La quarta gran

Carla Suárez, de Gran Canaria, 9a jugadora del rànquing mundial i des de fa molts anys (ella en té 26) lluitant per estar entre les millors, semblava la candidata més ben situada per unir-se al selecte i reduït grup de tennistes espanyoles capaces d'estar en les últimes instàncies d'un torneig de Grand Slam. Però ha sigut Garbiñe Muguruza la que, en l'últim moment, l'ha avançat per l'esquerra i s'ha incrustat entre les quatre grans, erigint-se en successora d'Arantxa Sánchez Vicario i Conchita Martínez, el duo d'or dels anys 90, i de la gairebé prehistòrica Lili Álvarez, la precursora Señorita que als anys 20 del segle passat va ser tres vegades consecutives finalista a Wimbledon (vegeu el gràfic).

Muguruza està fent, així, història als seus 21 anys. Nascuda a Caracas el 8 d'octubre de 1993, no tenia ni un any quan Conchita es va convertir en la primera espanyola (i única, fins al dia d'avui) capaç de coronar-se a la pista central de l'All England Tennis Club (1994). Aquell partit de l'aragonesa contra la número 1 de llavors i nou vegades campiona a Londres, la txecoslovaca nacionalitzada nord-americana Martina Navratilova, Garbiñe només l'ha vist una vegada, quan va debutar aquest febrer amb l'equip espanyol de la Copa Federació a Romania, estrena que la hispanocatalanoveneçolana va saldar amb dues victòries en els individuals. «Totes rèiem perquè les imatges semblaven com si fossin del paleolític», feia broma després Garbiñe sobre les batalletes en vídeo de la seva capitana Conchita, que ara simultanieja aquestes funcions amb les de l'equip masculí de Copa Davis.

«Que gran @GarbiMuguruza, al final ho aconsegueix. No ha sigut fàcil, però valenta en la pilota de partit!!!», va escriure ahir al seu perfil de Twitter Conchita, una de les persones decisives perquè Garbiñe, de pare basc i mare veneçolana, però que va créixer a Barcelona, es decidís finalment l'any passat per defensar l'equip espanyol.

Menys d'un any després d'aquesta decisió, Garbiñe ja està entre les millors tennistes espanyoles de la història, entre les quatre grans, i en condicions d'emular la seva capitana si demà és capaç, al seu torn, de guanyar una altra número 1, Serena Williams, davant la qual es va donar a conèixer mundialment l'any passat a l'eliminar-la de forma aclaparadora en la segona ronda de Roland Garros per 6-2 i 6-2. Els altres dos duels entre totes dues han sigut per a Serena, tots dos a l'Open d'Austràlia, el 2013 (6-2 i 6-0) i el 2015 (2-6, 6-3 i 6-2).

El mur dels quarts

Notícies relacionades

Muguruza al paradís

Alcaraz, Djokovic i una final per a la història a l’Open d’Austràlia

Garbiñe, alta (1,82 metres) i potent (73 quilos), ja s'ha assegurat també ser la quarta espanyola que entra al Top 10 mundial -cosa que farà dissabte encara que perdi (si guanya, serà la 6a del rànquing)-, després de les inevitables Arantxa i Conchita, i de Carla Suárez. Fins ara, el seu sostre havia sigut el 20è lloc i, pel que fa a rondes en tornejos del Grand Slam, havia arribat dues vegades als quarts de final a París. Però d'aquest mur no va passar ni l'any passat (la va fer fora Xaràpova) ni aquest 2015 (Safarova).

Si aconsegueix el segon títol de la seva carrera (només té el de Hobart del 2014), Muguruza acabarà amb una sequera de 21 anys sense títols femenins espanyols a Wimbledon i de 17 anys sense un Grand Slam, després del tercer triomf d'Arantxa a París, el 1998.