L’Aemet es pronuncia sobre aquests fenòmens meteorològics «singulars»

Les tempestes de l’últim i llarg cap de setmana no només han suposat una treva per a la sequera dramàtica i les altes temperatures d’Espanya. També ens ha donat l’oportunitat de conèixer fenòmens meteorològics rars i insòlits. L’Agència Estatal de Meteorologia (Aemet), conscient de la curiositat per aquestes ‘rareses’ climàtiques, té una guia en la qual les agrupa. Aquesta setmana s’ha fixat en les rebentades i en els vòrtex de ratxa, que han sigut reportats pel Sistema de Notificació d’Observacions Atmosfèriques Singulars (Sinobas).

Las tormentas de estos días han provocado fenómenos meteorológicos singulares como reventones o gustnados, que ha sido reportados en @AEMET_SINOBAS. En esta guía puedes aprender qué son estos fenómenos: https://t.co/ie3Qf0GpDf

— AEMET (@AEMET_Esp) 1 de mayo de 2023

EL vòrtex de ratxa

El vòrtex de ratxa consisteix en un remolí de vent que s’origina al front de ratxa d’una tempesta quan el vent és prou fort i la fricció contra el terra altera el flux lineal de l’aire, fet que provoca la formació d’un vòrtex giratori. Aquest vòrtex puja des de la superfície i pot arribar fins a 100 metres d’altura, però no està connectat amb cap núvol.

Es fa visible pel material que aixeca des del terra. El diàmetre típic d’un vòrtex de ratxa pot arribar a desenes de metres. Està considerat un tipus de tornado.

La rebentada

La rebentada consisteix en un fort corrent descendent convectiu, originat sovint en el si d’un núvol de tempesta, que ocasiona vents destructors. Té una dimensió horitzontal inferior a 10 quilòmetres i el seu temps de vida pot anar de 5 a 30 minuts.

Notícies relacionades

L’avís de Roberto Brasero per als pròxims dies: «Ho notarem aquest dimarts i dimecres»

¿Quan tornarà a ploure a Catalunya? El Meteocat veu pistes de més precipitacions

Quan la dimensió horitzontal és inferior a quatre quilòmetres, es denomina microrebentada. En aquest cas també duren menys.

Les rebentades poden ser humides o seques, en funció que la precipitació arribi o no a terra.