Onades de records formen la nostra memòria vital

Cada record té una contrasenya que és l’emoció associada a una experiència. Aquesta contrasenya ens permet recordar episodis importants de la nostra vida, ja siguin moments feliços o traumàtics.

 L’emoció és per tant el recurs de la ment per recuperar records crucials, que són els que constitueixen la base de la nostra personalitat, els que ens han conduït a ser els qui som avui realment. Borges deia sobre això: som la nostra memòria, som aquest quimèric museu de formes inconstants, aquest munt de miralls trencats.

 El que per a la ciència mai ha estat molt clar és com ocorre al cervell aquest procés que ens converteix en la nostra memòria, però una nova investigació de la Universitat de Colúmbia (NY) ho ha descobert: ha trobat nous enllaços entre la memòria i l’emoció que expliquen el mecanisme cerebral que conforma la nostra personalitat, aquest munt de miralls trencats.

 Cada vegada que recordem una cosa important que ha ocorregut en la nostra vida, un grup de neurones de l’hipocamp, el centre de la memòria al cervell, reacciona com les onades de l’oceà: sincronitza la seva activitat per comunicar-se amb l’amígdala, el teixit cerebral que produeix, reconeix i regula les emocions. La força amb què aquestes onades de memòria trenquen a l’amígdala determina la durada en el temps del record associat.

 Els investigadors han pogut determinar també que la força dels records depèn particularment de les neurones que se sumen a l’onada que porta el record al centre emocional del cervell: es converteixen en nodes connectats entre si que formen la seva pròpia xarxa.

 Pedra a l’aigua

Pedra a l’aigua Si volem imaginar el procés que permet recordar el moment més feliç de la nostra vida podem comparar-ho amb el que ocorre quan llancem una pedra a l’aigua. La pedra és el record en brut d’una experiència: quan cau a l’aigua, genera unes petites onades relatives a l’episodi que acabem de viure.

 Aquestes petites onades corresponen al record inicial, sense efectes afegits. No obstant, immediatament es generen unes onades addicionals que són les que desencadenen les emocions implicades.

 Aquestes onades emocionals es desplacen a través del cervell fins a arribar a l’amígdala, on trenquen i es produeix l’arxivament del record i la corresponent emoció. L’experiència flueix a través del cervell per reclutar més neurones que se sumin a l’onada i augmentar així la força de la memòria.

 Els investigadors assenyalen que aquest procés d’emmagatzemament de records importants crea una via cerebral que connecta les neurones de la memòria de l’hipocamp amb les neurones de l’amígdala, que és la que grava l’impacte emocional dels records i els fa més consistents: així no oblidem mai el dia del nostre casament, el naixement del nostre primer fill o el primer petó.

 El descobriment és important perquè, al conèixer el patró d’activitat cerebral que forma les onades de records i la consolidació de la memòria, podem hipotèticament intervenir en el procés i evitar, per exemple que records traumàtics ens amarguin la vida per sempre. També podríem reforçar records feliços i augmentar la satisfacció de l’experiència viscuda.

 Experiments de laboratori

Experiments de laboratori Tots aquests resultats s’han obtingut mitjançant ratolins de laboratori i una emoció considerada negativa o traumàtica, com és la por.

 Els investigadors expliquen en un comunicat que la por no és només un sentiment momentani, sinó una experiència d’aprenentatge fonamental per a la nostra supervivència. Quan una nova situació ens fa por, el cervell registra els detalls a les nostres neurones per ajudar-nos a evitar situacions similars en el futur o tenir la precaució adequada.

 L’experiment es va desenvolupar situant ratolins en entorns nous i aterridors amb la finalitat d’observar els processos cerebrals i emocionals associats a l’experiència, tant en el moment de viure-la com l’endemà, quan els ratolins van intentar recuperar records de l’experiència.

 Així van poder observar que les neurones que responen a l’entorn aterridor envien aquesta informació al centre emocional del cervell. I que el procés es repeteix quan el ratolí recupera la memòria d’aquesta experiència traumàtica.

 Nous tractaments

Nous tractaments «Vam veure que és la sincronia el que és fonamental per establir la memòria de la por, i com més gran és la sincronia, més forta és la memoria», assenyala Jessica Jiménez, una de les investigadores. I afegeix: «Aquests són els tipus de mecanismes que expliquen per què recordem esdeveniments destacats».

 Encara es desconeix com i quan ocorre la sincronització, però la resposta podria revelar el funcionament intern del cervell que crea records per a tota la vida i permetrà nous tractaments per al trastorn d’estrès posttraumàtic, segons els investigadors.

 «En les persones amb trastorns per estrès posttraumàtic (TEPT), molts esdeveniments similars els recorden la situació aterridora original», diu l’autor principal René Hen. I afegeix: «És possible que la sincronització de les seves neurones s’hagi tornat massa forta. Realment estem mirant d’aprofundir als mecanismes de com es formen els records emocionals per trobar millors tractaments per a les persones amb TEPT i trastorns de la memòria en general».

 Referència

Referència Contextual fear memory retrieval by correlated ensembles of ventral CA1 neurons. Jessica C. Jimenez et al. Nature Communications, volume 11, Article number: 3492 (2020). DOI:https://doi.org/10.1038/s41467-020-17270-w

Notícies relacionades

La sequera a l’Amazones deixa veure rostres humans antics i desconeguts

El telescopi Webb confirma que la taxa d’expansió de l’Univers continua sent una gran incògnita

  

 Foto: Onades de neurones enforteixen els records emocionals. En la imatge, els mapes mostren onades de neurones durant la creació de la memòria (esquerra) i la recuperació de la memòria (dreta). Imatges: René Hen / Centre Mèdic Irving de la Universitat de Colúmbia.