Anar al contingut

Investigació

Un investigador de la UPC de Terrassa detecta nous patrons en el canvi climàtic

L'oscil·lació tèrmica és menor a l'Àrtic, amb menys pics de temperatures fredes, i major a l'Amazònia, amb pics d'altes temperatures

Efe

Un investigador de la UPC de Terrassa detecta nous patrons en el canvi climàtic

periodico

L’investigador de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) Dario Zappalà ha descobert un nou patró del canvi climàtic al trobar grans anomalies en les oscil·lacions de les temperatures a prop del Pol Nord, on l’amplitud tèrmica ha caigut un 50 % des del 1979, i a l’Amazònia, on ha augmentat un 50 % en una dècada.

En la seva investigació, que publica la revisa científica ‘Earth System Dynamics’, Zappalà ha quantificat i caracteritzat aquests canvis, i ha trobat un patró utilitzant una metodologia poc comuna en l’estudi del canvi climàtic, que aplica a les oscil·lacions i els canvis d’amplitud i freqüència de les temperatures.

Segons ha explicat Zappalà, “el clima del planeta és un sistema complex, on interactuen molts elements entre ells mateixos. Per entendre el seu funcionament i com o per què es produeixen els canvis, no n’hi ha prou amb estudiar de manera aïllada els elements que l’integren”.

Seguint aquesta premissa, Dario Zappalà, científic del grup d’investigació de Dinàmica i Òptica No Lineal i Làsers (DONLL) de la UPC, ha descobert aquest nou patró de canvi que confirma, més enllà de l’increment de temperatura ja conegut, grans canvis a determinades regions que podrien afectar de manera important i en un període curt de temps l’equilibri climàtic del planeta.

Model matemàtic

Zappalà ha utilitzat una metodologia inusual en l’estudi de les temperatures, que es basa en l’anàlisi dels resultats després d’aplicar ‘la transformada de Hilbert', una equació que també s’ha utilitzat, per exemple, per detectar terratrèmols o per estudiar el comportament de senyals elèctrics i biomèdics.

“El nostre treball proporciona una eina més per caracteritzar el canvi climàtic, és a dir, una altra perspectiva des de la qual analitzar-lo. Com més perspectives diferents tinguem, millor podrem entendre què està passant i, per tant, millor podrem actuar”, ha argumentat.

L’investigador de la UPC ha analitzat la freqüència i l’amplitud de les oscil·lacions de temperatura i ha trobat grans canvis al nord de Finlàndia i a l’Amazònia.

Les dades amb què ha treballat han estat extretes de les que generen els satèl·lits des de 1979, any en què es van començar a obtenir.

Segons el patró de canvi climàtic descobert per Zappalà, des del 1979, a l’àrea propera al Pol Nord (al nord de Finlàndia) l’amplitud de l’oscil·lació de temperatura ha disminuït al voltant d’un 50% i els pics de temperatura molt baixa s’han reduït molt significativament durant els últims 10 anys a causa de la fusió dels gels polars.

Quant a la zona de l’Amazònia, Zappalà ha comprovat que l’amplitud de l’oscil·lació de temperatura ha augmentat un 50% a causa de la disminució dràstica de pluges en aquesta àrea estratègica per al sistema climàtic de la terra. En aquesta zona, segons Zappalà, la diferència de temperatura entre l’estació seca i la plujosa ha augmentat, amb pics de molt alta temperatura durant els últims 10 anys.

A més, l’investigador també ha descobert patrons de canvi estudiant les fluctuacions ràpides de temperatura. L’àrea on es produeixen aquestes fluctuacions es troba als tròpics i s’anomena ‘zona de convergència intertropical’. El treball de Dario Zappalà confirma que aquesta zona de convecció s’està desplaçant cap al nord, la qual cosa suposa un canvi important de la dinàmica de temperatura des del 1979 fins ara.

Segons l’investigador, “el nostre treball és una prova concloent que evidencia un canvi climàtic de proporcions importants. Hem demostrat amb proves de significació estadística que els canvis són reals i sistèmics, i no són fruit de l’atzar”.

“A més, hem aplicat l’anàlisi a dues importants bases de dades, obtingudes amb models diferents aplicats a mesures de satèl·lits i estacions meteorològiques, i els resultats són molt similars en les mateixes àrees sensibles del nostre planeta, que confirma també la seva validesa”, ha conclòs Zappalà, que ha comptat amb la col·laboració de Cristina Masoller (UPC) i de Marcelo Barreiro, de la Universitat de La República de Montevideo (Uruguai).

0 Comentaris
cargando