‘Alcaldes alcaldables’ (9)

Jordi Ballart (TxT): «El PSC hauria de girar full amb mi: jo no els considero una línia vermella»

  • EL PERIÓDICO realitza un cicle d’entrevistes amb ‘alcaldes alcaldables’ davant les eleccions municipals del 28 de maig

  • CONTEXT | Terrassa davant les municipals: Ballart busca la seva revàlida davant el rearmament socialista

Jordi Ballart (TxT): «El PSC hauria de girar full amb mi: jo no els considero una línia vermella»

Anna Mas

5
Es llegeix en minuts
Clàudia Mas
Clàudia Mas

Ubicada/t a Sabadell

ver +

Si alguna cosa ha implicat el mandat 2019-2023 a Terrassaes l’examen a Tot per Terrassa (TxT), nova formació nascuda el 2017 després que l’actual alcalde de la tercera ciutat catalana, Jordi Ballart (Terrassa, 1980), deixés l’alcaldia –que ocupava des del 2012– i renunciés a la militància socialista. En les eleccions municipals del 2019, Tot per Terrassa, liderada per Ballart, va arrabassar al PSCl’hegemonia local després de 40 anys. En aquesta entrevista amb EL PERIÓDICO, part d’una sèrie amb ‘alcaldes alcaldables’ davant els comicis del 28 de maig, l’alcalde parla tant dels grans desafiaments locals (aturar la percepció d’inseguretat) com dels personals (l’homofòbia que ha hagut d’afrontar).

Pregunta (P). Vostè va trencar l’hegemonia socialista després de 40 anys. ¿En què es diferencia del PSC la nova Tot per Terrassa?

Resposta (R). En el fet que és un projecte totalment egarenc i 100% municipalista. El PSC està sotmès a directrius, programes i marcs que ha d’acatar. La principal diferència és que únicament ens venem a la ciutadania de Terrassa sense rebre directrius de Madrid o de Barcelona. És un projecte fet des de la base, ha crescut des de la base i es consolidarà sempre a Terrassa. En cap cas té vocació de fer política més enllà d’aquesta ciutat.

P. ¿En quines accions tangibles es tradueix això?

R. La bona relació amb les administracions, tant Generalitat com Govern, ens ha obert moltes portes. Amb el Govern vam acordar una comissió bilateral, que a més de tenir-la amb nosaltres només la té amb Barcelona i l’Hospitalet, amb la qual hem aconseguit tres nous centres d’atenció primària; la construcció d’una residència per a la qual feia 30 anys que havíem cedit els terrenys; una altra residència per a persones amb discapacitat intel·lectual; un carril bici entre Terrassa i Sabadell; i un institut-escola.

P. Ha sigut militant del PSC pràcticament tota la seva vida malgrat que es va desmarcar per l’aplicació de l’article 155. A part d’aquesta divergència, ¿en què es diferencia del PSC?

R. Defenso els valors socialistes fundacionals del PSC de l’any 1978, però crec que ha perdut una mica els seus orígens, ja que no defensa els posicionaments que haurien de ser d’un partit progressista i d’esquerres. La principal diferència és que TxT és una formació que aposta íntegrament per la ciutat i on no es mouen fils des de fora.

P. Actualment, ¿quina relació té amb els seus excompanys Alfredo Vega López i Eva Candela, tenint en compte els retrets durant el mandat?

R. Va ser una ruptura complicada, venia de molts anys i va ser un procés dolorós. Al seu torn, la decisió va ser per convicció, ètica, honestedat i transparència. Les relacions en aquest mandat no han sigut fàcils: no van entendre que aquest renunciés a l’alcaldia de la seva militància. S’ha de recordar que el PSC tampoc ha acabat de trobar el seu to i espai en l’oposició. Crec que han sigut poc propositius i hem anat bastant a la contra. A més, el PSC només té un punt en el programa electoral: que jo no hi pacti. Veig que es mouen molt en aquesta aversió cap a la meva persona, però haurien de girar full i construir en positiu per la ciutat.

P. ¿Com es gestiona la sensació d’inseguretat en barris tan mediàtics pel tema com ho és Ca n’Anglada?

R. La percepció no és només en aquest barri: és a tota la ciutat i també a escala global. Parlant amb altres alcaldes de grans ciutats metropolitanes veiem que compartim situacions similars. Des de l’esquerra no tenim cap prejudici per parlar de polítiques de seguretat: hem incrementat efectius de la policia; hem apostat per patrulles conjuntes amb els Mossos d’Esquadra; i hem dotat la policia municipal d’eines perquè puguin fer la seva feina. Malgrat tots aquests esforços, continuem tenint una percepció d’inseguretat motivada per fets delictius que hem de combatre. A les xarxes socials s’estenen molts rumors que ajuden a incrementar aquesta sensació.

P. De fet, és molt actiu a les xarxes.

R. És una eina que tenim per donar més proximitat a la ciutadania. La gent ha de saber en tot moment què fa el seu alcalde i serveixen per detectar molts problemes que de vegades no t’arriben.

P. Personalment, ha hagut de fer front a diversos episodis d’homofòbia a través de les xarxes socials. ¿Com ho combat?R. Si estàs exposat, és més fàcil que t’increpin persones intolerants que l’únic que volen és generar odi, en ocasions també motivat per alguns partits polítics. Utilitzen la condició sexual per atacar qüestions que tenen vinculació amb la gestió municipal. Lamentablement, m’he acostumat a viure amb això, ja que pràcticament cada dia rebut és un missatge homòfob.

P. ¿Tem que Junts i el PSC puguin reeditar el pacte a la Diputació i formar govern a Terrassa?

R. Ha passat a la Diputació de Barcelona i en diferents ajuntaments. De fet, tant si guanya Trias com Collboni és un pacte que desitjaria molta gent de diferents institucions econòmiques de la ciutat de Barcelona i, per tant, també podria passar aquí. Però és cert que a Terrassa és més difícil que puguin arribar a sumar els dos partits.

P. Per la seva banda, continuarà mantenint la bona relació amb ERC.R. Venim d’una experiència d’un govern fort, sòlid i amb una bona sintonia, tant política com personal. En aquest cas, si sumem, repetirem el pacte. Estem molt còmodes, ja que el govern compartit ha sigut molt positiu per a la ciutat. Però ara això no depèn de nosaltres, sinó dels partits i l’aritmètica, perquè potser cal pactar amb un tercer.

R. ¿I si es donés aquest cas, amb quins altres partits estaria disposat a pactar?

R. Excepte amb l’extrema dreta, estaríem disposats a parlar amb tothom.

P.  Per tant, el PSC no és una línia vermella.

Notícies relacionades

R. Per a mi no ho és. És un partit important que ha tingut un paper rellevant en la transformació d’aquesta ciutat durant molts anys i també un paper rellevant en la política catalana. Evidentment, estaríem disposats a asseure’ns i parlar: fa anys de la ruptura. El PSC i altres formacions polítiques, més enllà de pactes de govern, haurem de trobar-nos per fer un cordó sanitari a l’extrema dreta, que és un perill que pugui entrar a les institucions. 

Llegeix totes les notícies de Sabadell a  EL PERIÓDICO Terrassa