La justícia obliga els fills de Samaranch a pagar 255.000 euros a Hisenda pel patrimoni ocult del seu pare

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha confirmat que els fills del finat Joan Antoni Samaranch, que va ser l’impulsor de l’olimpisme a Espanya i president del Comitè Olímpic Internacional durant 21 anys, estan obligats a abonar un total de 255.197 euros per l’impagament per part del seu pare de l’impost sobre patrimoni, com els va reclamar Hisenda. Així ho ha establert l’esmentat tribunal en una sentència dictada el març de 2023, a què ha tingut accés EL PERIÓDICO DE ESPAÑA i que està dirigida als seus hereus després de la mort de Samaranch, el 21 d’abril de 2010.

La resolució, que encara es pot recórrer davant el Tribunal Suprem, apunta que Joan Antoni Samaranch hauria ocultat al fisc un patrimoni valorat en més de 12 milions d’euros al declarar a Suïssa i no a Espanya com la seva residència habitual i, per tant, fiscal. Dins d’aquest patrimoni, s’inclouen tres comptes milionaris a França i a Suïssa i les fitxes acreditatives d’una col·lecció de fins a 1.600 obres d’art, segons especifica el tribunal en una resolució de la qual ha sigut ponent el magistrat Eduardo Rodríguez Laplaza.

En la documentació a què ha tingut accés aquest diari s’explica que Samaranch havia declarat Suïssa «com la seva residència des de l’exercici més antic del qual existeix informació a les bases de dades» d’Hisenda. Allà, el que va ser president del COI, i a més una de les figures clau per fer possible els Jocs Olímpics de Barcelona 92, afirmava que vivia a la ciutat de Lausana, fonamentalment a l’hotel Lausanne Palace & Spa, que pretenia fer de residència habitual.

No obstant, l’Agència Tributària, a través de declaracions públiques de Samaranch, els informes d’activitat del seu escorta policial a Espanya o diversos hàbits de la seva vida quotidiana, tals com factures de restaurants i la seva presència els diumenges en una parròquia de Barcelona, va començar a sospitar que en realitat no vivia a l’hotel suís. De fet, quan va acabar la investigació es va arribar a assegurar que la diferència entre l’activitat «social, personal i professional» de Samaranch era «aclapadorament» més elevada a Espanya que a Suïssa.

Investigació i registre

La resolució del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya del març passat confirma l’acord de liquidació dictat per l’Agència Tributària per a l’exercici 2007. Ha sigut una qüestió merament formal –la dilació de les investigacions per part d’Hisenda– la que ha reduït la potencial multa a la família Samaranch, en concret a Joan Antoni Samaranch fill –actual vicepresident del Comitè Olímpic Internacional (COI)– i a la seva germana, Maria Teresa Samaranch, membre del Consell Directiu de la Unió Internacional de Patinatge sobre Gel.

El Tribunal Superior de Justícia català, com a conclusió després de diverses resolucions administratives i recursos, assenyala que la inspecció d’Hisenda es va estendre en les seves indagacions més del permès per qüestions alienes als hereus. En tot cas, la recent sentència sí que recull les traves a l’entrega d’informació per part de Samaranch pare i la seva «actitud com a mínim evasiva», en paraules del Tribunal Econòmic Administratiu Central.

Els «indicis de frau fiscal» trobats per la inspecció i la falta de col·laboració van motivar que, el juliol del 2010, és a dir, tot just un parell de mesos després de la seva mort, l’Administració Tributària no tingués «cap altra solució que penetrar sense avís al domicili social d’una entitat que es presumeix com a cobertura», l’empresa JAS, SL, a més d’intentar «evitar que la situació de defraudació es perpetués en els seus hereus».

Aquesta empresa patrimonial, que «simulava una activitat econòmica», ostentava a més la titularitat de dues vivendes que va arribar a tenir Samaranch pare a Catalunya: una de 540 metres quadrats a l’avinguda Diagonal de Barcelona i una altra de 235 metres quadrats a Santa Cristina d’Aro, un municipi de la Costa Brava, que va ser venuda a finals del 2006. En la primera, i a tall d’exemple posat per la investigació per justificar les seves sospites que vivia a Espanya i no a Suïssa, Samaranch comptava amb dos empleats de la llar que residien allà de manera habitual.

Patrimoni a Espanya, Suïssa, França i Andorra

L’octubre del 2020, el Tribunal Econòmic Administratiu Central, dependent del Ministeri d’Hisenda, va emetre una decisió amb què es posava fi a una llarga investigació respecte a l’herència jacent de l’expresident del COI, és a dir, sobre la responsabilitat fiscal heretada pels seus fills. La inspecció prèvia que va donar lloc a l’esmentada decisió, realitzada per la delegació de l’Agència Tributària a Catalunya, es va obrir el 2009, declarant un deute tributari per un total d’1,09 milions d’euros impagats per l’impost de patrimoni entre els anys 2004 i 2007.

