L’ADN més antic descobreix a Groenlàndia un món perdut de fa 2 milions d’anys

L’ADN més antic del món, descobert al nord de Groenlàndia, revela un ecosistema complet fa dos milions d’anys ple d’animals i plantes pletòrics de vida on avui és un desert polar. La genètica d’aquesta flora i fauna pot revelar com adaptar-nos a l’actual escalfament global.

Al nord de Groenlàndia, els investigadors han descobert per primera vegada genomes que tenen dos milions d’anys d’antiguitat.

Aquest genoma revela que llavors hi havia un entorn de vida únic en el que ara és un àrid desert polar: mastodonts, rens, rosegadors i ocells vivien entre una flora exuberant, un «món perdut» que no té equivalent en la Terra actual, informa l’equip de científics a la revista ‘Nature’.

Aquest registre de l’ADN no només proporciona informació sobre les condicions de vida en les latituds del nord en aquell moment, sinó que també podria ajudar en la lluita contra l’escalfament global en l’actualitat.

Mostres de l’època glacial

Mostres de l’època glacialEn aquesta investigació, l’equip, dirigit conjuntament per Kurt Kjaer, de la Universitat de Copenhaguen, i per Eske Willerslev, del St John’s College de la Universitat de Cambridge, va examinar diverses mostres de sediments i nuclis de perforació del que ara és un dels paisatges més hostils de la terra: el desert polar de Peary Land, a l’extrem nord de Groenlàndia.

Els fòssils, el pol·len i altres rastres de vida conservats en aquests sediments congelats suggereixen que aquesta regió no tenia gel fa dos o tres milions d’anys i que la seva temperatura era d’entre uns 10 i 17 graus Celsius més càlida que en l’actualitat.

L’equip va arribar a aquesta conclusió després d’examinar 41 mostres de la formació København, un dipòsit de sediments de gairebé 100 metres d’espessor situada a la boca d’un fiord de l’oceà Àrtic, al punt més septentrional de Groenlàndia, que s’havien acumulat durant 20.000 anys.

Ecosistema complet

Ecosistema completEls avenços tècnics dels últims anys van fer possible identificar i analitzar fins i tot fragments de l’ADN microscòpicament petits, presents a les mostres de sediments, i comparar-los amb bases de dades modernes.

El primer que van constatar els investigadors va ser que els fragments de l’ADN de Groenlàndia són molt més antics que totes les mostres de l’ADN recollides anteriorment arreu del món.

El rècord el tenia fins ara el material genètic d’una dent de mamut trobat al permafrost siberià. L’ADN recuperat de l’ullal tenia entre 1,2 i 1,6 milions d’anys.

A diferència d’anteriors troballes, el genoma de Groenlàndia no prové d’un sol animal, com el mamut siberià, sinó que conté fragments de l’ADN d’un ecosistema complet. Animals herbívors

fragments de l’ADN d’un ecosistema complet. Animals herbívorsGràcies a això, l’equip va poder trobar material genètic de nombrosos animals en les mostres de sediments de Groenlàndia. Però com que alguns d’ells no tenen descendència directa, els investigadors no van poder assignar tots els fragments de l’ADN.

Malgrat això, l’equip ha identificat nou espècies diferents d’animals que van viure al nord de Groenlàndia fa dos milions d’anys, inclosos conills, ancestres de rens, oques, lemminis (rosegadors) i mastodonts.

Tots els animals identificats són herbívors, ja que no s’ha pogut trobar l’ADN de depredadors.

Més biodiversitat

Més biodiversitatAixò no significa que llavors no existissin els depredadors, asseguren els investigadors, que esperen comprovar-ho mitjançant d’una anàlisi encara més completa dels sediments.

Malgrat tot, encara no es té una idea clara de quina mena de depredadors existien en aquella època, tot i que els investigadors suposen que devien caçar rens i mastodonts.

El que sí que està clar de moment és que el genoma de les mostres de sediments obtingudes revela que a Groenlàndia hi havia molta més diversitat fa uns dos milions d’anys que no pas en l’actualitat.

De fet, aquest estudi va descobrir també l’ADN de criatures marines, com els crancs ferradura (límuls), una prova més que la regió nord del planeta era diversos graus més càlida, segons els investigadors.

També la flora

També la floraUn altre aspecte destacat d’aquesta investigació és que la diversitat de l’ADN que es va trobar en la flora era encara més gran: en les mostres de sediments van aparèixer unes 100 espècies diferents d’arbres i plantes.

Entre elles es trobaven espècies d’àlbers i bedolls, teves (thuja) i nombrosos arbustos i herbes associades amb el clima àrtic i boreal.

Els investigadors destaquen al respecte que no només és interessant que les condicions de vida que existien fa dos milions d’anys afavorissin una diversitat d’espècies més àmplia, sinó que les diferents espècies van aparèixer en una mateixa regió alhora.

Aquest detall és molt significatiu, perquè en l’actualitat alguns d’aquests arbres i plantes encara es poden trobar en àrees més al nord, però no estan junts en cap ecosistema modern conegut, una característica que revela que la flora i la fauna d’aquell temps continuen sent úniques fins avui.

Adaptació climàtica

Adaptació climàticaEls investigadors suposen que les criatures descobertes es podien haver acostumar a unes temperatures més altes perquè aleshores el clima canviava lentament: els animals i les plantes tenien temps suficient per reaccionar als canvis, no com el que passa actualment amb l’escalfament global.

Notícies relacionades

El barri on vius podria fer-te envellir més ràpid

Els científics desenvolupen neurobots amb sistemes nerviosos autoorganitzats a partir de cèl·lules de granota

Els investigadors suggereixen al respecte que és possible examinar més de prop la genètica dels animals i plantes d’aquell temps i identificar les característiques que els van permetre adaptar-se a les temperatures de l’època.

Amb les plantes en particular, seria hipotèticament possible transferir aquestes característiques als seus congèneres moderns i, per tant, fer-los més resistents al clima més càlid que vivim en l’actualitat, revela al respecte l’agència austríaca ORF.