Radiografia del 'tsunami Ballart', el fenomen electoral més gran a Terrassa durant 40 anys de democràcia

'Tsunami Ballart'. Amb aquesta expressió es van referir, després de les eleccions municipals del passat 26 de maig, Javier González (Ciutadans) i Xavier Matilla (Terrassa en Comú) a l’arribada del nou partit de Jordi Ballart, exalcalde socialista de Terrassa i ara candidat a l’alcaldia de Tot per Terrassa (TxT) amb 10 regidors, a la política de la cocapital del Vallès Occidental. El mateix Ballart va mostrar sorpresa al conèixer els seus resultats electorals: 27.970 vots, el 29,28% del total. Així ha sigut l’entrada de TxT al ple municipal egarenc, un sisme submarí que ha revolucionat el panorama polític de la tercera ciutat més poblada de Catalunya.

L’èxit de TxT relega a la segona posició el PSC, que, per primera vegada en 40 anys de democràcia, no guanya unes eleccions a Terrassa. "Estem molt sorpresos. Les sensacions que teníem els dies abans de les eleccions eren bones, però no esperàvem treure 10 regidors. Ara, queda clar que ens toca governar", comenta Jordi Ballart a aquest diari.

Però ¿quines són les raons que expliquen aquest fenomen electoral? Segons l’opinió de la majoria de veïns entrevistats per a aquest reportatge, el principal motiu d’aquesta gran crescuda –passar de no tenir representació a primera força amb 10 regidors– és la memòria local del rebuig de Ballart de l’aplicació de l’article 155 de la Constitució.rebuig de Ballart de l’aplicació de l’article 155 de la Constitució. 

A la plaça Vella del centre de Terrassa, on TxT es va imposar en les passades municipals, una pancarta d’uns tres metres d’ample per cinc de llarg corona un edifici. El seu contingut: “Democràcia”, una campanyad’Òmnium Cultural  contrària a la resposta de l’Estat pel referèndum de l’1 d’octubre del 2017. “No l’havia votat abans, però la seva personalitat i la seva actitud davant el 155 van ser decisives perquè em decantés per Ballart”, expressa José, un egarenc de 67 anys.

Ballart, mal menor de votants independentistes

Ballart va deixar el seu càrrec com a alcalde el 2 de novembre del 2017 i va trencar amb el PSC en protesta per l’aplicació del’article 155 de la Constitució a Catalunya. “És el preu de la valentia. No ha sigut recolzat ni comprès i m’he exposat a pressions molt fortes”, va afirmar llavors Ballart. No només els veïns que l’han votat destaquen la seva posició davant el 155 com el seu principal motiu d’èxit, també ho fan alguns dels seus detractors.

És el cas del Rafa, un jove veí i votant de la CUP, que manté que “tot i que Ballart no és socialista, és pràcticament el mateix”. Tot i així, valora positivament que renunciés després del 155 i veu amb bons ulls que TxT es decanti pel pacte de govern amb ERC. “Prefereixo que pactin entre ells i no que ho faci amb el PSC”, afegeix Rafa. De la mateixa manera s’expressa la Gemma, egarenca i votant d’ERC, que afirma que "el que ha sortit és el mateix que hi havia fins ara. Crec que Ballart ha guanyat perquè té molts seguidors arran de la seva actuació l’1 d’octubre i després de l’aplicació del 155". 

“També penso que el desencant amb l’statu quo  i la seva proximitat amb la ciutadania han sigut decisius”, afegeix José. Les xifres a favor de Ballart no deixen cap dubte: Tot per Terrassa ha guanyat a 28 dels 34 barris de la ciutat, en contraposició amb els quatre on ha guanyat el PSC, que ha sigut la segona força més votada en la majoria de barris.

Primera vegada en democràcia que no guanya el PSC

“No he rebut cap felicitació del PSC”,remarca Ballart, que s’endinsa en la tensió entre ell i el seu expartit des que va dimitir. Sense anar més lluny, el 20 de maig, en plena campanya, l’alcaldable per Tot per Terrassa va anunciar en un comunicat que paralitzava la seva campanya per “joc brut del PSC i mitjans còmplices”. A més, TxT va afirmar haver presentat una denúncia davant delsMossos d’Esquadra.

Els socialistes, per la seva part, van lamentar les “acusacions directes” de Ballart i li van exigir “claredat i concreció” ja que, segons va declarar el PSC a l’ACN, Ballart no exposava arguments, “sinó insinuacions”.Ara, Ballart descarta una aliança amb el PSC, tot i que insisteix que, des del seu grup, mantindran “una relació de diàleg” i parlaran per buscar pactes entorn delsdebats del “model de ciutat”,com la gestió del servei d’autobús.

