Les veles fotòniques d'aerografit podrien fer realitat els viatges interestel·lars

Una investigació desenvolupada per un equip internacional d'astrònoms va descobrir que l'aerografit és un material prometedor per al desenvolupament de veles fotòniques, una tecnologia que no només permetria explorar tot el Sistema Solar sinó a més hac

Las velas fotónicas de aerografito podrían hacer realidad los viajes interestelares

Las velas fotónicas de aerografito podrían hacer realidad los viajes interestelares

2
Es llegeix en minuts
El Periódico

Científics de l’Observatori de París, de l’Institut Max Planck, de l’Institut de Ciències de l’Espai de Barcelona i d’altres prestigiosos centres acadèmics internacionals han produït un estudi que demostra les interessants propietats de l’aerografit per al desenvolupament de veles fotòniques. La innovació podria revolucionar el camp de l’exploració espacial i fins i tot concretar un vell somni de la ciència-ficció: els viatges interestel·lars.

 L’aerografit va ser sintetitzat originalment el 2012. És un material ultralleuger compost de nanotubs de carboni entrellaçats, que té una densitat set vegades menor que l’aire, i és en conseqüència un dels materials més lleugers que es coneixen fins avui. A més, gràcies a la seva màxima foscor disposa d’una capacitat única per absorbir la llum de manera gairebé perfecta.

 D’acord a una nota de premsa, aquestes dues condicions el transformen en un excel·lent candidat per al desenvolupament de veles fotòniques. Aquesta tecnologia fa servir la pressió que exerceix la llum solar per guanyar velocitat en naus dissenyades per a l’exploració espacial, de la mateixa manera que ho fa una vela nàutica amb el vent per impulsar embarcacions que es traslladen sobre l’aigua.

 Les veles fotòniques d’aerografit permetrien explorar tot el Sistema Solar amb més rapidesa i fins i tot començar a pensar en viatges interestel·lars. Els especialistes creuen que aquesta tecnologia faria possible una futura missió cap a Alpha Centauri, el sistema estel·lar més pròxim al Sol, ubicat específicament a 4,37 anys llum de la Terra.

 En 60 dies a Mart

 Els astrònoms van calcular que un objecte esfèric desenvolupat sota aquesta tecnologia, amb 1 metre de diàmetre i 0,5 mil·límetres d’espessor, arribaria en dos mesos a Mart i en una mica més de quatre anys a Plutó, utilitzant per a la seva propulsió únicament la llum solar. Lògicament, el mínim pes de l’aerografit i la seva gran capacitat d’absorció de la llum serien característiques immillorables per desenvolupar aquesta classe d’objectes.

 En el mateix sentit, els científics destaquen en l’estudi que una petita nau de condicions similars a la indicada anteriorment però amb menor espessor arribaria a Alpha Centauri després de 185 anys de viatge. Es tracta d’un temps encara molt extens per a la vida humana, però que, sens dubte, marca un gran avenç amb relació a altres tecnologies, pensant, per exemple, en missions d’investigació i reconeixement.

 Els investigadors estimen que el desenvolupament d’un prototip insumiria una erogació d’1 milió de dòlars (gairebé 849.000 euros). També calculen que cada vela fotònica d’aerografit costaria al voltant de mil dòlars (849 euros). Alhora, creuen que el desenvolupament integral d’un projecte de navegació espacial sota els criteris d’aquesta tecnologia llançaria un pressupost d’aproximadament 10 milions de dòlars (gairebé 8 milions i mig d’euros).

 En qualsevol cas, les propietats de l’aerografit i les característiques de les veles fotòniques constitueixen un pas inicial de gran transcendència per al desenvolupament de missions espacials més eficients quant a temps i resultats, ampliant a més notòriament el seu abast.

 Referència

Notícies relacionades

 Low-cost precursor of an interstellar mission.R. Heller, G. Anglada-Escudé, M. Hippke, P. Kervella. Astronomy & Astrophysics (2020).DOI:https://doi.org/10.1051/0004-6361/202038687

 Foto: STS-129 Crew, NASA, P. Kervella.