L’insòlit autobús de Catalunya que només fa dos viatges l’any i surt d’una planta de reciclatge

Més enllà de la freqüència, si és que el terme és prou fidel per expressar el nombre de vegades que un autobús de la companyia Sagalés fa aquest trajecte en tot l’any, crida especialment l’atenció el punt de partida de la línia: la planta de reciclatge DesCat, del grup empresarial Vilà Vila. Sorprèn bàsicament perquè fins que a tres quarts de vuit del matí no hi ha aparcat l’autobús en qüestió, la teòrica parada no és més que una entrada a un solar empresarial, allunyat del més que considerable polígon industrial que hi ha a l’entrada d’Artés. No hi ha pujat ningú.

"Abans anava gairebé ple"

Raül, el conductor del vehicle, baixa sorprès: "Ets qui va preguntar si faríem aquest viatge?", em pregunta. "No", li responc una mica desconcertat. "Bé, doncs això vol dir que recollirem algú més de camí a Vic", replica satisfet. L’experimentat xofer ja ha fet en més d’una ocasió aquest trajecte, "a mi sempre m’havien dit, tot i que jo no ho he vist mai, que abans aquest bus anava gairebé ple", explica després de cobrar-me el bitllet senzill. 2,65 euros ha costat sortir d’Artés i arribar fins a una de les últimes parades de la línia, a Santa Maria d’Oló. El preu de fer el trajecte complet és igualment econòmic: "serien 6,55 euros", m’assegura després de simular el cost que m’hauria correspost abonar en el cas de voler arribar a Vic.

Ràpidament, el vehicle de grans dimensions va arribar al lloc de la primera parada, al bell mig d’Artés. Penso que potser tindria més sentit que aquest fos el punt d’inici de la línia, però de seguida Raül em crida l’atenció: "mira, allà al final hi ha una dona, potser és ella qui va trucar", afirma amb una certa emoció per saber amb qui haurà de compartir vehicle durant una mica més d’una hora i mitja. El vehicle s’atura. S’obren les portes i una dona fa el gest d’entrar-hi: "Va a Moià?", deixa anar mentre ja havia pujat al primer dels graons. "No", respon de seguida el xofer, "aquest va fins a Vic i no passa per Moià", afegeix amb un to didàctic.

Dos passatgers

Un cop superat el desencís, també personal, en veure que havíem fallat a la primera de les parades, vam emprendre camí cap a Avinyó. El fet que ni tan sols ens aturéssim a la parada d’Horta no motivava. Però l’esperança és l’últim que es perd, o això diuen, i amb prou feines vint minuts després de sortir de la planta de reciclatge d’Artés, van pujar a l’autobús els dos únics passatgers amb qui vaig coincidir: Joan i Jesús. Dos homes grans que "fa uns anys que vam vendre el cotxe i no tenim cap altra manera de moure’ns entre pobles", explica Joan, "Joan Font Font", matisa convençut. Una afirmació em fa pensar en una de les reflexions que havia fet Raül abans de trobar els usuaris que l’acompanyarien d’anada i tornada: "ara, qui més qui menys, té vehicle propi o té algú que en un moment donat et pot portar fins a Vic, per exemple".

Notícies relacionades

Un xoc múltiple entre un camió i dos turismes genera llargues retencions a l’AP-7

Sancions en l’operació sortida de Setmana Santa 2026: el radar et captarà si fas això i et poden multar

De tornada, en canvi, hi ha hagut una mica més de sort —només una mica—, ja que a més dels ja esmentats Joan i Jesús, també va fer el trajecte cap a Artés un jove. En el seu cas, perquè estava descontent amb les tarifes d’EixBus, i ha optat per agafar el bus que conduïa Raül.

Curiosa, però no única

Malgrat aquest canvi de paradigma pel que fa a la mobilitat interurbana, la veritat és que la línia 720 de Sagalés continua tenint una utilitat, almenys com a servei públic. És a dir, no deixa de ser curiosa, però tampoc no és única. A les nostres comarques, hi ha altres serveis d’autobús amb característiques similars. Un exemple representatiu és la línia 716, que enllaça Manresa amb el Monestir de Montserrat pujant per la carretera de Can Massana. En aquest cas, i encara que sembli impossible, la freqüència és encara més baixa. Des de l’1 de gener del 2012, aquest autobús només entra en servei el dia 27 d’abril.