La teva feina la farà un robot

El ‘software’ està envaint una gran part de les nostres rutines de treball, des de la investigació de mercats fins a l’assessorament financer, passant per les vendes. També robotitza el periodisme, l’arquitectura o l’agricultura i provoca l’aparició de noves professions i formes d’oci.

Elon Musk, CEO de Tesla i d’un munt d’empreses d’avantguarda, acaba de revelar, en una presentació pública, un prototip de robot humanoide anomenat Optimus. Els vídeos de l’engendrament no semblen gran cosa: un artefacte típic de la ciència-ficció però amb pas vacil·lant, insegur, molt poc àgil.

De fet, ja hi ha robots en el mercat que fan cabrioles de tota mena i responen a ordres amb agilitat. Però el concepte d’Optimus és molt diferent: està fet per a la producció en massa de milions d’unitats, a un preu «probablement per sota dels 20.000 dòlars». En uns dos anys pot estar disponible.

Ja sabem que Musk se sol equivocar amb les dates, però és un dels grans visionaris dels negocis del futur, que d’alguna manera ja són presents. Amb la gran diferència que ha demostrat que és capaç de portar-los a terme, enmig d’enormes dificultats de tota mena i amb enemics acèrrims entre experts i gurus de la prospectiva.

Invasió de ‘software’

Invasió de ‘software’Quan parlem de robots solem visualitzar humanoides articulats amb ulls brillants i coses així, però en la immensa majoria dels casos no tenen res a veure amb aquesta imatge.

El ‘software’ està envaint una gran part de les nostres rutines de treball, des de la investigació de mercats fins a l’assessorament financer, passant per les vendes, com ens adverteix el professor Enrique Dans en el seu brillant blog.

Però potser el més significatiu és que fins i tot els programadors estan sent substituïts per codi. El World Economic Forum s’atreveix a pronosticar que, l’any 2025, d’aquí a quatre dies, les màquines hauran superat els humans en les tasques més habituals.

Si fins i tot els programadors sobren, ¿què ens espera als treballadors comuns? Les conseqüències de tot això són incalculables. El que és perfectament calculable és que el treball humà experimentarà una mutació radical, fins i tot a curt termini.

Tenim un problema

Tenim un problemaSoc un periodista amb gairebé 45 anys de professió. Vaig començar com a becari en un diari de províncies i, entre altres coses, em van assignar la cobertura d’accidents d’última hora. Com que gairebé no hi havia temps per escriure la nota, amb freqüència dictava directament els linotipistes que componien en plom.

La imatge del dúctil plom em fascinava. Des d’aleshores he patit, i també gaudit, d’unes quantes revolucions en les tècniques periodístiques. Els ordinadors i els programes d’edició em van donar agilitat i rapidesa en el meu treball. L’arribada d’internet ho va canviar tot, fins i tot el model de negoci de la premsa.

El treball dels periodistes s’ha devaluat molt i la qualitat de la informació que circula, la major part per la xarxes socials, és alarmantment ínfima. És possible que tot això sigui una malaltia infantil de la naixent societat digital, però, ara com ara, tenim un problema.

El prestigiosa diari britànic ‘The Guardian’, que pertany a una fundació sense ànim de lucre, va portar a terme no fa gaire un experiment: va utilitzar un programa de redacció avançat, assistit per IA, i li va demanar un reportatge sobre els perills que podrien aparèixer quan les màquines cobrissin l’actualitat de manera significativa. En pocs minuts, el programa va oferir no una, sinó tres cròniques diferents.

Canvi de paradigma

Canvi de paradigma¿Les il·lustracions per a un reportatge o una columna d’opinió? Cap problema. Cada vegada hi ha més publicacions que utilitzen il·lustracions generades per algoritmes com DALL.E, Midjourney, Stable Diffusion i d’altres similars per acompanyar articles. Només has d’escriure una frase amb el que vols i l’algoritme et genera quatre propostes perquè triïs la que prefereixis.

¿Els professionals comencem a sobrar? No. Hem de canviar el paradigma del nostre treball. La capacitat per crear, la creativitat, que tradicionalment se cenyia al domini de l’art, ara s’estén enormement, amb noves eines d’impredictible poder.

Els que treballem en la informació hem de ser capaços de concentrar-nos en la investigació, a rastrejar dades i relacionar-les entre si per crear coneixement i no mera informació desestructurada de significats.

Creativitat, creativitat

Creativitat, creativitatUn altre exemple: l’arquitectura. Moltes tasques d’aquesta important professió tenen a veure amb els càlculs i les matemàtiques, una tasca que el ‘software’ fa molt bé. Amb omplir pesats formularis i informes que no tenen sentit si comptem amb la IA. Que ho facin les màquines.

El professional s’ha de concentrar en la creativitat, en l’ordre, la bellesa, l’harmonia, la utilitat, la funcionalitat, el sentit final de l’urbanisme i l’espai per viure i treballar, moltes vegades en comunitat. Hi ha un enorme desenvolupament possible per a aquesta professió en la societat digital.

Fins i tot per a l’agricultura, que durant mil·lennis ha estat condemnada a tasques dures i repetitives. Per exemple, el projecte europeu Canopies, que explora unes noves formes de col·laboració entre màquines i humans per a tasques tan delicades i especialitzades com les operacions de recol·lecció i poda de vinyes de raïm de taula. Una oportunitat per a una agricultura més sostenible i per fer-la més atractiva per a les generacions més joves.

Robòtica domèstica

Robòtica domèsticaNo és ciència-ficció esperar que, en un un parell de dècades, podrem tornar a casa i trobar-nos l’apartament net i el sopar preparat. Un robot ho farà tot.

La robòtica domèstica és un mercat encara petit, però es preveu que arribi a una facturació de 4.500 milions de dòlars el molt pròxim any 2026. Si parlem de robots industrials, el mercat serà de 53.000 milions de dòlars aquell any, segons Mordor Intelligence. Hi ha un epígraf nou anomenat Cobots que estudia la col·laboració de robots i humans.

Notícies relacionades

La IA tria els seus amics com fem els humans

El barri on vius podria fer-te envellir més ràpid

El Govern del Japó ja està proporcionant robots a les persones grans en comptes de recloure’ls en residències-presó.

Tot això requereix un replantejament a fons del propi concepte de treball, un canvi cultural de gran abast. Sorgiran noves professions. I noves formes d’oci. Però d’això en parlarem un altre dia.