Descobreixen el forat negre més pròxim al nostre Sistema Solar, que orbita una estrella similar al Sol

Un equip d’investigació internacional es va basar en dades de l’Observatori Gaia de l’Agència Espacial Europea (ESA) per estudiar el comportament d’una estrella similar al Sol, amb estranyes característiques orbitals. A causa de la naturalesa de la seva òrbita, l’equip va concloure que ha de ser part d’un sistema binari de forats negres. D’aquesta manera, es converteix en el forat negre més pròxim al nostre Sistema Solar i implica l’existència d’una població considerable de forats negres inactius a la nostra galàxia.

En un nou estudi publicat recentment a arXiv, investigadors de tot el món han anunciat el descobriment del forat negre més pròxim al Sistema Solar, que orbita al voltant d’una estrella similar al Sol en termes d’edat i massa, a una distància aproximada de 1.500 anys llum de la Terra. Es tracta d’un forat negre inactiu, que només acompanya l’estrella, però que no l’està «devorant» com en els sistemes binaris tradicionals.

La investigació va ser dirigida per Kareem El-Badry, astrofísic del Centre Harvard-Smithsonian i l’Institut Max Planck d’Astronomia. Va treballar amb una gran quantitat de científics dels centres especialitzats més importants del planeta, com el Centre d’Astrofísica Computacional de l’Institut Flatiron de Nova York, l’Institut de Tecnologia de Califòrnia (Caltech), l’Institut de Ciències Weizmann o l’Observatori de París, entre altres instituts i universitats. L’article que en descriu les troballes es publicarà pròximament a la revista Monthly Notices of the Royal Astronomical Society.

Ocult a les ombres

El descobriment va ser possible després d’analitzar 168.065 estrelles que componen el catàleg de l’Observatori Gaia de l’ESA, les quals semblaven tenir òrbites de dos cossos. Segons un article publicat a Universe Today, van trobar un candidat particularment prometedor, una estrella groga tipus G, denominada Gaia BH1. Basant-se en el comportament orbital observat, El-Badry i els seus col·legues van determinar que aquesta estrella havia de tenir un forat negre com a company, tot i que no es comportava com un sistema binari convencional. Fins i tot, no es descarta que puguin descobrir-se planetes en aquest sistema dominat per Gaia BH1.

Utilitzant un mètode similar a l’empleat per a la identificació d’exoplanetes, l’espectroscòpia Doppler, els científics van observar i van mesurar les forces gravitatòries que influeixen en l’òrbita de l’estrella i el seu company. Aquestes observacions de seguiment van confirmar que Gaia BH1 orbitava amb un company d’aproximadament 10 masses solars. Es tractaria del primer forat negre a la Via Làctia que no s’ha descobert en funció de les seves emissions de rajos X: els sistemes binaris tradicionals es detecten per rajos X quan el forat negre degluteix l’estrella que l’acompanya, però en aquest cas es tracta d’un forat negre inactiu.

Amagats i vigilant

Notícies relacionades

Serà possible viatjar a Mart en només 45 dies

La sequera a l’Amazones deixa veure rostres humans antics i desconeguts

Els models actuals prediuen que la Vía Làctia conté al voltant de 100 milions de forats negres, tot i que fins al moment només n’hem observat uns 20. Tanmateix, tots els descoberts anteriorment són forats negres actius, que integren sistemes binaris de rajos X: el forat negre s’està menjant una estrella companya i brilla intensament en rajos X a mesura que l’energia d’aquest material es converteix en llum.

Segons els investigadors, aquests forats negres més brillants només representen la punta de l’iceberg: una població molt més gran pot estar amagada en binaris separats per més distàncies, en els quals el forat negre només orbita al voltant de l’estrella però no s’alimenta d’aquesta. El descobriment de Gaia BH1 dona llum sobre aquesta població de forats negres inactius: els científics creuen que en pròxims estudis podrien identificar-se dotzenes de sistemes similars.