La tasca dels inspectors d’Hisenda s’havia estès per un total de 584 dies, segons diu l’acta tributària recollida en la sentència, degut tant als requeriments internacionals que es van haver de realitzar a les autoritats fiscals de Suïssa i França com al temps necessari per valorar les innombrables obres d’art sense declarar. Igualment, es va concloure que la residència fiscal a tenir en compte, malgrat les al·legacions dels hereus, s’havia de situar a Espanya i no a Suïssa.

«El patrimoni (conegut) a Espanya duplica àmpliament el (conegut) establert a Suïssa», va apuntar llavors Hisenda. Quant als ingressos, només entre el 2004 i el 2008 Samaranch hauria cobrat d’empreses espanyoles entre 570.000 i 1,2 milions d’euros en metàl·lic i pagaments en espècie, però es desconeix, com reconeix el fisc, la suma total a què van ascendir altres rendes, «alguna de les quals procedents de l’estranger, l’ocultació de les quals suposa haver defraudat a la Hisenda Pública quantitats superiors a la quota delictiva».

A propòsit de la residència fiscal

Davant les acusacions, la família va començar a interposar recursos administratius –i posteriorment davant la justícia– mirant de qüestionar la investigació tributària amb tres diferents arguments: la durada excessiva de la inspecció, el país on s’havia de situar la residència fiscal de Samaranch i l’atribució impròpia d’actius. Tan sols el primer ha sigut acceptat finalment per la justícia, i això ha tingut com a conseqüència una substancial rebaixa de la multa inicial, que encara és recurrible davant l’alt tribunal.

No s’accepten, no obstant, els arguments de la família que buscaven fixar la residència de Samaranch pare a Suïssa. La sentència dictada per la Secció Primera del Contenciós del Tribunal Superior de Catalunya, que a més de Laplaza firmen les magistrades María Abelleira i Isabel Hernández Pascual, reconeix que «el moviment olímpic actual, i això és un fet notori que pot comprovar-se a internet o a qualsevol biblioteca o hemeroteca, no pot entendre’s sense l’impuls personal de Joan Antoni Samaranch».

Afegeix, no obstant, que «l’anterior no opta perquè el senyor Samaranch passés llargues temporades a la seva ciutat natal, Barcelona, i que fins i tot és possible que en alguns, o en bastants anys [...], aquestes estades suposessin un període de permanència en territori espanyol superior als 183 dies». Afegeixen que, en tot cas, «el que aquí importa i es discuteix» és si el «centre d’ interessos vitals» del contribuent s’havia traslladat a Espanya, i allà conclouen: «Hi va ser sempre [a Espanya] des de 1980 fins a la seva mort a la seu del moviment olímpic, a Lausana».

La titularitat dels comptes

En tercer lloc, també rebutja la justícia que Hisenda hagués realitzat una atribució impròpia d’actius, és a dir, que la inspecció no hagués pogut acreditar «fefaentment» que la titularitat dels comptes investigats correspongués a la família. Aquests dipòsits, oberts en les entitats suïsses UBS i Private Banking, així com en l’entitat Banc Credit Andorra, acumulaven 7.057.613 euros durant l’últim exercici sotmès a la inspecció fiscal.

Així, únicament s’ha acceptat l’argument relatiu a la prescripció, per haver-se estès la inspecció de l’Agència Tributària en el temps més enllà dels 12 mesos que fixa la llei. En les diferents resolucions sobre aquesta qüestió en particular, l’Administració insisteix diverses vegades a assenyalar la falta de col·laboració dels investigats, que va impedir que les actuacions poguessin avançar «d’una manera raonable».

Notícies relacionades

La fiscalia estudia una denúncia contra l’assetjament de la infermera que va criticar el «puto C1 de català»

El jutge deixa en llibertat l’exdona de Mainat, detinguda per llançar un explosiu casolà

No obstant, el Tribunal Superior recorda que les conseqüències dels retards no poden atribuir-se al contribuent sense més ni més, ja que el subministrament d’informació «només pot tenir rellevància en el còmput del termini quan impedeixi continuar amb normalitat el desenvolupament de l’actuació inspectora». En aquest cas concret, conclou que ha prescrit l’acció per liquidar pels tres períodes investigats, entre els anys 2004 i 2006, quedant només el 2007 com a sancionable.

EL PERIÓDICO DE ESPAÑA s’ha dirigit en diverses ocasions a l’empresa del finat Joan Antoni Samaranch, GBS Finanzas, per traslladar de manera oral i per escrit a la seva família i als representants legals les preguntes sobre la sentència i l’actuació dels hereus de l’expresident del Comitè Olímpic Internacional. Aquesta redacció no ha rebut cap resposta sobre les preguntes enviades. Tampoc ha respost el gabinet de premsa del Comitè Olímpic Internacional, amb seu a Lausana.