No són hores per a una estrena

Aquest primer capítol va estar dedicat íntegrament al problema de l’habitatge a Espanya. No cal dir que, per a una bona part de la ciutadania, especialment de la gent jove, es tracta d’una preocupació amb una solució realment difícil a curt termini, tot i que a l’article 47 de la Constitució s’hi inclogui el dret de tots els residents del país a "gaudir d’un habitatge digne i adequat, obligant els poders públics a promoure les condicions necessàries i regular el sòl per impedir l’especulació". Vostès em disculparan perquè sempre que llegeixo aquest article de la Carta Magna se’m sol escapar el pipí del riure. O de la pena.

Alguna cosa no ha funcionat bé per aquests verals quan fa quatre dècades (als 80) resultava més o menys normal que un jove adquirís un habitatge en propietat. Tanmateix, ni és la meva missió aprofundir en aquesta problemàtica ni soc especialista en inversions ni en construccions. Així que disculpin. Torno a la tele.

Recordo que després de Nadal vaig escriure un bitllet, aquí a El Periódico, en què feia èmfasi en l’anomenat "prime time" (la franja horària en què es concentra més nombre de persones veient la televisió, que continua sent entre les 21 i les 23.30 hores); el "prime time" és una terminologia televisiva dels directius dels operadors que només els interessa a ells mateixos. De res va servir avançar que el programa s’emetria després del "prime time" de "La revuelta".

Notícies relacionades

Rosalía ensenya els seus blaus mentre prepara el seu ball sensual per a 'Euphoria'

No són hores per a una estrena

Crec que estrenar un programa com el de Tamayo, de 73 minuts de durada, no hauria de començar a les dotze menys vint de la nit (aquesta va ser la seva hora oficial d’arrencada) per acabar, com a mínim i sense interrupcions promocionals, a la 1 de la matinada.

Al final, el resultat de l’experiment, perquè va ser això, un experiment, va ser el següent: un 8% d’audiència. Per a una estrena, decebedor; per a la productora, preocupant; per a la cadena, vergonyós. Sens dubte, indignant.