La visita d’Inés

De manera regular, l’Acadèmia rep persones que reuneixen una contrastada visibilitat pública i que no necessàriament estan lligades a la música. Fa pocs dies va rebre la visita d’Inés Hernand, una comunicadora i conductora de programes que encara avui deu tenir les seves botes katiuixkes plenes d’aigua per la quantitat de bassals en què es va ficar, de manera voluntària.

Per començar, l’acadèmia va decidir no complir una de les seves regles internes, quan Inés va facilitar informació externa als participants: "¡Us porto una notícia d’actualitat: Espanya no es presenta a Eurovisió!". Bé, va ser una norma trencada, però tampoc crec que haguessin d’aturar l’emissió del programa. Posteriorment, la noia va prendre una autopista en direcció a un jardí quan va opinar sobre ETA blanquejant la imatge d’aquesta organització abertzale, terrorista i assassina.

He mirat la biografia d’Inés Hernand i he comprovat que va néixer el meravellós any olímpic del 92, quan ETA ja feia tres dècades que assassinava mentre realitzava rodes de premsa amb la cara coberta. Estic convençut que si algun familiar d’Inés hagués sigut víctima de la banda, la noia no hauria vomitat una ximpleria com aquesta.

Notícies relacionades

Espanyols... Eurovisió no ha mort

La majoria

En les últimes hores Inés s’ha animat i amb l’allau de crítiques rebudes a les xarxes socials ha emès un comunicat, amb una autocrítica igual a zero. L’habitual Manual del Victimisme, vaja. ¿Què esperava? ¿Un homenatge nacional? "Sembla mentida que hagi de matisar això", ha dit la noia. "Estic totalment contra la violència". Només faltaria.

Ignoro si la direcció del programa coneixia el contingut del seu discurs. Sospito que no, tot i que ho sé. Però que hagi tornat a les pantalles per deixar anar el que va dir ens indica que és possible que pugui conduir un programa sense cap volant.