Medicane: així es mou el cicló mediterrani d'aquest cap de setmana

El Medicane (joc de paraules en anglès entre Mediterranean i Hurricane) s’està convertint en un delsfenòmens meteorològics amb més expectació i vistositat dels últims temps, donades la seva 'baixa' freqüència (un per any  en el conjunt de la conca mediterrània, rares vegades arriba a la categoria d’huracà) i els seus efectes destructius sobre les costes del Mediterrani.

Durant aquest cap de setmana les costes del nord de Líbia, sud-est d’Itàlia i Grècia es veuen afectades per la formació almar Jònic del que popularment es coneix com un 'medicane'. A la part superior d’aquest text es pot veure com es mou aquest fenomen meteorològic a partir d’una recreació animada elaborada per Meteoclim, firma ara integrada a Wireless DNA.  

Aquest fenomen meteorològic és considerat un cicló mediterrani similar als tropicals. Tempestes marítimes potencialment violentes que poden afectar les illes i zones costaneres del Mediterrani.

Una depressió freda

La formació d’aquest fenomen normalment s’associa amb la presència d’una depressió freda i aïllada en els nivells mitjà-alts de la troposfera, que se sustenta sota un elevat desequilibri termodinàmic entre l’aire i el mar. La seva font principal d’energia és l’alliberament de calor latent que es produeix en sistemes de núvols impulsats per convecció.

No obstant, en aquesta ocasió sembla que el medicane s’ha format mitjançant un mecanisme de ciclogènesi tropical com els que passen a les aigües tropicals o subtropicals de l’Atlàntic Nord.

El medicane Zorbas o Xenophon, com ha sigut batejat a Grècia, coincideix plenament amb el moment exacte en què la seva formació és més probable, inicis de la tardor. Aquestes són les dates ideals perquè el mar continua càlid fins al novembre, coincidint amb un moment en què els tàlvegs són freqüents en aquesta latitud.

Malgrat les grans diferències geogràfiques entre el mar Mediterrani i els oceans tropicals, els seus mecanismes de gènesi, basats en el desequilibri termodinàmic entre el mar i l’atmosfera, són similars.

Els medicanes són tan espectaculars perquè tenen una coberta de núvols contínua i simètrica al voltant d’un ull de cicló clarament visible. El diàmetre dels medicanes sol ser inferior als 300 quilòmetres a causa de la mida del mar Mediterrani, tot i que l’actual sembla arribar a tenir un diàmetre pròxim als 400 quilòmetres.

Els seus vents sostinguts poden superar els 100 quilòmetres per hora, sense depassar el límit dels 120 establerts per a un huracà, tot i que sí que s’han registrat ratxes superiors als 150. A més, poden ser molt destructius amb precipitacions torrencials.

No obstant, malgrat les estimacions que s’havien produït a començaments d’aquesta setmana, sembla que el Zorbas o Xenophon deixarà vents sostinguts que podrien arribar als 70 o 80 quilòmetres per hora (lluny encara de la categoria d’un huracà) en alguns moments, i ratxes del voltant dels 120.

Notícies relacionades

¿Què és un tàlveg meteorològic i com es produeix?

Comença l’hivern meteorològic: l’Aemet explica per què no serà normal

A més, malgrat que els models de previsió difereixin bastant entre si, és probable que el Zorbas deixi pluges que podrien superar els 200 litres per metre quadrat principalment en els punts més pròxims a la costa. Haurem d’anar seguint com evoluciona aquest espectacular fenomen.

De moment, a Wireless DNA segueixen l’evolució del Zorbas o Xenophon i, utilitzant la seva recreació 'WDNA Atmosphere', han simulat en 3D la formació i el recorregut d’aquest cicló durant el cap de setmana per aigües del Mediterrani oriental.