Floracions submarines deixen veure un món ocult als pols de la Terra

El descobriment de floracions de fitoplàncton sota la superfície de l’oceà a les dues regions polars de la Terra podria ser el primer pas per identificar ecosistemes ocults i absolutament desconeguts per a la ciència, tant a l’Antàrtida com a l’Àrtic. A més, la troballa mostra alguns dels canvis produïts en aquests entorns per la reducció del gel, que facilita la filtració de la llum del Sol.

Un parell de nous estudis publicats recentment a les revistes ‘Frontiers in Marine Science’ i ‘Global Change Biology’ demostren el desenvolupament de floracions submarines de fitoplàncton a l’Àrtic i l’Antàrtida: en els dos pols de la Terra, la reducció de les capes de gel i el consegüent augment de la llum solar cap a les profunditats està deixant veure ecosistemes ocults i mai identificats prèviament. Pel que sembla, el fitoplàncton seria només la punta de l’iceberg d’un nou món pròxim a revelar-se. 

Vida sota el gel

Es coneix com a fitoplàncton diminutes algues fotosintètiques que representen aproximadament el 50% de la producció primària dels oceans del nostre planeta, o sigui la transformació de la llum solar en energia disponible orgànicament. Aquesta producció primària és el punt de partida de la circulació d’energia i nutrients a través de les cadenes tròfiques o alimentàries: per això, el fitoplàncton és un component clau per al desenvolupament dels diferents ecosistemes oceànics.

Les floracions de fitoplàncton tenen lloc quan les algues es reprodueixen ràpidament a causa de la sobreabundància de nutrients disponibles en el seu entorn, i s’aprecien com voluminosos remolins verds i blavosos. Tanmateix, el fitoplàncton necessita un «combustible» bàsic per reproduir-se: la llum solar. A causa d’això, les floracions de fitoplàncton solen limitar-se a la capa superior dels oceans, perquè en aquest context la llum solar és més forta i hi arriba de manera directa.

D’aquesta manera, tot i que l’Àrtic i l’Antàrtida tenen aigües riques en nutrients i acullen floracions massives de fitoplàncton durant l’estiu, quan el gel cobreix un percentatge menor dels oceans, aquesta explosió de vida retrocedeix ràpidament i mor quan arriben els mesos més freds de l’any. El creixement del gel marí a l’hivern i l’escàs accés a la llum solar en determina la sort. 

El mateix fenomen als dos pols

Ara, una expedició científica que es va dedicar a estudiar una zona de l’Àrtic al mar de Txuktxis, entre Sibèria i Alaska, ha trobat abundant fitoplàncton a les aigües pròximes al llit marí. Segons un article publicat a ‘Live Science’, el científic Takuhei Shiozaki i el seu equip de la Universitat de Tòquio van concloure que el gel marí es forma més tard durant l’any com a resultat del canvi climàtic, i permet que el fitoplàncton rebi prou llum solar per continuar desenvolupant-se a aquestes profunditats. 

En el mateix sentit, un estudi liderat per Christopher Horvat, investigador de la Universitat Brown a Rhode Island, Estats Units, va revelar que el fitoplàncton també pot florir sota el gel marí antàrtic. Horvat i els seus col·legues van determinar que el 50% o més de l’Antàrtida podria allotjar floracions de fitoplàncton sota el gel, d’acord amb un article publicat a ‘Frontiers’.

Notícies relacionades

La sequera a l’Amazones deixa veure rostres humans antics i desconeguts

El telescopi Webb confirma que la taxa d’expansió de l’Univers continua sent una gran incògnita

Després d’analitzar els exemples identificats i la zona del seu desenvolupament, van concloure que de tres a cinc milions de quilòmetres quadrats de l’Oceà Austral coberts de gel compacte tenen prou condicions per al desenvolupament de floracions de fitoplàncton submarines, fins i tot amb llum solar limitada.

En conseqüència, les dues troballes obliguen al desenvolupament de noves expedicions i investigacions que puguin obtenir precisions sobre les noves condicions per al creixement d’aquestes floracions submarines, a partir dels canvis generats a nivell ambiental. Alhora, els científics van destacar que el fitoplàncton podria sustentar ecosistemes ocults totalment desconeguts fins avui, obrint un nou món als ulls de la ciència.