Les morts a la carretera baixen per primera vegada en quatre anys

Les morts a la carretera van caure el 2018 per primera vegada des del 2014. Es tracta d’un descens lleu, de l’1,5%.  De 1198 morts a 1.180. Divuit morts menys. Però podria significar “un canvi de tendència que tant de bo es confirmi el 2019”, segons va apuntar amb prudència el director general de Trànsit, Pere Navarro, durant la presentació ahir del balanç provisional de l’accidentalitat viària de l’any.

Principales cifras del #BalanceSeguridadVial2018
▶️1.180 fallecidos (-1,5%) y 4.515 hospitalizados (-7,6%)
▶️ El 74% en #ctrasconvencionales.
▶️ El 21 %, más de 65 años.
▶️135 murieron atropellados. 44 más que el año anterior. https://t.co/MLiCppre4c pic.twitter.com/zWrLIGnfvz

— Dir. Gral. Tráfico (@DGTes) 3 de enero de 2019

El ministre va recordar que en la seva anterior etapa (2004-2011), Navarro va aconseguir una enorme reducció de les morts i que al principi els seus successors van viure de la inèrcia fins que la xifres “es van estancar o van pujar”. El 2014, només es van registrar dos morts menys que l’any anterior, el 2015 un menys, el 2016 van pujar 29 i en el 2017, 38.

Durant els seus més de sis anys de Govern, els successius executius de Mariano Rajoy no van adoptar cap mesura de pes per aturar la sagnia malgrat tenir en cartera, per exemple, la reducció de la velocitat a 90 km/h a les carreteres convencionals. 

Una caiguda del 9,5% des de setembre

Dues dades més complementen la perpectiva optimista. D’una banda, la xifra de ferits greus ha experimentat una caiguda més acusada, del 7,6%. Per una altra, està el descens de la sinistralitat en els últims quatre mesos de l’any. Després d’un estiu negre, entre setembre i desembre el nombre de morts ha caigut el 9,5%. Marlaska va expressar el seu desig que el percentatge de reducció es mantingui en termes semblants en els pròxims mesos.

Es dona la circumstància, a més, que la lleu millora està tenint lloc fins i tot abans que el Govern hagi posat en marxa cap de les quatre mesures clau que formen part dels seus objectius per a aquesta legislatura. La més imminent, la reducció de la velocitat a les carreteres convencionals de 100 km/h a 90 km/h, es va aprovar en el passat Consell de Ministres i no entrarà en vigor fins a primers de febrer, quan les administracions competents hagin procedit al canvi de la senyalització. El 74% de les morts de l’any passat van tenir per escenari aquestes vies situades fora de les autopistes i autovies.

Per més endavant queda la modificació del carnet per punts que augmentarà de tres a sis les xifres perdudes per conduir mentre es manipula el mòbil, entre altres millores. La mesura es considera clau per aturar l’epidèmia de badades causades per les distraccions. El Consell de Ministres aprovarà pròximament el projecte de llei, però després aquest haurà de superar tots els tràmits a les Corts, en un context de fragmentació parlamentària.

Més tard encara, tot i que dins del primer semestre del 2019, quedarà encara la reducció de 50 km/h a 30 km/h en totes la vies d’un sol carril o d’un sol carril per sentit en tots els municipis i la regulació destinada a posar ordre en el descontrolat creixement del patinet elèctric.

El debat social

Als experts no els estranya que s’hagi produït una inflexió a la baixa dels accidents fins i tot abans que s’executin les principals mesures. No en va el simple anunci de la instauració del carnet per punts o de l’enduriment del Codi Penal de trànsit ja van produir al seu dia caigudes de la mortalitat importants. La gran majoria de conductors desconeix quan entra en vigor o no una norma que s’anuncia i extrema la prudència per si de cas.

Només el fet que la seguretat viària hagi tornat a ser una qüestió de debat social i sigui una prioritat del Govern ja genera “conscienciació”, segons Marlaska, que va destacar el paper exercit per “la tornada a les campanyes de publicitat dures”. 

La lleu millora ha tingut lloc malgrat l’augment del 5% dels desplaçaments de llarg recorregut, del 9% del parc de vehicles i del 13% del cens de conductors. “L’excusa que la sinistralitat pujava perquè hi havia més cotxes hem demostrat que no val”, ha tret pit Marlaska.

Augment del 40% dels atropellats

Una anàlisi detallada de les xifres de l’any passat revela que no totes les dades són positives. El pitjor és l’enorme augment del 48% dels atropellats. S’ha passat de 91 a 135 vianants morts. Cal dir, no obstant, que el 2017 s’havia registrat una reducció excepcional superior al 30%.

La situació de ciclistes i motoristes ha millorat, en canvi, lleugerament. Entre els primers se n’han registrat 7 morts menys, i entre els segons 21.

Tot i que sembli increïble, el 22% dels conductors i passatgers morts en turismes i furgonetes no portaven posat el cinturó de seguretat en el moment de l’accident.

Notícies relacionades

Han qualificat com a «desfavorable» la meva ITV: ¿quin significat té?

La ITV ho aclareix: aquestes són les faltes lleus que permet

Dels 211 morts amb motocicleta, 7 no utilitzaven el casc. Tampoc l’utilitzaven cinc usuaris de ciclomotor dels 30 morts en aquest tipus de vehicle. En el cas dels ciclistes, dels 36 morts, cinc no el portaven malgrat ser obligatori en les vies interurbanes.

Tots les xifres del balanç provisional corresponen als accidents en carreteres interurbanes amb morts fins a un màxim de 24 hores després d’aquests. En uns mesos es publicaran les xifres definitives que inclouen els morts a 30 dies i els accidents en vies urbanes.