24 set 2020

Anar al contingut

Els traumes infantils generen envelliment accelerat i canvis cerebrals

Un estudi ha comprovat que els traumes infantils estan directament relacionats amb l'envelliment prematur, i provoquen canvis en l'estructura del cervell. A més, incrementen les possibilitats de patir patologies psicològiques i diferents malalties

El Periódico

Els traumes infantils generen envelliment accelerat i canvis cerebrals

Una investigació desenvolupada per especialistes de les universitats nord-americanes de Harvard, Stanford i Washington ha conclòs que els traumes infantils tenen una relació concreta amb els processos d’envelliment accelerat, i s’observa, per exemple, en notoris canvis cerebrals. També augmenten el risc de patir depressió, ansietat, malalties cardiovasculars, diabetis i càncer.

Segons una nota de premsa de l’Associació Americana de Psicologia, els efectes en els nens s’aprecien tant en els traumes infantils provocats per abusos i altres tipus de violència com en aquells generats per privacions relacionades amb la pobresa. El treball indica que factors com l’envelliment cel·lular, els canvis estructurals al cervell i la pubertat primerenca estan íntimament lligats a traumes viscuts en la infància.

Tot indica que experimentar violència durant els primers anys de vida provoca marques indelebles en la persona afectada. Per a Katie McLaughlin, autora principal de l’estudi i docent de la Universitat de Harvard, la investigació desenvolupada ratifica que els nens que pateixen violència o amenaces extremes mostren amb el temps un envelliment molt més ràpid a nivell biològic, al comparar-los amb aquells que no han patit aquests traumes.

Canvis en l’estructura del cervell

Un dels aspectes més importants en les conclusions de la investigació té a veure amb els canvis trobats en l’estructura cerebral. En els casos de traumes infantils es va observar una important reducció del gruix cortical, una condició que apareix en les persones d’edat avançada i que estaria marcant un signe concret d’envelliment prematur. Val recordar que els més de cent mil casos analitzats en la investigació no superen els 18 anys.

És important considerar que cada tipus de trauma infantil va estar associat a l’aprimament cortical a diferents parts del cervell. D’aquesta manera, els casos relacionats amb violència i abús van evidenciar una reducció a l’escorça prefrontal ventromedial, un sector lligat al processament de les emocions i les relacions socials.

D’altra banda, en els traumes infantils derivats de privacions i pobresa els canvis es van fer evidents a les anomenades xarxes frontoparietals, les quals participen de processos de tipus cognitiu i sensorial. Els resultats provenen d’una metanàlisi que va incloure gairebé 80 estudis.

Adaptacions evolutives

Els investigadors creuen que tots aquests signes d’envelliment prematur i els canvis cerebrals han descendit en principi d’adaptacions evolutives. Això significa que determinades variacions genètiques es van transmetent de generació en generació, per aconseguir una millor adaptació de l’espècie davant diferents amenaces.

Per exemple, un desenvolupament accelerat de les àrees del cervell relacionades amb el processament emocional pot provocar que els nens identifiquin amb més rapidesa els perills, a més de comptar amb més armes per respondre a les amenaces. No obstant, aquestes adaptacions poden derivar en seriosos problemes en l’edat adulta, ja sigui en forma de patologies mentals i psicològiques o en malalties cròniques.

Finalment, l’estudi remarca que és vital desenvolupar estratègies d’intervenció primerenca, que permetin disminuir les conseqüències negatives relacionades amb l’envelliment prematur generat pels traumes infantils. Alhora, és crucial el treball psicosocial que pugui fer-se per intentar prevenir les situacions de violència i privació.

Referència

Biological Aging in Childhood and Adolescence Following Experiences of Threat and Deprivation: A Systematic Review and Meta-Analysis.Natalie Colich, Eileen S. Williams, Maya Rosen and Katie McLaughlin. Psychological Bulletin (2020).DOI:https://doi.org/10.1037/bul0000270

Foto: Kat J. Unsplash.