El cervell humà no és superior al d'altres mamífers: la seva connectivitat és idèntica

Investigadors israelians han descobert que els nivells de connectivitat cerebral de 130 espècies de mamífers, incloent-hi l'ésser humà, són idèntics. En conseqüència, es confirma que l'eficiència de la transferència d'informació en la xarxa neuronal dels m

El cervell humà no és superior al d'altres mamífers: la seva connectivitat és idèntica
Es llegeix en minuts

El Periódico

Un grup de científics de la Universitat de Tel Aviv han conclòs en una recent investigació que la connectivitat als cervells de les diferents espècies de mamífers, incloent-hi l’ésser humà, manté els mateixos patrons. La connectivitat és una característica fonamental per al funcionament del cervell, perquè indica l’eficiència en la transferència d’informació.

 Els especialistes van remarcar en una nota de premsa que les conclusions d’aquest estudi contradiuen el pensament generalitzat fins avui, que indicava que hi havia diferències en els nivells de connectivitat entre les espècies. No només s’ha refutat aquest postulat, sinó que a més s’ha trobat un mecanisme de compensació que fa possible aquest equilibri en termes de connectivitat.

 L’estudi dels cervells de les diferents espècies indica que un mecanisme o procés compensatori genera que aquells cervells que disposen de més connectivitat interhemisfèrica, o sigui entre els dos hemisferis, tenen de la mateixa manera un menor grau de connectivitat intrahemisfèrica, això vol dir l’interior de cada hemisferi. Alhora, en altres casos passa exactament el contrari.

 Una altra de les conclusions a destacar és que la transferència d’informació a través de la xarxa neuronal no té cap relació amb la mida o l’estructura de cap cervell específic: es concreta de la mateixa manera en l’ésser humà, en un petit ratolí, en un dofí o en un toro.

 Connectivitat cerebral i habilitats específiques

 En el treball desenvolupat a Israel es van comparar imatges per ressonància magnètica dels cervells de 130 espècies de mamífers, analitzant un indicador en concret: la quantitat de sinapsis (connexions entre les neurones) que un missatge ha de creuar per arribar d’un lloc a l’altre en la xarxa neuronal.

 D’altra banda, els investigadors van ressaltar que una dada clau trobada en l’estudi és la diferència de connectivitat entre diferents àrees cerebrals. Això indica que en determinats sectors amb més connectivitat s’està manifestant alguna habilitat o característica especial.

 Per exemple, la connectivitat superior d’una àrea en concret pot estar marcant més capacitat per a l’art o els esports, en el cas d’un ésser humà. Aquesta característica es contraposa a l’existència d’altres sectors amb menor connectivitat, fet que obre un fabulós camp d’investigació per a futurs treballs científics.

 La identificació d’aquests sectors del cervell en els quals es manifesten determinats talents o capacitats pot derivar en el desenvolupament de noves estratègies d’aprenentatge o en una millor comprensió de la manera en la qual és possible potenciar aquestes habilitats.

 S’ha de destacar que en la investigació es van utilitzar cervells d’animals morts, sense necessitat de sacrificar cap exemplar, i que a més va ser la primera ocasió en la qual es van obtenir imatges per ressonància magnètica dels cervells d’al voltant de 100 de les espècies estudiades. D’aquesta manera, queda a disposició dels investigadors de tot el món una nova base de dades per utilitzar en futurs estudis.

 Referència

Et pot interesar

 Conservation of brain connectivity and wiring across the mammalian class. Assaf, Y., Bouznach, A., Zomet, O. et al. Nature Neuroscience (2020). DOI: https://doi.org/10.1038/s41593-020-0641-7

 Foto: Hristina Šatalova. Unsplash.