Per primera vegada des del 1979, tot apunta que el PSC no governarà a Terrassa.  Els socialistes, amb l’actual alcalde en funcions, Alfredo Vega, com a candidat, passen a ser segona força amb set regidors i el 20,55% dels vots, les pitjors xifres històriques dels socialistes de Terrassa, els pitjors resultats dels quals se situaven fins ara en les municipals del 2015 (28,21%).

EnJuanma, que viu a Terrassa des de fa 24 anys, afirma, assegut en un dels bancs de la plaça Vella, que ell sempre havia apostat pel PSC. "He votat Ballart. Em va semblar una persona molt assenyada quan va estar d’alcalde i va mostrar molta valentia al dimitir. També ho vaig votar quan es va presentar amb el PSC. D’alcalde no se li va tenir gaire respecte, però m’agrada la seva política”, opina. 

Segons dades del’Ajuntament de Terrassa, els socialistes han tingut una caiguda progressiva i constant al llarg dels anys. Des de les eleccions municipals celebrades el 1999, on van sumar el 50,41% dels vots, el PSC ha perdut més de 30 punts percentuals favorables. Tot i així, fins ara cap partit havia aconseguit agrupar prou recolzaments per provocar un canvi de govern.

Res a l’esquerra de Ballart

“El 'tsunami Ballart' ha desconfigurat qualsevol previsió. Ha aconseguit mobilitzar independentistes i l’elector partidari del ‘canvi’” expressa Matilla, candidat per Terrassa en Comú (TEC). Els comuns són els altres perjudicats de la irrupció de TxT, ja que el 2015 van ser la segona força més votada (19,24%), únicament per darrere del PSC. La formació liderada per Xavier Matilla no arriba al mínim del 5% dels vots i suma tan sols el 4,85%, per la qual cosa es queda sense representació. Tampoc entra a l’hemicicle Podem, que suma 3.511 vots (3,68%).

“Hem aconseguit municipalitzar la política municipal”,expressa Ballart. "El nostre projecte és molt plural i obert. Tots els membres del partit s’han implicat molt. La majoria són persones de la ciutat, per això vam fer una campanya de molta proximitat. Vam picar a moltes portes”, afegeix l’exalcalde.

El 'tsunami Ballart' també ha arrencat vots d’exvotants independentistes, com són exemple Maria Teresa, de 69 anys, que en els passats comicis va votar ERC, o Rosana, que va arribar a ser regidor per CiU a Corbera de Llobregat. Totes dues aposten per la proposta de TxT per al pròxim mandat. "El principal motiu pel qual ho he votat és perquè se’n va anar després de l’aplicació del 155. Un altre punt a favor per votar-lo va ser el seu paper en la gestió i municipalització de l’aigua. A Corbera pagava 80 euros per rebut, aquí en pago 40", explica Rosana.

Les línies mestres del govern TxT-ERC

Entre TxT i ERC sumen 15 regidors, un més dels necessaris per obtenir la majoria absoluta (14). “Vistos els resultats, en què hem tret 10 regidors, ens toca governar”, conclou Ballart, que des del primer moment s’ha mostrat favorable a un acord amb ERC per establir un govern “fort i progressista”.

“Es tracta d’un pacte de ciutat, sense entrar en temes nacionals”, recalca Ballart. L’exalcalde també afirma que, “en temes nacionals”, els regidors de TxT tindran“llibertat de vot i de consciència”.

Isaac Albert, alcaldable per ERC, explica que volen formar un “govern fort” i fer-ho “amb agilitat, sense allargar el procés”. L’Albert declara que “els resultats de les municipals demostren que el projecte d’ERC és fort” i que, tot i que creien tenir més marge de millora, “hem aguantat malgrat el 'tsunami Ballart'”.

En un comunicat, el portaveu Ciutadans (Cs) a Terrassa, Javier González, assegura que "no hauria d’estranyar a ningú que Ballart prefereixi un pacte amb els independentistes” i recorda que Ballart va ser "l’alcalde del’Associació de Municipis per la Independència (AMI).González es refereix a la votació per l’adhesió a l’AMI que va tenir lloc el juliol del 2015 i que es va aprovar amb el vot favorable de set dels nou regidors del PSC.

Notícies relacionades

Jordi Ballart prioritza ERC per formar un Govern "fort i progressista" a Terrassa

El debat sobre la municipalització de serveis i la tensió entre grups marca la campanya de les municipals a Terrassa

De cara als temes nacionals, el líder d’ERC afirma que “país i ciutat són dues cares de la mateixa moneda” i recalca que “la ciutat té un paper important dins del país”. Tot i així, de cara al pacte de govern, incideix que“és un debat inexistent”i que ells no demanaran “que ningú es faci independentista”. “Compartim que estem en contra de la repressió i del 155. A Ballart només li demano que sigui demòcrata, una cosa que entenem que ja és”, assenyala l’Albert.

Més notícies de Terrassa a l’edició local d’EL PERIÓDICO DE CATALUNYA