment els seus equips o censurar la llibertat d'expressió a la xarxa", denuncia l'oenagé.
VIGILÀNCIA ORWEL·LIANA
Segons dades d'Amnistia Internacional, el 2015, Dinamarca, Finlàndia, França, els Països Baixos, el Pakistan, Polònia i Suïssa van intentar aprovar legislació sobre els serveis d'intel·ligència per espiar les comunicacions dins i fora dels seus territoris. La Xina i Kuwait van aprovar lleis que penalitzaven o restringien certes formes d'expressió a internet.
A més, en més de 16 països es van fer detencions de persones per expressar-se a la xarxa: des d'activistes polítics kazakhs que van ser condemnats per publicacions a Facebook fins a periodistes i activistes marroquins jutjats per ensenyar a utilitzar una aplicació sobre periodisme ciutadà per a telèfons intel·ligents.
Notícies relacionades"Alguns estats arriben a nivells orwel·lians en les seves pràctiques de vigilància, i se centren especialment en la vida i la feina de les persones que defensen drets humans: advocats, periodistes i activistes pacífics. La innovació constant dels mètodes de repressió en resposta a una connectivitat cada vegada més gran és una greu amenaça per a la nostra llibertat d'expressió", afirma Salil Shetty, secretari general d'Amnistia Internacional.
L'organització, per últim, demana a les empreses relacionades amb internet que resisteixin la pressió dels governs per debilitar la privacitat i la llibertat d'expressió en línia, i que en canvi desenvolupin i adoptin tecnologies, com l'encriptació de dades, dirigides a reforçar els drets en el món digital.
- Laura Lobo, advocada experta en herències: “No s’ha de donar per fet que els nebots hereten del tiet solter i sense fills”
- Marc Márquez passa pel quiròfan i es complica la seva reaparició
- Solidaritat amb Palestina ¿La vaga del 15 d’octubre per Palestina segueix endavant després de l’acord de pau? Sí, i aquests són els serveis mínims
- Horta-Guinardó Les disputes obliguen a tancar l’Associació de Veïns del Carmel
- Nou estadi L'adjudicació de les obres al Camp Nou sota sospita
- Un estranger estalla amb l'estil de vida d'Espanya: "Les persones amb un sou de 1200 euros ja no poden viure bé"
- Empreses La venda del 33% de Planeta dels Lara García s’encalla
- Consell Executiu Catalunya redueix un 95% l’impost de successions al camp per facilitar el relleu generacional
- MACROECONOMIA L’FMI torna a revisar a l’alça el creixement d’Espanya per al 2025 fins al 2,9%
- Investigació d’IrsiCaixa Una vacuna de Can Ruti potencia la resposta immunitària en càncer de bufeta no invasiu, segons un estudi