Vito Quiles

Tot i que vostè pensi el contrari per l’article que està llegint, li puc assegurar que no es trobava en cap de les meves previsions dedicar un bitllet a l’autoqualificat com a periodista i entrevistador Vito Zoppellari Quiles (Elx, 8 de setembre del 2000).

Pel que he vist en vídeos que m’apareixen a les xarxes socials, Quiles utilitza una tàctica perfectament executada per als seus interessos i els dels seus patrocinadors, entre els quals destaco una falta de respecte greu a la resta de companys irrompent al principi o al final de qualsevol compareixença, amb una durada de preguntes il·limitada i al seu lliure albir, monopolitzant una roda de premsa, amb la resta de mitjans com a testimoni i convertint-la en una entrevista personal basada en una metralladora de preguntes i deixant un escàs marge a les respostes.

És molt possible que Quiles no assistís a classe les setmanes en què aquesta matèria la van ensenyar a la facultat, segurament perquè no va acabar la carrera de Ciències de la Informació.

A més, existeixen uns codis no escrits i unes normes genèricament acceptades que això no funciona així, per la senzilla raó que si tots els mitjans exercissin les mateixes formes ell seria el primer a queixar-se i qualsevol compareixença es convertiria en un revolutum ingovernable, tant per als que pregunten com per als que contesten.

Em sembla molt matusser que els que acaben sent l’objectiu de les preguntes de Quiles no exerceixin una arma que tenen perfectament a la seva disposició i, sempre des del respecte, que són el somriure i el silenci, que lluny d’acceptar la dita de "qui calla, atorga" suposen la millor resposta a una crítica embolicada en una pregunta.

Notícies relacionades

Lliçons magistrals a ‘El hormiguero’

Grups ultracatòlics carreguen contra Sílvia Abril per les seves paraules sobre l’Església: «Si li pica, que resi»

Igualment, reprovo alguns entrevistats que han decidit substituir l’aclaparament de preguntes, agafant-li el micròfon i llançar-lo pels aires, perquè acaba sent una victòria de l’entrevistador.

En els últims mesos l’hem vist realitzar xerrades (ho podem denominar, sense cap por, mítings) en diferents universitats amb un important nombre de seguidors, i també de detractors. I, sí: personalment m’han fet certa por alguns moviments corporals d’aquest líder barat, braç en alt, pensant que en quatre dies i deu crits poden modificar la tendència d’un país tornant a un passat que Quiles ni va conèixer, i ni de bon tros va patir.