Rissaga, què és el meteotsunami que ha posat en alerta Alacant, Múrcia i les Balears

Mentre Catalunya es prepara per afrontar el fred polar, Alacant, Múrcia i les Balears han estat aquest dimarts en alerta per risc d’onatge o rissagues, un terme menorquí lligat a ‘ressaca’ i que també es coneix com a meteotsunami, perquè en part es forma per variacions en la pressió atmosfèrica, és a dir, no les ocasionen ni sismes ni marees astronòmiques.

La rissaga és un fenomen meteorològic costaner que provoca una variació molt forta de la plenamar, que és el moment en què l’aigua del mar arriba a la seva màxima altura dins del cicle de les marees.

Onatge brusc

Al produir-se aquesta pujada i baixada brusca del nivell del mar en molt poc temps (minuts o fins i tot segons), i si a més de brusca és intensa, es poden produir destrosses als barcos que estan amarrats i inundacions en les infraestructures portuàries. La idiosincràsia del port és clau perquè la rissaga es desencadeni, en particular, el port de Ciutadella és òptim en aquests esdeveniments per la seva bocana orientada cap al sud-oest i la seva forma allargada i estreta.

L’última gran rissaga a Ciutadella, la més important en 20 anys, es va produir el 15 de juny de 2006, amb oscil·lacions de fins a quatre metres que van provocar desperfectes a nombroses embarcacions.

Retirada d’aigua

Notícies relacionades

Vent, neu i fred polar a Catalunya: ¿Fins quan durarà aquest temps?

¿Què és un tàlveg meteorològic i com es produeix?

Moments previs a aquest meteotsunami, el port es buida d’aigua gairebé per complet, així que les embarcacions arriben a tocar el fons del port. Instants després, i de manera molt ràpida, l’aigua torna violentament a port, cosa que fa que es desbordi i pugi velers i iots als molls.

Els meteoròlegs Agustí Jansà i Climent Ramis van definir el 1983 la situació meteorològica favorable a esdeveniments de rissagues a les Balears, que poden resumir-se en:

1. Vents forts de component sud-oest a uns 5.500-9.000 metres d’altura

2. Aire càlid africà a uns 1.500 metres d’altura, amb capa d’inversió tèrmica

3. Inestabilitat en capes mitjanes cap als 5.500 metres

4. En superfície, vent de component est - sud-est, amb cel ennuvolat i freqüents pluges de fang