24 nov 2020

Anar al contingut

    Dues mirades

    Corinna i les flors

    Joan Carles I no li va fer arribar a Corinna 65 milions d'euros per blanquejar res ni per amagar-se de pràctiques obscures, sinó «per gratitud i per amor», que aviat està dit

    Josep Maria Fonalleras

    Corinna i les flors

    Robin Marchant

    Tothom hauria de saber (tot i que els implicats sempre són els últims a adonar-se’n) que inundar de flors i regals el terreny erm de l’amor que se n’ha anat és una pèrdua de temps i d’energies. Si ella ja no t’estima, ja li pots regalar un collaret o fer-li arribar un ufanós ram de roses,  que res no farà canviar la seva decisió. Li pots fer, fins i tot, una transferència de 65 milions d’euros. Res. La decisió està presa.

    Aquest és el resum de les declaracions al jutjat de Corinna zu Sayn-Wittgenstein: «Suposo que ell tenia l’esperança de recuperar-me». Ell és el rei emèrit i, francament, posa el llistó molt alt per a tots aquells que pensen que, amb gestos tan romàntics, podran refer l'escalfor de les antigues brases. Joan Carles I no li va fer arribar aquesta quantitat notable de pasta per blanquejar res ni per amagar-se de pràctiques obscures, sinó «per gratitud i per amor», que aviat està dit. 65 milions de gràcies i de cors trencats. El monarca emèrit hauria de llegir J.V. Foix: «Què hi puc fer jo, Francesca, què haig de dir, si amb els ulls
    aclucats ja sé el que escrius: No m’omplis més de flors, ja no t’estimo». I qui diu Francesca, diu Corinna.